Facebook Twitter

A si mateix

Giacomo Leopardi

Reposaràs per sempre,
cor meu cansat. Morí l'engany extrem
que jo vaig veure etern. Morí. Be sento
que en mi de cars enganys
no sols l'esper, sinó el desig s'apaga.
Oh, dorm per sempre. Prou
bategares. No Valen res de res
els teus neguits, ni de sospirs és digna
la terra. Amargor i tedi,
la vida, mai res més; i el món és fang.
Calma't ja. Desespera
per últim cop. El fat, al nostre gènere,
només donà el morir. Ara, menysprea't i
la natura, i l'ignot
poder que, ocult, pel mal de tots impera,
i la infinita vanitat del tot.

Giacomo Leopardi, “XXVIII. A si mateix”, A: Cants, Barcelona, Edicions 62, 2004, pàgines 246-247.

Traduït per Narcís Comadira
Amb el suport de: