Facebook Twitter

La Divina Comèdia

Dante Alighieri

CANT PRIMER

Al bell mig del camí de nostra vida
vaig retrobar-me en una selva obscura,
del dreturer vial la passa eixida.

Ai, dir com era, serà feina dura,
tot aquell bosc salvatge, i aspre, i fort,
que al pensament renova la paüra!

De tan amarg, és gairebé la mort.
Mes, per tractar del bé qui descobria,
d’altres coses abans cal fer report.

No sé bé com el peu se m’hi perdia,
tan era desesmat de son pesada
al punt d’abandonar la dreta via.

Però, arribant al peu d’una collada,
allí on tenia fi la vall de dol,
que em va deixar la sang tan esverada,

vaig aixecar la vista al meu redol,
i guaito la muntanya, ja amb l’esquena
mig abrigada per la llum del sol.

Aleshores la por, feixuga i plena,
que al llac del cor m’havia mantingut
aquella nit passada amb tanta pena,

s’apaivagà, i com l’home esmaperdut
que amb desfici del mar se’n va a la riba
i es gira per guaitar el perill agut,

encar l’ànima meva fugitiva
es tombà, contemplant el pas dolent,
d’on mai no n’ha sortit persona viva.

ALIGHIERI, Dante. La Divina Comèdia. Traducció de Josep M. de Sagarra. Barcelona: Selecta, 1983.
Traduït per Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra, Elite-Berlin, s/d (AHCB-AF)
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: