Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(mitjan s. xv). Funcionari de la cancelleria d’Alfons el Magnànim a Nàpols, on va ocupar els càrrecs de secretari del rei i, entre 1452 i 1453, del seu fill Ferran, aleshores duc de Calàbria. Després de 1458, va continuar adscrit a la cort napolitana de Ferran I. En una ambaixada […]
(Rosselló, s. xviii ?). Traducció manuscrita i anònima, avui perduda, de la tragèdia en cinc actes i en vers Tancrède.
(Barcelona, 1906 – París, 1966). Novel·lista, assagista i crític literari. De formació autodidacta, començà a escriure en català per a la revista La Mainada, el 1921, per a la qual oferí de primer en forma de fulletó, i després com a llibre, una adaptació d’un clàssic […]
(Perpinyà, 1787 – París, 1849). Editor, erudit i polígraf. Hispanòfil, apologista i profund coneixe­dor del català i de la seva literatura antiga, va merèixer d'Amadeu Pagès l'epítet de "le premier catalaniste français". Residí gairebé tota la vida a París. Publi­cà les obres […]
(1821-1829). Francesc Hernàndez Sanz va donar a conèixer el 1919 els títols de 29 obres dramàtiques traduïdes en català de Menorca, que es van representar al Teatre (Pri­ncipal) de Maó entre 1821 i 1829. Sense més dades, com ara els noms dels autors o del traductor, […]
(Barcelona, 1939). Dramaturg, narrador, assagista i professor d’art dramàtic. Fill d’exiliats, visqué a França fins al 1950. El 1965 s’inicià com a autor, director i actor amb l’obra Un fèretre per Artur. Tres anys més tard guanyà el premi Josep M. de Sagarra amb […]
(Roda de Ter, 1933). Narrador, pedagog, guionista i periodista. Humanista polifacètic, les seves activitats abasten un ventall cultural molt ampli, reconegut amb nombrosos guardons. Sobresurten els que ha merescut com a novel·lista, tant per a infants i joves com per a adults. La seva […]
(Calella de la Costa, 1946). Filòsof i escriptor. Havent-se doctorat en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat de Münster (1971-1973, 1975-1976) i al St. John’s College de Cambridge (1973-1975). Es doctorà de nou a la […]
(s. xii-xv). La traducció més antiga conservada d’un text jurídic medieval és també, en termes absoluts, el text català més antic: han sobreviscut dos fragments manuscrits del Liber iudicum, el codi legal visigòtic, corresponents a dues traduccions del segle xii, la […]
(Mataró, 1841-1903). Poeta, narrador, periodista i polític. Doctorat en filosofia i lletres (1860) i en dret civil i canònic (1876), fou catedràtic d’economia política a l’escola d'enginyers industrials i diputat provincial del districte de Mataró pels conservadors. Encapçalà […]
(Madrid, 1870 – Barcelona, 1945).Dramaturg, crític teatral i periodista. Fou un dels fundadors de la revista Joventut i, a partir del 1907, redactor de Las Noticias. Escriví alguns drames sota l’influx evident de l’obra d’Ibsen i Hauptmann. També […]
(El Pertús, 1940). Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista. Professor de l’Institut Universitari de Formació de Mestres de Perpinyà i col·laborador en diversos diaris i revistes d’expressió catalana i francesa, ha esdevingut un dels autors nord-catalans més populars. A part […]
(Reus, 1855 – Poblet, 1941). Escriptor i diplomàtic. Ben aviat s’interessà pels monuments històrics i ja l’any 1870 publicà una descripció del monestir de Poblet. Tres anys després ingressà al cos consular espanyol com a membre del qual es desplaçà a Macau, Hong Kong i Xangai […]
(Barcelona, 1950). Novel·lista i professor universitari. El 1981 es doctorà en filologia francesa per la Universitat de Barcelona, on impartí classes fins al 1993. Des d’aleshores és professor de traducció literària a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat […]
comte d’Aiamans (Palma, 1767-1831). Poeta. Descendent d’una família noble, estudià a València, a Madrid i a Barcelona. El 1780 començà la carrera militar. President de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, formà part de la comissió encarregada […]
(Osona, s. xvi-xvii). Professor de la Universitat de Barcelona. És autor del Thesaurus verborum ac phrasium (1640), adaptació del diccionari llatí-castellà del jesuïta segovià Bartolomé Bravo, editat per primera vegada a Pamplona el 1590, el qual tan sols tres anys enrere […]
(Folgueroles, 1937). Pere Llorens, Frederic Tarrés. Filòleg i assagista. Format al seminari de Vic, va establir una estreta i fructuosa amistat amb el grup de poetes que, apadrinats per Carles Riba, l’any 1951 van publicar l’antologia Estudiants […]
(Mont-roig de Segarra, 1879 – Barcelona, 1955). Metge i polític. Pare del poeta Màrius Torres. Estudià medicina a Barcelona, on fundà, juntament amb Lluís Companys, Francesc Layret, Pere Mias i Alfred Perenya, l’Associació Escolar Republicana. Dugué a terme una vida política […]
Traduí Antonius y Cleopatra, el drama de Shakespeare inspirat en un episodi famós de la història romana. Constituïa el segon volum de la "Biblioteca Popular dels Grans Mestres", destinada a popularitzar l'obra del dramaturg, i un dels pocs que sembla que fou traduït directament […]
(Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942). Poeta. Metge de professió, escriví gran part de la seva obra poètica al sanatori de Puig d’Olena, on ingressà el 1935, malalt de tuberculosi. Una primera mostra de la seva poesia no aparegué fins al 1947, a Mèxic, a cura de Joan Sales […]
(País Valencià?, 1693? – St. Mary, Jamaica, 1739). Eclesiàstic. Traductor amb tota probabilitat dels quatre evangelis continguts al manuscrit “El Nou Testament de Nostre Senyor Jesús Crist; traduït del grec en llengua menorquina”, conservat a la Bodleian Library d’Oxford. […]
(Vilafranca del Penedès, 1932). Prevere i escriptor. Ordenat el 1956, es llicencià en teologia i en pastoral a Roma i a París. Fou un dels fundadors dels Quaderns de Pastoral i els dirigí entre 1977 i 1993. Ha publicat diversos assaigs a favor d’una Església catalana i progressista: […]
en idioma català ajustat en esta última impressió de la present obra (1745). Obra de Joan Carles Amat(Monistrol de Montserrat, 1572-1640), escriptor i metge d’ofici, autor de diversos tractats de medicina en llatí i en castellà i dels famosos Quatre-cents aforismes […]
conclòs en Aix-le-Chapelle al 2 de maig 1668. Aquest opuscle, traduït anònimament del francès al català, fou imprès a Perpinyà, per Joan Figuerola, el mateix any 1668.
(s. xiv).Cal considerar anònima la traducció del tractat de didàctica amorosa (amb reprovació de l’amor inclosa) De amore (o Liber Galteri de amore), d’Andreu el Capellà, abans atribuïda a Domènec Mascó#, amb el títol de Regles d’amor, datable […]
Francesc Hernàndez Sanz va donar a conèixer el 1919 els títols de 29 obres dramàtiques traduïdes en català de Menorca, que es van representar al Teatre (Pri­ncipal) de Maó entre 1821 i 1829. Sense més dades, com ara els noms dels autors o del traductor, la llis­ta presenta peces recognoscibles, […]
(Esparreguera, 1928). Religiós benedictí i biblista. Monjo del monestir de Montserrat, estudià teologia a Roma, a Munic, a l’École Biblique de Jerusalem i a la universitat d’Estrasburg. Llicenciat en filosofia i en Sagrada Escriptura i doctor en teologia, ha estat professor del […]
de Sèneca (s. xiv). Sis manuscrits han transmès de manera parcial o completa la traducció de les Tragèdies de Sèneca. Tot i que antigament s’havia atribuït a Antoni de Vilaragut#, cal considerar-la d’autor anònim. Els manuscrits més complets contenen vuit de les deu […]
(Vilafranca del Penedès, 1892 – Barcelona, 1976). Eclesiàstic i historiador de l’art, consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc (1921-1960) i autor d’una vasta producció assagística sobre art sagrat, litúrgia i iconografia. Bon coneixedor de l’anglès, traduí per a Vida […]
(Barcelona, 1905–1964).Llatinista.Es doctorà a la Universitat de Barcelona amb un estudi sobre Lucreci i estudià filologia clàssica a Alemanya. La seva feina com a traductora al català consisteix en els quatre volums d’Ovidi que, juntament amb Anna M. de Saavedra, […]
(Baldomar, Noguera, 1896 – Berga, 1974). Religiós franciscà i biblista. Estudià al Pontifici Ateneu Antonià de Roma, d’on després fou professor, de 1928 a 1937. Abans i després de la guerra civil traduí els llibres d’Ezequiel i de l’Apocalipsi per a la Bíblia de la Fundació […]
(Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010). Crític literari, assagista i pedagog. El 1937 obtingué el títol de mestre de català. Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i lector de català a la Universitat de Liverpool del 1948 al 1950, fou una de les personalitats […]
(Mataró, 1887-1967). Periodista i escriptor. Dirigí el Diario de Mataró del 1923 fins al 1936 i col·laborà en altres publicacions periòdiques com el Diari de Vic. És autor de les novel·les La miserable passió(1926) i Excelsior (1927), i de […]
(s. xiv).Es conserven tres fragments de manuscrits del segle xiv que contenen una traducció del Tristan en prose (1230-1240), executada probablement durant la primera meitat d’aquest segle. Les identitats entre el Tristany català i el Tristán de Leonís […]
(Barcelona, 1931). Escriptora. Cursà estudis mercantils, si bé ha centrat la seva activitat professional en l’àmbit del teatre infantil i juvenil, en tant que autora, actriu i educadora. Des que es donà a conèixer amb Brindis a la joventut (1969), ha escrit diverses obres […]
(Mallorca, ca 1355 – Tunis, 1424-1430). Escriptor. Frare de l’orde de sant Francesc, estudià a Mallorca i, segons el seu testimoni-no sempre fiable-, a les universitats de Lleida, París i Bolonya. Tot i que s’ignora la data de l’ordenació sacerdotal, sabem que en 1379 fou ordenat […]
(Barcelona, 1845-1889). Historiador i advocat. Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i col·laborà, entre d’altres publicacions, a La Renaixença, Lo Gai Saberi La Il·lustració Catalana. Escriví diverses monografies sobre temples […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: