Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Jordi Jané i Lligé > Com el soldat repara el gramòfon

Com el soldat repara el gramòfon

Saša Stanisič

Ara ja no puc més, ara em deixo caure, ara jec aquí estirat enmig de la dolçor brunzent de la polpa trepitjada dels fruits. Hi ha petites mosques que brunzeixen al voltant del meu cap, la dolçor de color vermell fosc de les prunes se m’enganxa a la boca, al voltant dels llavis i a les mans, dono menjar a les mosques com si fossin ocells. Ens fem petonets amb els becs.

Collita de la pruna a Veletovo: la besàvia Mileva i el besavi Nikola han convidat tothom al seu poble per a la festa de la collita. S’hi ha reunit tota la família, n’hi ha que encara porten dol per l’avi Slavko, el negre és l’oposat a l’estiu, de manera que el sol, ofès, els crema a les esquenes, el porc rancuniós, diu la besàvia i s’eixuga la suor del front amb la mà.

La mort de l’avi és el més oposat a l’estiu.

La fam de prunes em ve per part de mare. Fa poc, quan ella va veure la il·lusió que em feia la collita de prunes, em va explicar que en els últims mesos de l’embaràs no feia altra cosa que mirar patinatge artístic i menjar quantitats industrials de prunes: de dia prunes, al vespre carn picada amb xocolata, entremig pastanagues, i quan tenia set, litres i litres de cafè.

I de tant en tant un cigarret, no?, va afegir el meu pare sense alçar la vista del diari.

El dia del meu naixement el pare es va quedar adormit.

M’assemblo a la mare per les prunes i la carn picada i vaig pintar per a ella i per a mi una pruna sense pinyol embolicada en un abric de carn picada. Avui, la mare també porta el dolç i el vermell fosc a la cara com si portés barba. El dinar te l’hauràs de menjar igualment, m’adverteix des de l’escala de mà, menja més a poc a poc!

Menja menys, hauria estat el consell idoni, perquè just acabo de menjar-me un rècord mundial de prunes. I ara tinc dos rècords mundials de mal de panxa, jec aquí estirat i deixo que tot brunzeixi al meu voltant.

La pruna és una fruita amb un polsim a la pell.

És la primera vegada que rius, Aleksandar, ha dit la mare quan parlàvem de la collita. Després de la mort de l’avi, no ho ha dit.

Stanisič, Saša.Com el soldat repara el gramòfon. Barcelona: Proa, 2008, capítol 2, pp.30-31.
Traduït per Jordi Jané i Lligé
Amb el suport de: