Facebook Twitter

La meravella d'una llengua

Xavier Lloveras

La maravella d’una lengua à cau d’orella

dictada per uns llavis aurorals;

la pell eixuta, la gruixuda cella

de l’ull i el cos que s’inclinaven maternals;

els llavis i la pell i la mirada:

la llengua que ens escriu, l’ull despert que ens vigila

i el cos, que si ens consola ens aniquila,

més ençà de la mort, més enllà del plaer,

perquè amb la sang primera vivifiquem l’albada

i el vermell de la rel sigui a la fulla verd.

És només la paraula un homenatge

i és el seu joc només record d’un altre joc?

Cada imatge recorda una altra imatge,

recorda cada lloc un altre lloc?

Cada frase s’escriu sobre la frase antiga

i és sempre l’escriptura palimpsest?

Les ruïnes que ofega el bosc agrest

em revenen quan vibra la febrada enemiga.

El llenguatge, matriu i primavera,

estrafà la florent matriu primera.

Traduït per György Jánosházy
Amb el suport de: