Facebook Twitter

L'anguila

Eugenio Montale

L'anguila, la sirena dels mars freds que deixa el Bàltic
per arribar als nostres mars,
als nostres estuaris, fins els rius
que remunta pel fons, sota corrents adversos,
de braç en braç i després
de rierol en rierol, esprimejats,
cada vegada més endins, més cap al cor
de la pedra, filtrant-se
per sequioles de fang fins que un dia
una llum que rebot dels castanyers
n'encén el fueteig en basses d'aiguamorta,
en torrents que davallen
dels estimballs dels Apenins a la Romanya;
l'anguila, torxa, assot,
fletxa d'amor en terra
que solament els nostres recs o els ressecs
escorrancs pirenencs recondueixen
a paradissos de fecundació;
l'ànima verda que busca
vida allà on solament
mossega la secada i la desolació,
la guspira que diu
que tot comença quan tot sembla
carbonitzar-se, branca soterrada;
l'anguila, l'iris breu, bessó
d'aquell que t'encasten les pestanyes
i fas que brilli intacte enmig dels fills
de l'home, immersos al teu fang, tu pots
no pensar que t'és germana?

Poesia italiana contemporànea, Barcelona, Edicions 62 i “La Caixa”, 1990, pàgina 114.
Traduït per Narcís Comadira
Narcís Comadira
Fragments
Estic tant fatigat del feix antic - Francesco Petrarca
A se stesso - Giacomo Leopardi
Caro piccolo insetto - Eugenio Montale
Frammento epistolare - Pier Paolo Pasolini
Funeral blues - W.H. Auden
L’anguilla - Eugenio Montale
Bibliografia
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: