Facebook Twitter

Revolutionary Road

Richard Yates

Havia parat de ploure però encara feia un dia gris i humit, d’aquells que conviden a no sortir. A la ràdio sonava Mozart fluixet i a la cuina es respirava un ambient relaxat, lleugerament perfumat de xerès. Així era com el Frank havia volgut que fos el seu matrimoni: serè, amb companyonia, tendresa mútua i un toc de romanticisme. I mentre parlaven asseguts tranquil·lament tot esperant veure el cotxe familiar dels Givings entre els arbres xops, un estremiment de plaer li va recórrer el cos una vegada o dues, com aquell qui ha estat a fora tota la nit i sent una esgarrifança en notar la tènue escalfor dels primers raigs de sol al clatell. Se sentia en pau amb si mateix i quan finalment va arribar el cotxe, estava preparat.

La senyora Givings va ser la primera a baixar del vehicle; enlluernada, va adreçar un somriure ample a la casa i tot seguit es va girar per agafar les jaquetes i els paquets que hi havia al seient del darrere. El Howard Givings va sortir per la porta del conductor i amb un gest feixuc es va fregar les ulleres entelades; darrere seu va emergir un noi jove, alt, prim i de cara vermella que duia una gorra de roba. No era una gorra d’aquelles tan vistoses amb corretja al darrere que s’havien posat tan de moda últimament, sinó que era ampla, plana, antiquada i barata, i les altres peces que duia, d’un color apagat, també feien pensar en un orfenat o una presó: uns pantalons de sarja sense forma i un jersei marró fosc cordat del davant que li anava petit. A una distància d’uns quinze o trenta metres, es veia clarament que anava vestit amb roba de les institucions estatals.

El noi no va mirar cap a la casa ni va fer res. Es va quedar darrere els seus pares, es va plantar al mig de la grava molla, amb els peus molt separats i les puntes dels dits uns mica cap endins, i es va concentrar tot ell a encendre un cigarret: el va agafar i va clavar uns quants copets a l’ungla del dit gros, el va inspeccionar amb el front arrugat, se’l va introduir entre els llavis, es va encorbar, va protegir el llumí amb la mà, va acostar el llumí al cigarret i, en acabat, va fer-hi les primeres pipades aspirant profundament i intensament, com si el fum d’aquell cigarret fos l’únic plaer sensual que pogués esperar a la vida.

La senyora Givings va deixar anar unes quantes frases senceres de salutació i disculpa; i fins el seu marit encar va tenir temps d’afegir-hi algun comentari, abans que el John, d’una manera abrupta, es mogués del punt del camí on havia encès el cigarret. I ho va fer molt de pressa; caminava fent saltets, repenjant el cos sobre la part anterior dels peus. Vist de prop, tenia la cara ampla i xuclada, els ulls petits i els llavis prims, i arrugava el front amb la mirada d’un homes abatut per un dolor físic crònic.

—April... Frank —va dir, responent a la presentació de la seva mare, en un esforç visible per memoritzar tots dos noms—. Molt de gust. M’han parlat molt de vosaltres. —Aleshores va fer un somriure desconcertant. Les galtes se li van enfonsar formant plecs verticals, se li veien dues fileres perfectes de dents grosses i tacades de tabac entre els llavis blanquinosos i els seus semblaven incapaços de veure res.

Durant uns quants segons, va fer l’efecte que l’expressió de la cara li quedaria per sempre fixada en aquella paròdia monstruosa de somriure per fer amics i per fer bona impressió a la gent, però es va esvair quan el grup va entrar a la casa amb un aire respectuós.

Richard Yates, Revolutionary Road, Proa, 2008.
Traduït per Josefina Caball
Josefina Caball
Comentaris sobre traduccions

Traduir Thiong’o

per Josefina Caball
Fragments
Falling Man - Don DeLillo
Revolutionary Road - Richard Yates
The Archivist - Martha Cooley
The optimist’s daughter - Eudora Welty
Bibliografia
Altres
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: