Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Pals, 1910 – Barcelona, 1971). Llatinista i humanista. Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba, fou professor de llatí a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-1939) i catedràtic d’institut (1935-1939). […]
(Barcelona, 1940-1990). Novel·lista. Filla d’Eduard Valentí, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1962, en obtenir el lectorat d’espanyol a Cambridge, s’exilià voluntàriament a Anglaterra, on de primer treballà en diverses universitats i després buscà […]
(Mallorca, 1415-1420? – 1476). Jurista, polític i escriptor. Va formar-se a les universitats de Bolonya(s’hi va doctorar en dret en 1437)i de Florència, on, segons el seu testimoni, va conèixer l’humanista Leonardo Bruni d’Arezzo. El 1435 va doctorar-se en tots dos drets. A partir […]
(Barcelona, 1936). Narradora, poeta, mestra i bibliotecària. Va estudiar magisteri a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat regularment a la revista Perspectiva Escolar. És autora de nombroses obres de literatura infantil, moltes de les quals són breus adaptacions per […]
(Tarragona, 1949). Poeta, filòleg i editor. Fundador i director de l’editorial Quaderns Crema, ha tingut cura d’una edició crítica de l’obra poètica de J. V. Foix (sobre qui ha escrit una biografia en castellà, el 2002) i de Josep M. Junoy (objecte de la seva […]
(Barcelona, 1902 – Santo Domingo, República Dominicana, 1970).Dramaturg, novel·lista i periodista. Fundà la revista Arts i Lletres i, durant la guerra civil, dirigí La Rambla i Meridià. És autor d’algunes novel·les i peces teatrals de caire popular […]
(Vilafranca del Penedès, 1899 – Reus, 1987). Escriptor, metge. De jove col·laborà amb poemes i as­saigs a la publicació futurista La Columna de Foc i a la noucentista Llaç. El 1955 fou nomenat president de la Secció de Lletres del Centre de Lectura de Reus, càr­rec […]
(València, final s. xv). Escrivà de professió, va exercir el càrrec de secretari de Serafí Centelles, segon comte d’Oliva, i va cultivar la poesia de circumstàncies en els certàmens marians celebrats a València en 1474 i 1486. Va traduir al català tres obres castellanes de […]
(Barcelona, ?-?). Escriptor. Germà del pintor Nolasc Valls i Martí (1888-1980). Membre d’Unió Democràtica de Catalunya, abans de la guerra participà en els Pomells de Joventut. El 1946 publicà el llibre de poemes Moments. Traduí El secret de la tieta,de l’alemanya […]
(Barcelona, 1947). Poeta, narrador, periodista, corrector i professor de català. Estudià peritatge mercantil i economia. El 1967 s’estrenà en la docència de català per a adults a Òmnium Cultural i en la tasca de corrector de textos per a nombroses editorials. Fou redactor del setmanari […]
(Perpinyà, 1945). Escriptora, crítica literària, professora de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà. Ha traduït del francès al català tres obres de caràcter històric: El Rosselló de cara a la Revolució Francesa, de Michel Brunet, Sureda... […]
(Barcelona, 1901-1991). Poeta i narrador. És autor del volum de relats Àguila roja (1983). Després d’una llarga estada al Marroc, durant els anys vuitanta traduí vint-i-cinc títols d’autors europeus ben diversos, a partir de l’alemany, el francès, el castellà i el […]
(Lleida, 1923). Narrador, assagista i memorialista. Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona el 1945, ha estat catedràtic d’institut en diverses poblacions. És autor d’una prolífica i reconeguda obra, que ha sobresortir especialment en el camp de la literatura […]
(Barcelona, 1935). Poeta i sociolingüista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, la dècada dels seixanta exercí d’advocat i, després, de tècnic editorial, de primer per a l'editorial Alcides i posteriorment per a Edicions 62. Ha col·laborat en nombrosos mitjans de […]
(¿-?). És autor de nombroses novel·les populars publicades a les editorials Molino i Clíper (amb els pseudònims M. de Avilés Balaguer, Rob H. Curtisi Adolfo Martí Caja), d’alguns llibres de fotografia o d’uns Pasatiempos curiosos e instructivos […]
(Mequinensa, 1920 – Barcelona, 1980). Escriptor i periodista. Fou fundador i redactor en cap el 1968 de la revista Historia y vida de Barcelona i col·laborador de La Vanguardia, Tele/Exprés, El Correo Catalán, Avuii Serra d’Or. […]
(Igualada, 1878 – Barcelona, 1950). Gramàtic. Es llicencià en ciències fisicoquímiques (1901) i en ciències exactes (1905) a la Universitat de Barcelona. Fou professor de diverses disciplines en institucions vinculades a la Mancomunitat i a la Generalitat i col·laborador regular […]
(Castalla, Alcoià, 1911 – València, 2000). Narrador, folklorista i gramàtic. Autor d’alguns manuals de llengua molt difosos, expert en rondallística i novel·lista reconegut, donà a conèixer tres traduccions, a partir del castellà i del francès. D’aquesta darrera llengua girà […]
(Terrassa, 1899 – Barcelona, 1996). Periodista i escriptor. Inicià una fructífera carrera periodística als setmanaris terrassencs El Mal Tempsi Crònica Local.Posteriorment ocupà el càrrec de secretari de redacció de La Publicitat(del 1923 al […]
(Vic, 1849 – Palma, 1925). Humanista. Catedràtic de llatí i castellà en diversos instituts. Escriví diversos manuals de preceptiva literària i l’assaig Las cruzadas: su caràcter, influencia de las mismas en la sociedad bajo el triple aspecto religioso, moral y literario […]
(Vic, 1863 – Barcelona, 1918). Franar. Periodista, polític, jurista i poeta. Col·laborador del setmanari vigatà La Veu del Montserrati fundador de La Veu de Catalunya (1891), que va dirigir fins que es va convertir en diari (1899). Va participar activament […]
(Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902). Poeta i prosista. Considerat el renovador de la llengua literària moderna i el clàssic més destacat de la literatura catalana vuitcentista, fou autor de més d’una quarantena d’obres. La traducció pot considerar-se una tasca més aviat marginal, […]
(Granollers, 1928). Polític i advocat. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i obtingué el diploma superior en dret comparat a Luxemburg. Del 1969 al 1975 fou professor de ciències polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona. Fou diputat al Congrés el 1979 i […]
(Carlet, Ribera Alta, 1949). Poeta i crític literari. Va fer estudis de dret i de filosofia i lletres. Autor de diversos llibres de poesia, és corrector i traductor a la Diputació de València. Del 1979 al 1981 va dirigir la revista literària Cairell. Posteriorment, va publicar […]
(Barcelona, 1903 – Palma, 1984). Humanista i pedagog. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Joaquim Balcells. Catedràtic d’institut de llatí des del 1932, escriví, en col·laboració amb Pablo López, diversos manuals destinats […]
(Tortosa, 1931). Poeta i assagista. Doctor en farmàcia, el 1952 fundà amb Jesús Massip la revista Gèminis. És autor de quatre reculls de poesia, de Tretze biografies imperfectes (1986) i dels assaigs Eros i art (1991) […]
declarades en diferents lliçons, ordenades principalment per los dies dels exercicis de Sant Ignasi de Loiola de la Companyia de Jesús, i utilíssimes per totes classes de persones (1761), del jesuïta italià Carlo Gregorio Rosignoli. En conservem una traducció anònima d’un […]
(Barcelona, 1907-1974). Narradora i poeta. És autora de dos volums de poemes, d'alguns contes i d’unes quantes novel·les psicològiques, la més coneguda de les quals és Les algues roges(1934), que obtingué el premi Crexells. Visqué dues llargues temporades a París. S’estrenà […]
(València, 1476 – Museros, Horta, 1536). Escriptor. Frare dominic de família noble, residí al convent de Tarragona i fou prior al de Sant Onofre de Museros. Traduí Lavida de la seràfica santa Caterina de Sena, de Ramon de Capua. Tan sols dotze anys abans, el 1499, […]
(Vilafranca del Penedès, 1870 – Barcelona, 1940). Narrador, poeta i periodista. Fou un dels fundadors i director de la revista Joventut. Traduí per primera vegada els contes complets de Perrault (amb Oriol Martíi il·lustrats per Apel·les Mestres) […]
(Barcelona, 1863-1938). Poeta, periodista i erudit. Redactor d’El Correo Cataláni director deLa Hormiga de Oro, col·laborà en moltes publicacions. És autor d’alguns reculls poètics (majoritàriament, en castellà) i de diverses edicions de clàssics castellans […]
(Tarragona, 1948). Professor, investigador psicoanalista. Imparteix classes de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1989 i és també psicoanalista i membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi. Col·labora en nombroses revistes científiques, com Anàlisi, […]
(Borriana, a. 1440-1492). Membre d’una família benestant, va ocupar els càrrecs de comanador de Borriana (1476) i el vitalici de lloctinent del governador del regne de València dellà el riu d’Uixó (1477), acrescut amb privilegis concedits per l’infant Enric i pel rei Ferran […]
de Bartolomé Palau, dramaturg, teòleg i sacerdot nascut a l’Aragó el segle xvi. Obra al·legòrica molt difosa en castellà (València, 1585), de la qual consten diverses edicions estampades a Barcelona (1589 i 1670) i a Manresa (1777). D’aquesta peça religiosa --una mena de compendi […]
patrones singulars i tutelars de la ciutat de Sevilla, i de la vila i vall de Prats de Molló(1731). Traducció anònima del castellà. El subtítol ens informa que tant el traductor com el revisor de l’edició de 1747 eren pratencs. La primera impressió data […]
fill de l’emperador Eufemiano, senador de Roma. Obra anònima, traduïda del castellà al català, impresa a Girona per Fermí Nicolau sense data. Se’n coneixen edicions posteriors, del vuit-cents, impreses a Barcelona, Figueres, Manresa, Olot, Palma i Vic. Algunes incorporen […]
(Manacor, 1923 – Barcelona, 1991). Poeta, narrador, dramaturg i assagista. Llicenciat en dret (1946) i en filologia romànica (1972) i doctor en filologia catalana (1976), fou professor de literatura i de crítica literària a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seva tesi […]
(Moscou, 1946). Professora. Filla d’August Vidal, visqué fins al 1957 a Moscou, on la família s’havia exiliat després de la guerra civil. Es doctorà en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona i estudià llengua i literatura russes a França. Ja durant l’etapa d’estudiant universitària […]
(Manresa, 1899 – Newcastle, Anglaterra, 1978). Dramaturg i narrador. Autor del relat Per les donzelles de colors de rosa (1919), del llibre de tall autobiogràfic Històries del meu temps (Abans d’ara) (1970) i de diversos textos teatrals, fou finalista del Premi […]
(Llagostera, 1909 – Barcelona, 1976). Docent i traductor. Estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Munic. Mestre i pedagog abans de marxar a l’exili, comissari del partit comunista durant la guerra, es doctorà en filologia romànica a la Universitat de Moscou, on exercí […]
(Alcover, 1869 – Barcelona, 1918). Josep Aladern. Escriptor i periodista. Capdavanter del Modernisme a Reus, hi fundà diverses col·leccions i revistes, com La Gent del Llamp,Almanac Modernista de la Literatura Catalana, Nova Catalunya,Reus Tranquil […]
(Barcelona, 1942). Professora. Després d’estudiar al Liceu Francès de Barcelona i de llicenciar-se en ciències físiques, s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura franceses, entre altres matèries. Ha traduït algunes obres del francès al català en col·laboració […]
(Barcelona, 1945). Guionista, realitzador i director. Després d’estudiar al Liceu Francès de Barcelona, obtingué el títol deprofessor de llengua francesa a l’Escola Oficial d’Idiomes i el de professor de llengua catalana a la Universitat de Barcelona,i, […]
(Vilafranca del Penedès, 1839 – Barcelona, 1899). Dramaturg. Estudià llatí i humanitats a Vilafranca i féu estudis d’enginyeria a Barcelona. Escriví profusament a la premsa (a Un Tros de Paper, La Bandera Catalanao Lo Gai Saber) i aplegà la seva obra poètica […]
(Santanyí, 1936). Poeta, assagista i pedagog. El 1956 fundà i dirigí la revista literària Ponent, fins al 1983. Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona amb la tesi Fundamentos de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971). Ha publicat […]
(Vilafranca del Penedès, 1834 – Barcelona, 1893). Escriptor, advocat i doctor en filosofia i lletres. És conegut, sobretot, com a narrador costumista. Fou catedràtic de geografia històrica a la Universitat de Barcelona i publicà alguns manuals destinats a l’ensenyament d’aquesta […]
(s. xiii). Traducció anònima del llatí del Flos sanctorum o Legenda aurea, de Jacobus de Voragine, datada vers 1260. Aquesta versió constitueix, segons Joan Coromines, “una de les fonts més cabdals i més riques del català antic”. Segueix essencialment el […]
(Barcelona, 1926). Escriptor, metge psiquiatre. Fou monjo de Montserrat de 1946 a 1968. Ha publicat alguns estudis sobre toxicomanies i drogaaddicció, a més de diversos assaigs: A tu, la seva mare(1986), El doctor Lluís Vila d’Abadal i el seu temps (1990), L’abat […]
(?-?). Psicòloga. Fundadora del Centre de Psicologia i Psiquiatria Emili Mira, ha publicat nombrosos treballs de la seva especialitat i el llibre L’altra cara de l’adopció. Aspectes emocionals que no s’expliquen(2007). En les seves traduccions dels anys seixanta i setanta, […]
(Manresa, 1889 – Tolosa de Llenguadoc, 1962). Religiós jesuïta i historiador. El 1920 traduí de l’hebreu el llibre bíblic de Rut (divulgat per mitjà de les pàgines Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús aquell mateix any). Del 1924 al 1928 fou director de la biblioteca […]
(Barcelona, s. xv). Jurista. Fou professor a la universitat de Bolonya entre 1459 i 1461. Traduí al català el tractat De epidemia et peste (Tractat de l’epidèmia e de pestilència) del metge portuguès Valasc de Taranta. Editada a Barcelona l’any 1475, aquesta traducció […]
(Sicília, 1336 – València, 1400). Membre d’una família de la petita noblesa valenciana, estigué molt relacionat amb les corts de Pere III i de Joan I. Al segle xix li fou atribuïda sense fonament la traducció de les Tragèdies de Sèneca, atribució que ha estat totalment desmentida en estudis recents.
(Barcelona, 1872-1937). Ramon de Bell­solà. Dramaturg i pe­rio­­­­­­dista. Lli­­­cen­ciat en dret, compaginà l’exercici de les lleis amb la seva vocació li­te­­rària. Es for­­­mà en els ambients modernistes de la Barcelona del tombant de segle i col·la­bo­rà en […]
(Viver de Segarra, 1872 – Calaf, 1930). Jurista i escriptor. Estudià dret i filosofia i lletres, i exercí d’advocat a Calaf. El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci, que a més d’una quinzena de composicions pròpies incloïa les versions […]
(Barcelona, 1938). Llatinista. Professor de filologia llatina de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1986, ha impartit docència sobre teatre llatí i elegia i ha dedicat gran part de la seva investigació a l’edició crítica i a l’estudi de les fonts de l’antiguitat […]
(Palma, 1897–1980). Narrador i dramaturg, psiquiatre de professió. De ben jove va aprendre francès a casa, gràcies a les lliçons d’una institutriu, i aviat va començar a llegir i a escriure en aquesta llengua. Els clàssics dels segles xvii i xviii i alguns autors del tombant […]
(Eivissa, 1913-2002). Poeta, assagista i dramaturg. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1933, hagué d’abandonar la carrera de lletres a causa de la guerra; acabà, amb tot, els estudis de magisteri. Durant vint-i-cinc anys es dedicà a l’ensenyament secundari, de primer […]
(Berga, 1882 – Barcelona, 1952). Dramaturg, narrador i periodista. Col·laborà a la plana literària d’El Poble Català, des de la qual contribuí a promoure D’Annunzio, i encetà la seva activitat literària amb una obra de caràcter decadentista, L'ardenta cavalcada (1909). […]
(Barcelona, 1914-1984). Poeta. A setze anys, per necessitats econòmiques familiars, entrà a treballar a l’editorial Labor, on exercí diverses tasques fins a la jubilació, l’any 1979. Al llarg d’aquests anys, hi traduí al castellà obres de caràcter divers, sense deixar-ne […]
(Barcelona, 1880 – ?). Advocat, llibreter i escriptor. Cofundador del setmanari L’Atlàntida, en fou redactor prolífic i director alguns números (altres foren supervisats per Jacint Verdaguer, sempre present en la publicació). És autor d’algunes obres […]
(Tuïr, Rosselló, 1873 – Perpinyà, 1952). Escultor i escriptor. Compromès amb la catalanitat del Rosselló, fou sempre vicepresident de la Société d’Etudes Catalanes (1906-1921). Amb Josep Sebastià Pons escrigué l’obra teatral La font de l'Albera (1922). Traduí El […]
Actes de preparació i d’acció de gràcies per la sagrada comunió (1825),del teòleg i missioner italià Alfons M. de Liguori, bisbe de Santa Àgata, canonitzat el 1839. La traducció catalana anònima d’aquesta obra, a partir d’una versió espanyola d’un […]
(s. xvi). Traducció de les Meditationes Vitae Christi, atribuïdes a sant Bonaventura (en realitat, obra d’un franciscà toscà desconegut, escrites entre 1265 i 1335), de tanta repercussió en la vida religiosa –i literària– medieval. Fou traslladada el 1522 del llatí […]
(Barcelona, 1882-1947). Poeta i dramaturg. Col·laborà en nombroses publicacions, com a autor i com a crític. Fou un dels membres més actius i apassionats del moviment wagnerià, que tanta volada agafà a Barcelona, fins a convertir-se en ciutat referencial del wagnerisme europeu. Tot […]
Escriptor. És autor d’unes Notes poètiques. Poesia és llibertat (1906). Traduí Estancesi Rubaiatd’Omar Kayyam. Les Estances aparegueren encapçalades per una carta de Joan Maragall, en què celebrava la tasca (“Això és una traducció […]
(Gelida, 1861 – Barcelona, 1931). Caviró Milvesig i Herr C. Lebst. Eclesiàstic, pedagog, músic i escriptor. Estudià música —fou el primer mestre del seu germà, el compositor Amadeu Vives— i, després d’ingressar a la congregació de Sant Joan de Déu, […]
(Monferri, Alt Camp, 1928). Teòleg i hel·lenista. Professor de filologia grega a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1973) i de patrologia a Sant Cugat del Vallès i a la Facultat de Teologia de Catalunya (1973-1998), de la qual és professor emèrit. Ingressà a la Companyia […]
Va traduir del francès La condició humana d’André Malraux.
(1502). Adaptació catalana de diversos vocabularis alemanys-italians del final del segle xv, impresa a Perpinyà per Johan Rosembach. El material no és ordenat alfabèticament sinó segons grups lògics: la casa, els animals, les muntanyes, els vents, les malalties, la religió, etc., […]
(Barcelona, 1935). Dramaturg i escenògraf.Estudià filosofia i lletres, i art dramàtic. S’ha dedicat a l’ensenyament, al doblatge i, especialment, alteatre,com adirector, es­ce­nò­graf, dissenyador de vestuari, actor i autor.Fou un dels fundadors […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: