Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Denise Boyer > Les obres també tenen drets

Les obres també tenen drets

Visat núm. 20
(octubre 2015)
per Denise Boyer
Si és important vetllar pels drets dels traductors, corol·laris del seu deure de «transmetre la veu d'altres», també ho és vetllar per les obres que tradueixen. I en particular quan es tracta d'una cultura sense estat propi que tradueix «per obligació», per una necessitat vital no només de fer-se conèixer fora de les seves fronteres lingüístiques, sinó també per fer-s'hi reconèixer en la seva especificitat: les obres també tenen drets.

El primer és a ser traduïdes correctament, cosa que suposa una remuneració justa dels traductors, certament (i no només en el paper), i també un control de les traduccions que se subvencionen: fa mal als ulls veure pau traduït per peau, trumfos per triomphes, «Vols dir?» per Tu veux dire? i El desconsiderat era un servidor per J'ai été maltraité et j'ai joué le valet (exemples de quatre traductors i quatre editorials diferents). Per això, sembla indispensable que a l'hora d'examinar les sol·licituds de subvenció es pugui avaluar la qualitat de la traducció a partir d'una mostra àmplia.

L'altre dret que té una obra traduïda és a la visibilitat: dit d'una altra manera, que en facin una bona difusió i promoció, i que crítics i llibreters n'informin bé. En el cas d'una obra catalana, concretament, és fonamental que sigui presentada com a tal i no pas com a espanyola: quina visibilitat té una novel·la de Rodoreda que s'exposa als prestatges d'una llibreria parisenca a la secció de «literatura hispànica», entre una novel·la de Roa Bastos i l'Amadís de Gaula (i parlo d'una excel·lent llibreria del Barri Llatí); o una novel·la de Pep Coll quan la defineixen com a «evocació colpidora de l'Espanya devastada per la guerra» i «descripció d'aquella Espanya rural, amb les seves creences seculars, el seu parlar popular [els subratllats són meus] i les seves violències intestines» (i parlo d'una crítica de Le Monde des livres)?

En tots dos casos, sabent que ni el temps ni l'energia ni els pressupostos no són extensibles, es tracta de saber si una cultura no es fa conèixer i reconèixer més bé preferint la qualitat (de la traducció i la difusió) a la quantitat d'obres traduïdes. En tot cas, el tema mereixeria un debat.

Denise Boyer, 2009. Foto: Laura Sahun
Comentaris sobre traduccions
Bibliografia
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: