Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Josep Maria Jaumà > D'un traductor de versos

D'un traductor de versos

Visat núm. 22
(desembre 2016)
per Josep Maria Jaumà
Diria que el meu primer contacte amb la traducció en vers va ser a l’antiga (ai las!) biblioteca de l’Institut Britànic, quan jo era estudiant a la UB del que en dèiem «anglogermàniques»; les traduccions m’ajudaven a entendre els poemes originals. Vaig quedar meravellat amb la senzillesa que Marià Manent reproduïa els poemes de W.B. Yeats; me'ls sabia de memòria, i encara els recordo. El professor Josep M. Boix-Selva em presentà el senyor Manent, i potser fou això que m’ha empès ara, quasi al final del meu recorregut, a completar la versió de Yeats que ell –incomprensiblement– va deixar sense fer.

Durant els primers anys, mentre maldava per guanyar-me la vida a l’ensenyament, vaig provar de traduir tota mena de versos i cançons d’aquells qui m’agradaven: Brassens, Boris Vian, Auden, Thomas Merton, Brecht, E. Kästner… sense aconseguir completar res ni que interessessin ningú. No va ser fins que, ja poc o molt «instal·lat» (a l’institut, després a la UAB), en un curs d’estiu a Oxford vaig descobrir Philip Larkin; el vaig traduir sense gaires dificultats, i m’ho van publicar a la revista dels Quaderns Crema (1982) i al Mall: Aquí, 30 poemes (1986). Fa exactament trenta anys, quan aquí era un desconegut. El llibre s’exhaurí de seguida, però el Mall s’enfonsà, i no he aconseguit trobar ningú disposat a reeditar-lo (i a ampliar-lo): «La llista de poetes que tenim ja és molt llarga.»

L’èxit, tanmateix, de Larkin, em portà a Robert Graves, un favorit de l’època d’estudiant i un altre desconegut aquí (on havia viscut quaranta anys); per D’amor, 30 poemes em van concedir el Premi Cavall Verd 1991. Va fer que m’oferissin traduir-ne un altre a la mateixa enyorada col·lecció, «L’Escorpí». Yeats? No em veia prou preparat; vaig triar Thomas Hardy, un altre clàssic indispensable, també inèdit en català: Arbre talat, 30 poemes (1995). Ingenu, pensava que amb la incorporació d’aquestes tres veus el rumb de la nostra poesia s’enriquiria automàticament. No passà res, i al cap de poc temps ja eren pasta de paper.

Mentrestant he anat fent lentament. Col·laboracions en antologies; una llarg poema de Vladimir Nabokov dins la novel·la Foc pàl·lid (1992); un muntatge teatral amb textos de Shakespeare, Shakespeare on Love. Les quatre estacions de l’amor (estrenat el 2007, no publicat); i, sobretot, una antologia de cinquanta poemes de Robert Frost, Gebre i Sol, que guanyà el Premi AEDAN 2004, concedit per tots els departaments de Filologia Anglesa espanyols (l’única vegada, penso, que l’han donat a una traducció no castellana). També m’havien ofert fer una traducció castellana de Romeo and Juliet en versos blancs, com l’original. Per què, a diferència de totes les llengües europees, en castellà no hi ha un Shakespeare traduït en vers? Ho faig fer creient que era el primer, i per demostrar que no era impossible. Després vaig descobrir que Albert Manent ja ho havia fet abans que jo. Es representà a Barcelona (Grec 2012 i Madrid), i és l’únic llibre meu que s’ha reimprès moltes vegades (en tres editorials alhora).

Dues amples antologies completen la meva contribució en aquest camp: de Robert Graves, El país que he escollit, (2009), amb 160 poemes; i, per fi, de W.B. Yeats, Irlanda Indòmita, 150 poemes (2015), que ja havia quedat finalista el 2004 del Premi Vidal Alcover de l’Ajuntament de Tarragona per a un projecte de traducció, i que, ja publicat, ha obtingut una Menció Especial dels Premis Ciutat de Barcelona, el Rafel Jaume-Cavall Verd (de l’AELC), el Serra d’Or, i ha quedat finalista del Primer Premi de Traducció del PEN.

Permeteu-me que esmenti també un parell de traduccions encara no publicades: el llarg poema shakespearià «La violació de Lucrècia», representat per primera vegada en català, al teatre Fortuny, de Reus, l’octubre del 2016; i Home a la muntanya, un llibret de poemes del periodista anglès que cobrí la nostra guerra civil John Langdon-Davies, en què comparteixo taula amb Marià Manent i amb Tomàs Garcés –i així es tanca misteriosament el cercle amb els meus inicis.
Josep Maria Jaumà
Comentaris sobre traduccions
D'un traductor de versos
per Josep Maria Jaumà
Bibliografia
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: