Facebook Twitter
Accueil > L’espace des traducteurs

L’espace des traducteurs

Les renseignements que vous trouverez dans les pages qui suivent représentent la première initiative en Catalogne de mettre en relief le travail des traducteurs littéraires. Les présentations individuelles des traducteurs contiennent les indications biographiques de base et la bibliographie complète des traductions réalisées ; de plus, elles sont accompagnées de fragments de textes littéraires. Il est loisible de penser qu’avec le temps ce lieu deviendra un catalogue utile et fiable des traducteurs qui se servent du catalan, aussi bien comme langue cible que comme langue source.

Aucune culture ne remet en question l’importance de la promotion extérieure des œuvres littéraires. Il est évident qu’elles constituent les grandes ambassadrices d’une culture donnée. Personne non plus ne doute de l’importance du chemin inverse. Les traductions du patrimoine de la littérature universelle représentent une indispensable contribution à l’enrichissement de la culture et de la langue d’un pays.

Mais les traducteurs ont souvent la sensation que le travail qu’ils réalisent n’est qu’un simple relais dans l’édition d’un livre. Ils se sentent anonymes car ils ne sont ni connus ni reconnus, même lorsqu’ils signent leur traduction. Pourtant, malgré la pression du marché, qui refuse de reconnaître l’importance de leur travail, beaucoup de traducteurs littéraires ont laissé une empreinte visible et durable dans le paysage littéraire de la Catalogne.

Aucun livre ne peut traverser les frontières sans le labeur patient et bienveillant d’un traducteur. Et bien plus encore : souvent les traducteurs ne sont pas simplement les responsables du passage fidèle d’un contenu d’une langue à une autre, ils sont surtout devenus de véritables intermédiaires. Ils ont choisi les œuvres les plus représentatives, ils ont trouvé les voies pour les faire connaître et ils sont devenus des commentateurs lucides de cultures inconnues. Nous voulons ici rendre hommage à leur effort.

Lire la suite

L’aventura de traduir
Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies

Al començament, LaBreu era un projecte centrat en la literatura escrita originalment en català, que va néixer amb la modesta intenció de traslladar la prosa digital i la poesia oral al món de Gutenberg. Tot just ara fa deu anys que vam dur a la impremta una antologia de la revista Paper de Vidre. I un any més tard, el febrer de 2006, naixia la col·lecció Alabatre, amb els poemaris de Jordi Vintró, Josep Pedrals i Andreu Subirats, alguns dels poetes habituals de l’(H)original.

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

Els invisibles de la literatura
Jordi Milian

El sector editorial cada vegada s'esforça més a fer visible la feina dels traductors. Diverses editorials, sobretot de petites i mitjanes, han decidit anar més enllà i ara inclouen una biografia del traductor a l’interior dels llibres.

El Cercle de Viena: l’experiència d’editar traduccions de clàssics moderns
Isabel Monsó

Vam iniciar la col·lecció El Cercle de Viena el novembre del 2007, però ja feia anys que en parlàvem. Fins aleshores, Viena era una editorial dedicada principalment a la no-ficció que tractava un ventall temàtic molt ampli, des de la fotografia històrica fins als receptaris de cuina, però de mica en mica ens vam anar plantejant la possibilitat d’engegar una col·lecció dedicada a la traducció de narrativa del segle XX, un àmbit en el qual ens semblava que hi havia en aquell moment un buit sorprenent.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Avec le soutien de: