Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Madrid, 1928). Benedictí, historiador i biblista. Llicenciat en dret, exercí d’advocat fins al seu ingrés a Montserrat l’any 1954. Completà els estudis a París i a Roma, on aprengué hebreu. Ha escrit molts llibres sobre figures històriques rellevants de la República, la guerra […]
(Barcelona, 1941). Assagista i dramaturga. És professora de la Universitat de Barcelona i exerceix la crítica teatral. Llicenciada en ciències econòmiques (1965) i en ciències de la informació (1977), el 1986 es doctorà en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona. De […]
(Cadaqués, 1881 – Girona, 1939). Historiador i escriptor. Especialista en l’estudi de la història de Girona i dels jueus a Catalunya, col·laborà profusament en diaris i revistes i publicà nombrosos llibres. Fou afusellat per un tribunal militar, tot just acabada la guerra civil. […]
(Cadaqués, 1858-1919). Poeta, economista i polític. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1879. Des del 1890 al 1902 fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i des d’aquest càrrec elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials […]
(Maó, 1746-1819). Escriptor, historiador i advocat. Publicà alguns impresos sota el pseudònim Un maonès, també usat per altres autors. Doc­tor en dret (Avinyó, 1767) i literat de sòlida educació huma­nís­tica i clàssica, membre destacat de l'anomenat grup il×lustrat […]
(Maó, 1748-1816). Doctor en dret (Avinyó, 1776), advocat, traductor i intèrpret oficial de llengües. Segons Joaquim M. Bover, sabia llatí, anglès, castellà, francès, italià, àrab, grec, hebreu i alemany. Fou mem­bre fundador de la Societat Maonesa (1778-1785), ateneu cultural […]
(Cervera, 1900 – Barcelona, 1973). Benedictí, professor i escriptor. Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem (1924-1926) i a Montserrat (1926-1936), fou director de Montserrat. Butlletí del Santuari (1927-1934) i escriví diverses obres, sobretot de […]
(Barcelona, 1930). Caputxí i biblista. Doctor en teologia i llicenciat en Sagrada Escriptura, estudià a Roma i a Jerusalem. És professor de la Bíblia a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Instituto Francescano di Spiritualià de Roma. Fou el coordinador de la traducció de […]
(Sant Sadurní d’Anoia, 1862 – Barcelona, 1930). Es­crip­tor i periodista. Tècnic agrò­­­nom deprofessió, fundador de l’empresa Raventós i Codorniu, participà activament en la vida política i social del seu temps, promogué múltiples iniciatives en defensa […]
(?-?). Redactor i col·laborador del Diari Català, de 1882 a 1883 estigué vinculat al Centre Català, com a vicepresident segon de la Secció de Ciències Morals i vocal primer de la Junta d’Administració. Al Diari Català donà a conèixer algunes traduccions de […]
(el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983). Nolasc del Molar. Religiós caputxí, historiador, hel·lenista i llatinista. Fou ordenat sacerdot el 1926. Publicà nombrosos articles en diverses revistes, especialment a Estudis Franciscans, sobre temes històrics, […]
(1801). Butlletí d’orientació agrària adreçat als pagesos del Rosselló, publicat en francès, amb la traducció catalana a doble columna, que sortí editat a Perpinyà del 13 de gener al 5 de març de 1801. És el primer diari bilingüe de la història de la premsa al Rosselló. […]
per los germans i germanes del Tercer Orde de Nostra Senyora del Carme, instituït en la vila de Illa en Rosselló (1721). Traducció anònima del francès al català d’unes regles franciscanes, impresa a Perpinyà.
(Barcelona, 1905-1980). Comediògraf, empresari teatral i periodista. Llicenciat en dret, fou corresponsal de La Publicitat a París, on estudià a l’Escola d’Alts Estudis Internacionals. Treballà com a periodista al servei de la Societat de Nacions. Cap als anys seixanta […]
(Mentui, Pallars Sobirà, segle xviii – Butsènit d’Urgell, 1810). Prevere i rector de Butsènit d’Urgell durant més de vint anys. Publicà Platicas sobre los evangelis de tots los diumenges, i festes anyals, en quatre volums, per suplir la manca de llibres de temàtica […]
(Lleida, 1947 – Mc Lean, Estats Units, 2001). Dramaturg, narrador i poeta. Exiliat el 1974, visqué en diversos països europeus i als Estats Units. Les seves obres s’allunyen dels models preestablerts i hi resulta perceptible un cert gust per la provocació. Traduí, principalment, […]
(Mallorca, s. xiv). Copista de l’únic manuscrit conservat de la traducció catalana de la Queste del saint Graal, tercera part de la Vulgata artúrica (Història del sant Graal), datat el 1380. Alguns estudiosos el consideren també l’autor de la […]
(Barcelona, 1783-1853).Urbanista i dramaturg. Després d'estudiar a Cervera i a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers. Els seus treballs i projectes el convertiren en l’urbanista català més important anterior a Ildefons Cerdà. Compongué […]
(Lleida, 1849-1903).Periodista, poeta, polític i advocat. Fundà a Lleida l’Associació Catalanista (1875) i fou alcalde i regidor de la ciutat. A iniciativa seva el 1895 s’instauraren els Jocs Florals de Lleida. Fundà La Comarca de Lleida, unarevista literària mensual que […]
(Barcelona, 1893-?). Docent i escriptor. En limitades edicions pròpies donà a conèixer, entre 1968 i 1970, una colla de traduccions poètiques d'autors, llengües i segles molt diversos. Dos llibres, però, són unitaris: el de Heine i el de Petrarca. En el primer, tot invocant les […]
(Barcelona, 1893-1959). Albert Cabestany, Jordi March, Carlos Ibarra. Poeta, crític literari i narrador. Cursà estudis de lletres i de dret a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de grec entre 1927 i 1939. Exercí també de professor a l’Escola de Bibliotecàries […]
(Campanet, 1881-1958). Escriptor i traductor. L’any 1905, tot just ordenat sacerdot, fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica al seminari de Mallorca. El 1906 participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, amb una comunicació titulada “Missió […]
(s. xiii). Segons notícies del segle xviii, cap a 1266 un no identificat Pere Ribera de Perpinyà va traduir del llatí al català les obres històriques de l’arquebisbe de Toledo Rodrigo Jiménez de Rada. Hi ha, però, dubtes seriosos sobre la fiabilitat d’aquesta informació. D’altra banda, […]
(Barcelona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, 2007). Catedràtic d’hebreu i arameu de la Universitat de Barcelona, ha estat considerat un dels grans experts europeus en les versions aramees de la Bíblia. Integrà el grup de traductors de la Bíblia catalana. Traducció interconfessional. […]
(Barcelona, 1920 – Sant Feliu de Codines, 2001). Escriptor. Especialista en investigacions submarines i de l’espai, publicà en castellà un bon nombre de llibres de divulgació científica i de viatges, a més d’algunes novel·les de ciència-ficció. Fundà i dirigí la revista […]
(Barcelona, 1873 – Madrid, 1956). Compositor i director d’orquestra. Col·laborà en diverses publicacions com a crític musical i contribuí decisivament en l’expansió de l’art de Wagner a Barcelona: inclogué les òperes del músic alemany en els seus concerts i publicà, en […]
(Castellbell i el Vilar, 1880 – Barcelona, 1942). Periodista, escriptor, assagista i advocat. Jove lletraferit catalanista, el seu destí va patir un tomb radical quan el seu pare, l’enginyer tèxtil Ignasi de L. Ribera i Prat, es va traslladar per motius de feina a la localitat portuguesa […]
(Tuïr, 1731 – Sant Cugat del Vallès, 1799). Autor teatral, monjo de Sant Miquel de Cuixà i professor de la Universitat de Perpinyà. Hagué d’exiliar-se a Sant Cugat del Vallès el 1793 per la persecució de la Convenció als clergues refractaris. Se li han atribuït, amb poc fonament, […]
(Barcelona, 1917-1981). Administratiu. Fill del pintor i dibuixant Josep Ribot i Calpe, de formació autodidacta, s’interessà per la geografia, la història, la música i la literatura, a més de l’excursionisme, que practicà regularment. Tal vegada per aquesta raó, juntament amb […]
(Vilassar de Mar, 1908 – Girona, 1997). Eclesiàstic i poeta. Des del 1941 fins a la seva mort fou rector de la parròquia de Riells del Montseny, des d’on promogué l’espiritualitat i la catalanitat. Destacà com a poeta, amb una àmplia producció literària, influïda, sobretot, […]
(Girona, 1848 – Barcelona, 1924). Narrador, poeta, dramaturg i polític. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts. Col·laborà assíduament a la premsa, sobretot a La Tomasa, La Il·lustració Catalana, La Renaixençai Lo Gai […]
(Barcelona, 1940). Narrador, assagista, periodista i polític. Estudià teologia i filosofia i lletres. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Cornellà i diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC i IC en diverses legislatures. Col·laborador habitual de nombrosos mitjans de comunicació, […]
(Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, 1991). Narrador, periodista i traductor. De formació autodidacta, va estudiar idiomes (llegia en anglès, francès i italià) i va exercir diverses professions: comptable, corrector, professor de català, traductor i redactor de L’Opinió […]
(Sant Feliu de Llobregat, 1941). Filòleg i historiador medievalista. Llicenciat en filosofia i lletres i arxiver de professió, ha estudiat la presència dels jueus catalans medievals i fou el primer president de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català, que es constituí el […]
(Vic, 1900-1982). Poeta i advocat. Fou secretari dels ajuntaments de Granollers i de Ripoll. Publicà diversos reculls de poesies: Paisatges (1948), Panorames (1965) i, pòstumament, Tardorenques (1999). El 1959 traduí del francès per a l’editorial Estela […]
(Manlleu, 1857 – Vic, 1908). Ausoni. Escriptor. Estudià dret a Barcelona, on exercí d’advocat i on visqué des del 1873. L’any 1898 es traslladà a Vic, en ser nomenat secretari de l’Ajuntament. Col·laborà en diversos diaris i revistes de l’època, tant de Barcelona […]
(Barcelona, 1914). Erudit i escriptor. Gran especialista en literatura medieval, especialment de les lletres catalanes, castellanes, occitanes i franceses. La seva producció de llibres originals i d’edicions crítiques és molt extensa: L´humanisme català (1934), l’edició […]
(Esparraguera, 1933). Teòleg i biblista. Féu estudis de teologia de primer al seminari de Barcelona, després a la Pontifícia Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Oriental de Roma, on es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals, i finalment a la Facultat de Teologia […]
(Igualada, 1912 – Vilanova i la Geltrú, 1986). Escriptor, periodista, mestre i llibreter. Passà un temps a l’Escola Seràfica d’Igualada. Es desplaçà a l’Hospitalet de Llobregat, on dirigí Fortitud i Llibertat. Impartí història i literatura catalanes a […]
(1863). Traducció manuscrita de traductor desconegut de Robert, chef de brigands de Jean-Henri-Ferdinand La Martelière. Pep Vila assenyala el significat cultural d'aquesta traducció, inspirada en Die Raüber de Friedrich Schiller, i la situa com a precursora del teatre romàntic […]
(Alhambra, Ciudad Real, 1948). Poeta i crítica literària. Llicenciada en història i en filologia hispànica per la Universitat de València, ha estat professora d’anglès a secundària. Del 1969 al 1977 visqué en diverses ciutats dels Estats Units. Com a crítica literària, s’ha […]
(Barcelona, 1869-1910). Membre del grup de L’Avençi col·la­bo­ra­dor de Pompeu Fabra­ en la reforma lingüística. Com a traductor, publicà poemes i pro­ses cur­­­tes d’autors com ara Baudelaire o Villiers de l’Isle-Adam a Catalònia i El […]
(Barcelona, 1949). Escriptor i notari. És llicenciat en dret i doctor en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona amb una tesi dirigida per Josep Alsina (1973). Ha publicat diversos llibres de contes i novel·les d’ençà de l’aparició d’El cap de Penteu(1993). […]
(Algerri, 1906 – Montserrat, 2001). Prevere i papiròleg. Fou iniciat pel seu pare (que era mestre) en el coneixement de la llengua llatina. El 1928 es doctorà en teologia per la Universitat Pontifícia de Tarragona i el 1939 en filologia clàssica a la Universitat Catòlica de Milà, en […]
(Terrassa, 1848 – Barcelona, 1924). Escriptor i periodista. Estudià filosofia i lletres, i la major part de les matèries de dret, a la Universitat de Barcelona. Republicà federal, fundà i dirigí La Jove Catalunya. Es decantà cap al possibilisme de Castelar i milità a la Unió […]
(Palma, 1742-1813). Poeta, narrador i dramaturg. Doctor en dret civil i canònic, exercí d’advocat. Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i del Col·legi d’Advocats de Palma. Si bé en vida només publicà alguns poemes, és autor d’una […]
(Girona, s. xvi). Humanista, editor, catedràtic de filosofia de l’Estudi General de Barcelona. També estudià matemàtiques i medecina. És autor de diverses obres didàctiques, com una Aritmetica (1564) traduïda del francès al castellà. Col·laborà amb l’editor Claudi […]
(s. xviii). Prevere, doctor i terciari dominicà. Va traduir del castellà al català Tresor per als vius i almoiner del purgatori, del dominic Jaime Barón Arias, llavors ja amb quatre edicions en castellà, la primera publicada a Saragossa l’any 1725. La traducció de Roca […]
(Tarragona, 1945). Poeta i crític literari. De pare gallec i mare catalana, i nebot de l’escriptor Josep A. Baixeras, va iniciar la seva obra poètica en castellà (La ciudad sumergida, 1971) i va passar després a escriure en gallec a partir de Fentos no […]
(Blanes, 1624 – Manresa, 1691). Eclesiàstic i historiador. Amb el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó, escriví nombrosos estudis i obres religioses. Avui és recordat sobretot per les falsificacions de textos historiogràfics: el Cronicó de Liberat (1669) […]
(s. xiv). En documents de l’any 1352 és esmentat com a traductor al català d’un llibre àrab per al rei Pere III.
(Barcelona, 1941 – els Monjos, Alt Penedès, 1983). Dramaturg i narrador. Llicenciat en filologia romànica, exercí la docència universitària. Estudià lingüística i teatre a Praga del 1968 al 1970 i, després, visqué en diverses ciutats europees. És autor d’un Breu diccionari […]
(Sant Sadurní d’Anoia, 1916 – Barcelona, 1997). Escriptor. Llicenciat en dret el 1936, col·laborà a Destino i Diario de Tarragona, entre d’altres publicacions. El 1952 edità el llibre de proses Visió lírica de Tarragona i, el 1959, la novel·la de […]
(Girona?, 1340? – ?). Teòleg dominicà. Va estudiar en diversos convents de l’orde (Girona, Lleida, Barcelona) i segurament a París, d’on devia tornar cap a 1386. Probablement entre aquesta data i 1404, per inducció del mestre de Montesa Berenguer March, va traduir al català […]
(Barcelona, 1892-1968). Pedagog, polític i escriptor. Mestre i assessor de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1917), per a la qual escriví el Cartipàs català (1918) i el Sil×labari català(1922), fou un dels fundadors d’Unió Democràtica […]
(Vilassar de Dalt, 1907-1998). Poeta, narrador i dramaturg. De formació autodidacta, la seva obra original inclou contes, poesies i algunes peces de teatre per a infants. De 1936 a 1938 col·laborà intensament amb l’editor Josep Janés. Als “Quaderns Literaris” publicà […]
(Barcelona, 1943).Hel·lenista. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on, acabats els estudis, impartí classes de filosofia grega i d’història de Grècia. Deixeble de Miquel Dolç i Josep Vergés en l’edició […]
(s. xiv). Tot el que se’n sap deriva del pròleg a l’única traducció que se’n conserva. Jurista de la vila de Tàrrega, en 1320 va emprendre la traducció del text llatí del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de H. de Saltrey. Va ser dedicada a Beatriu, muller del […]
(Vilanova i la Geltrú, 1879-1953). Autodidacta, impartí classes de llengua catalana a l’Ateneu de Vilanova i la Geltrú. Col·laborà amb Joan Amades en la compilació de dades per al Costumari Catalàipresidí el grup Cívica Femenina (Cristianisme i Catalanisme). […]
(Barcelona, 1922-1949). És autora d’una única traducció catalana, de literatura juvenil i de ben segur per llengua interposada, de l’escriptora danesa Karin Michäelis, El gran viatge de Bibí, publicada per l’editorial Joventut el 1935. L’any anterior Marià Manent […]
(Alaró, 1854 – Palma, 1935). Joan Rosselló de Son Fortesa, Joan Rosselló de Passatemps. Escriptor, advocat. En la seva obra com a traductor cal distingir dues etapes de producció ben diferenciada. La primera, tant per les dates en què se situa com pels escriptors […]
(Palma, 1913 – el Brull, Osona, 1938). Poeta i assagista. Estudià el batxillerat a Palma, sota el mestratge de Gabriel Alomar, i filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on féu amistat amb companys de lletres, especialment amb Salvador Espriu. El 1935 es traslladà a […]
(Palma, 1827-1902). Poeta i polític. Advocat de professió, fou un bon coneixedor de la literatura alemanya (sobretot Goethe i Schiller), que influí (juntament amb alguns romàntics anglesos i francesos) en la seva poesia, escrita en castellà i català. En les composicions en aquesta […]
(Rubí,1904-1983). Periodista, corrector. Membre de la Joventut Nacionalista i d’Acció Catalana, el 1939 s’exilià a Mèxic, on fou redactor de Pont Blau i redactor en cap de La Nostra Revista i de La Nova Revista. En tornar, el 1963, […]
(Barcelona, 1902 – Mèxic, 1955). Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. Milità a la Unió Socialista de Catalunya i després al PSUC, del qual es distancià a l’exili. Fou fundador i director del setmanari Meridià. A Mèxic prengué part […]
(Barcelona, 1841-1928). Advocat, polític federalista i catalanista, comediògraf i periodista. Participà activament en la gestació del teatre català modern, al costat de Frederic Soler i Eduard Vidal i Valenciano. Destacà per la llarga dedicació al periodisme: dirigí […]
(Vila-seca de Solcina, 1947). Poeta, assagista i narrador. Estudià filologia a la Universitat de Barcelona i a la de Vincennes. Professor de la Universitat de Lleida, ha publicat diversos llibres sobre poesia castellana, especialment sobre Jaime Gil de Biedma. Ha reunit la seva obra […]
(Vic, 1915). Teòleg. Ordenat sacerdot a Pamplona el 1938, exercí el ministeri en diverses parròquies. Impulsà l’escoltisme al bisbat de Vic i fou un dels primers redactors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ha publicat llibres de temàtica cristiana, com Per una renovació de […]
(Tarragona, 1882 – Perpinyà, 1949). Escriptor, historiador, periodista i polític. Especialitzat en política estrangera, col·laborà a la revista aliadòfila Ibèria (1915-1918), a La Veu de Catalunya i en altres periòdics, i fou editorialista de La Publicitat. […]
(Gandia, 1335 – València, 1497). Escriptor, cavaller i mestre en teologia. Membre d’una família de la petita noblesa valenciana radicada a Gandia, va seguir una doble trajectòria vital: d’una banda, va accedir a la condició de cavaller pròpia del seu estament social (consta […]
(Moià, 1940). Prevere, gramàtic i escriptor. Es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinat, el 1969, i en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, el 1979. Fou ordenat sacerdot el 1966 i fins al 1971 exercí en diverses parròquies de Roma. És ben coneguda […]
(Valladolid, 1856 – Barcelona, 1937). Historiador i erudit. Fill de Joaquim Rubió i Ors. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El1877 publicà a La Renaixença sis odes d’Anacreont en “traducció directa i ajustada a l’original grec” i el 1878 […]
(Barcelona, 1818–1899). Poeta, historiador i dramaturg. Començà estudis de teologia, que deixà inacabats. El 1838 rebé el grau de batxiller en dret. El 1845 es llicencià a la facultat de lletres i es doctorà. Fou nomenat catedràtic de literatura a Valladolid el 1847. […]
(Maó, 1891 – Barcelona, 1981). Francesc de Rupià. Arquitecte, urbanista, narrador i dramaturg. Emprenedor i polifacètic, exemple del cosmopolitisme noucentista, s'especialitzà en el disseny de jardins i col·laborà amb el seu mestre Jean Forestier al parc de Montjuïc, […]
(Barcelona, 1923 – Santa Eulàlia de Ronçana, 2010). Historiador de la literatura, professor i editor. Deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, se centrà en l’estudi de l’humanisme català. Col·laborà sobretot a Estudis Romànics ial butlletí de la Reial Acadèmia […]
(Màlaga, 1881 – Tolosa de Llenguadoc, 1959). Intel·lectual, escriptor, filòsof i periodista. Es llicencià en medicina a Barcelona i, després d’es­pe­­cia­lit­zar-se en psiquiatria a l’estranger, fou nomenat director del manicomi de Salt. Coneixedor de diverses llen­gües […]
(Palma, 1856-1911). Prevere, escriptor. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca, on fou ordenat sacerdot el 1880, i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1885 ingressà al cos militar com a capellà castrense i s’establí a Castelló. A partir del 1903 exercí […]
Pseudònim de l’arquitecte i escriptor Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
(Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931). Escriptor i pintor. El 1889 es traslladà a París i hi residí llargues temporades durant sis anys. Fou un dels caps més visibles del modernisme. La seva producció traductora al català pot dividir-se en dos blocs: la trilogia de Tartarin d’Alphonse […]
(Girona, 1858 – Barcelona, 1939). Narrador, assagista, poeta i dramaturg. Estudià dret a Barcelona, però no l’exercí. Fou membre de la Secció Filològica de l’Ins­titut d’Estudis Catalans i col·laborà en una gran quantitat de publicacions de Barcelona i de Blanes. Ben aviat […]
(Vilanova i la Geltrú, 1889 – Barcelona, 1965). Periodista, arquitecte, pintor i historiador de l’art. Col·laborador habitual de La Veu de Catalunya i El Matí, publicà diversos estudis d’arquitectura (consagrats al Renaixement i a Antoni Gaudí), de pintura, […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: