Facebook Twitter

L’home del salt

Don DeLillo

Allò ja no era un carrer, sinó un món, un temps i un espai de cendra que queia i d’una foscor gairebé nocturna. Caminava en direcció nord entre la runa i el fang i davant seu passava gent que corria tapant-se la boca amb una tovallola o el cap amb la jaqueta. S’estrenyien mocadors contra la boca. Duien les sabates a les mans, una dona amb una sabata a cada mà li va passar per davant corrent. Corrien i queien; n’hi havia que es veien confosos i maldestres, mentre al seu voltant baixava enderroc, i n’hi havia que es refugiaven sota els cotxes.

El brogit encara ressonava a l’aire, el retruny aclaparador de l’esfondrament. El món era això ara. Fum i cendra que rodolaven pels carrers, giraven a les cantonades i apareixien de sobte als xamfrans; onades sísmiques de fum amb flaixos de paper d’oficina, fulls estàndard de caires esmolats que suraven, passaven disparats, objectes d’un altre món en el drap mortuori matinal.

Portava vestit i corbata i duia una cartera. Als cabells i a la cara hi tenia vidres, càpsules marmòries de sang i de llum. Va passar per davant d’un rètol que anunciava «Especialitat Esmorzars» i vora seu corrien agents de policia de la ciutat, guàrdies de seguretat, aguantant-se les pistoles amb les mans sobre les culates.

Les coses eren distants i no es movien allà dins, allà on suposava que es trobava. Tot passava al seu voltant, un cotxe mig enterrat entre la ferralla, finestres esmicolades i veus que sortien a fora, veus de ràdio que grataven el runam. Va veure gent que regalimava aigua mentre corria, la roba i el cos xops per culpa dels sistemes d’aspersors. Al carrer hi havia sabates extraviades, bosses de mà i ordinadors portàtils; un home assegut a la vorera tossia sang. Vasos de papers rebotaven per terra.

El món també era això, figures a les finestres, a centenars de metres de terra, que queien al buit, la fortor de combustible encès i el so estrident i constant de les sirenes. El soroll era a tot arreu per on corrien, un so estratificat que s’acumulava al seu voltant, i ell en sortia i hi entrava al mateix temps.

Llavors va ocórrer una altra cosa, fora de tot això, que no hi tenia res a veure, allà dalt. La va veure baixar. Una camisa va aparèixer entre el fum, una camisa que s’aixecava i voleiava a la deriva, a la claror escassa, i que després tornava a baixar, avall, cap al riu.

Don DeLillo, L’home del salt. Barcelona: Edicions 62, 2009.
Traduït per Josefina Caball
Josefina Caball
Comentaris sobre traduccions

Traduir Thiong’o

per Josefina Caball
Fragments
Falling Man - Don DeLillo
Revolutionary Road - Richard Yates
The Archivist - Martha Cooley
The optimist’s daughter - Eudora Welty
Bibliografia
Altres
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: