Facebook Twitter

De la natura

Lucreci

Invocació a Venus

«Mare dels Enèades, goig dels homes i dels déus, Venus nodridora, que sota les esteles errívoles del cel pobles d'éssers el mar portador de naus i la terra fructífera! Per tu tota mena d'animals és concebuda i veu la llum del sol en sortir de les tenebres, per tu, oh deessa, per tu, i, a la teva arribada, fugen els vents, per tu els núvols del cel, per tu la terra industriosa dóna flors suaus, per tu somriuen les aigües del mar i el cel asserenat brilla amb llum arreu escampada. Tot seguit que es manifesta l'aspecte primaveral del dia i oberta es redreça l'aura fecundant del favoni, en primer lloc, et presagien, tu i la teva vinguda, els ocells de l'aire ferits al cor per la teva força. Després les feres, ramats que boten per les pastures ufanoses i que travessen nedant els ràpids rius: així, captius de la teva gentilesa, són desitjosos de seguir-te onsevulla que vagis a dur-los. Finalment, per les mars i les muntanyes i els rius engolidors, pels estatges plens de fulles dels ocells i pels camps verdejants, enfonsant en tots els pits l'amor suau, fas que les espècies propaguin delerosament llurs nissages».

Lucreci. De la natura, vol I. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1923, pàg. 3.
Traduït per Joaquim Balcells
Amb el suport de: