Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Català > Josefina Caball > La filla de l’optimista

La filla de l’optimista

Eudora Welty

Havia dormit a la cadira, com un passatger en un tren en un viatge d’emergència. Però havia descansat profundament.

Havia somiat que ho era, una passatgera, i que anava amb en Phil. Junts havien travessat un llarg pont.

Un cop desperta, ho va reconèixer: era un somni d’una cosa que havia passat de debò. Per baixar de Chicago a Mount Salus a casar-se a l’església presbiteriana, ella i en Philip havien agafat el tren. Quan anava de Mount Salus a Chicago, la Laurel sempre havia viatjat amb el tren de nit amb lliteres, el mateix tren ràpid que havia agafat a Nova Orleans. Ella i en Phil havien fet el mateix trajecte amb el tren de dia i aquella havia estat la primera vegada que havia vist el paisatge.

Mentre enfilaven el llarg accés a un pont, després d’haver sortit de Cairo, pujant cada vegada més amunt, ben a poc a poc, fins que va arribar el moment que circulaven per sobre de les capçades pelades dels arbres, la Laurel va mirar cap avall i va veure com s’estenia la llum pàl·lida i s’obrien les lleres dels rius, i després, com apareixia l’aigua i reflectia el sol baix de les primeres hores del matí. Hi havia dos rius. Allà era on s’ajuntaven. Allà era on s’ajuntaven les aigües de l’Ohio i del Mississipí.

Miraven cap avall des de molta altura i l’única cosa que veien eren els arbres nus que desfilaven des de l’horitzó i confluïen en un punt, els rius que es fonien en un de sol, i quan en Phil li va tocar el braç, la Laurel va mirar cap amunt, com ell, i va veure el perfil allargat, irregular i tènue com si fos traçat amb llapis d’uns ocells emmarcats en el zenit cristal·lí, que volaven dibuixant una V, seguint el mateix curs descendent. Només veien cel, aigua, ocells, llum i confluència. Era tot l’univers del matí.

I ells formaven part d’aquella confluència. El seu acte de fe comú els hi havia portat, en el moment precís, en el moment d’esdevenir-se, i prosseguia en la mateixa direcció. Ells hi viatjaven formant un sol cos, cap endavant. Ara ens toca a nosaltres!, havia pensat ella, exultant. I viurem per sempre.

Sense cos i sense tomba, víctima d’una mort feta d’aigua i foc feia molts anys, en Phil encara li parlava de la vida, a la Laurel, de la seva pròpia vida. Perquè la seva vida, qualsevol vida, necessitava creure ella, no era altra cosa que la continuïtat de l’amor de la mateixa vida.

Ho creia de la mateixa manera que creia que les aigües continuaven confluint a Cairo. Avui, quan se’n tornés, encara hi convergirien com el dia que les va sobrevolar; no ho veuria, aquesta vegada, centenars de metres més avall, però entremig només hi hauria aire enrarit.

En Philip Hand era fill de l’Ohio rural. Tenia la manera de parlar suau dels nois de les zones rurals, una energia desinteressada i plans a llarg termini. Havia estudiat arquitectura, a l’Institut Tecnològic de Geòrgia, perquè era més barat i hi feia més bo, a la terra de la Laurel. L’havia coneguda quan ella havia anat al nord a estudiar a la seva terra, a l’Institut de Belles Arts de Chicago. Tots dos devien tenir records comuns de molt temps enrere, de generacions passades. (Ohio era a l’altre costat del riu, des de Virgínia de l’Oest; l’Ohio era el riu d’en Phil).

Però entre ells no hi havia cap afinitat, com van poder comprovar. A la vida, a la feina i en l’afecte l’un era tímid o agosarat allà on l’altre no ho era. Ella havia crescut en la mena de timidesa que es refugia en el fet de donar refugi. Fins que no va conèixer en Phil, pensava que l’amor era un recer i obria els braços oferint càndidament seguretat. Ell li havia demostrat que no hauria de tenir aquella necessitat. La protecció, com l’autoprotecció, es va desprendre de la Laurel com si fos un vestit, com un anacronisme absurdament conservat de la infantesa.

Eudora Welty, La filla de l’optimista, Barcelona: Edicions 62 2009
Traduït per Josefina Caball
Josefina Caball
Comentaris sobre traduccions

Traduir Thiong’o

per Josefina Caball
Fragments
Falling Man - Don DeLillo
Revolutionary Road - Richard Yates
The Archivist - Martha Cooley
The optimist’s daughter - Eudora Welty
Bibliografia
Altres
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: