Facebook Twitter

El meu passat

Xènia Dyakonova
El meu passat és una pel•lícula de Fellini:
molta música, molta festa i poca raó.
La neu embolica com el paper d’alumini
els meus somnis que porten plomes de paó.

Si estic deprimida, menjo molt i m’engreixo.
Veig el món obrint la miopia de bat a bat.
El meu amor val cinquanta cèntims com un gelat
del McDonalds, i us juro: no me n’avergonyeixo.

Quan miro les vies per la finestra d’un tren,
deformades, són el cardiograma del viatge.
Un lloro xerraire i un llibre que ja no es ven
són els meus companys i alhora el meu equipatge.

Les meves millors sabates creuen en Déu
si algú em treu a ballar, però sóc patosa.
Vaig estudiar amb en Hamlet i l’Odisseu,
i d’aquest passat me’n queda encara alguna cosa.
Traduït per Xènia Dyakonova
Amb el suport de: