Facebook Twitter

Els Homes Buits

T.S. Eliot

Mistah Kurtz... mort.
Un cèntim per al Vell

I

Som els homes buits
Els homes farcits
Que es recolzen l’un amb l’altre
L’olla plena de palla. Oh Déu!
Les nostres veus ermes, quan
Xiuxiuegem plegats
Són tranquil·les i sense sentit
Com el vent en l’herba seca
O menjar de rates sobre trossos de vidre
En el nostre celler sec

Motlle sense forma, ombra sense color,
Força paralitzada, sense moviment;

Aquells que han passat
Ulls fits davant seu, a l’altre Regne de la mort
Recordeu-nos —si encara recordeu— no com a perdudes
Ànimes violentes, sinó només
Com els homes buits
Els homes farcits.

ELIOT, T.S. «Els Homes Buits». Traducció d’Alfred Sargatal. RelsSegona època, 1 (2008).

Mistah Kurtz... mort.
Un cèntim per al Vell

I

Som els homes buits
Els homes farcits d’encenalls
Que es recolzen l’un amb l’altre
El cap ple de palla. Ai las!
Les nostres veus ermes, quan
Xiuxiuegem plegats,
Són callades i vàcues
Com el vent en l’herba seca
O corredisses de rates sobre trossos de vidre
En el nostre celler sec

Motlle sense forma, ombra sense color,
Força paralitzada, gest sense moviment;

Aquells que han passat
Ulls fits davant seu, a l’altre Regne de la mort
Recordeu-nos —si en sou capaços— no com a perdudes
Ànimes violentes, sinó només
Com els homes buits
Els homes farcits d’encenalls.

Traducció d'Alfred Sargatal, estiu de 1999, revisada el febrer de 2009.

Traduït per Alfred Sargatal
Amb el suport de: