Facebook Twitter

Cançoner de Ripoll

Com ens vam trobar per primera vegada

Mentre el sol xardorós al bell mig de l’Olimp ascendia,
     vaig deixar reposar, las, els meus membres al llit.,
Són tancats els portals, però una finestra no tanco,
    que a la brisa plaent deixa ben lliure el camí.,
Com que volia dormir, les meves cabòries posposo,
     bé que em turmenta a l’excés Venus amb flama puixant.
I patint d’allò més, nafrat per profunda ferida,
    sona la porta ben fluix: sols amb un dit han trucat.
Vaig alçar-me molt prest, desitjós de saber la persona
     que amb el dit tan lleument era capaç de trucar.
I quan els closos batents obrir amb les mans intentava,
    Venus esbotza ensems balda, portella i brancal.
Va venir, juntament amb ella, una noia bonica,
    que, d’amorosos petons, vull que me’n faci a milers.
Flora diuen que es diu per les seves obres florides;
    duia a la gola mel, frases de mel proferí.
Jo la cama suau li agafo, i a això no es refusa,
    ans em deixa de grat àdhuc les cuixes tocar.
No em prohibí pas després palpejar-li les blanques mamelles,
   i va ser per a mi dolç en extrem el palpeig.
Junts al llit vam anar, i allí ens vam acoblar l’un amb l’altre;
    no em va saber gens de greu prendre el que m’era permès.
Jo li desitjo, per tant, que tothora visqui joiosa,
   mes amb aquest afegit: sols ha de viure per mi.

Cançoner de Ripoll. Martorell: Adesiara, 2009, pàg. 47-51.
Traduït per Jordi Raventós
Amb el suport de: