Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Barcelona, 1880 – Buenos Aires, 1969). Compositor. La seva tasca traductora es limità a traduir la primera meitat del segon acte d’Edip rei,de Sòfocles,amb quatre traductors més (Carles Capdevila, Eugeni d’Ors, Josep Enric […]
(Barcelona, 1914 – Palma, 1996). Novel·lista, poeta i dramaturg. Llicenciat en ciències, després de la guerra civil es traslladà a Palma (1941), on inicià la seva fecunda trajectòria literària. Sovint hi féu visibles les dificultats viscudes durant la guerra i les limitacions […]
(Barcelona, ?-?). Traductor. Fill del bibliògraf Antoni Palau i Dulcet, escriví, amb el seu germà Miquel, l’opuscle Espill de ciutadans, gresol de bibliòfils, vida i obres del llibreter barceloní Antoni Palau i Dulcet fill de la ducal vila de Montblanc (1947). Només traduí […]
(Barcelona, 1917-2008). Poeta, assagista, dramaturg i narrador. Havent acabat la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, dirigí la primera revista catalana de la postguerra, Poesia (1944-1945), i col·laborà activament a Ariel (1946-1951), ambdues publicacions […]
(Barcelona, 1914-1953). Escriptor. Es donà a conèixer a La Revista i, juntament amb Josep Janés, fundà el diari Avuiel 1933.La guerra civil va interrompre la seva carrera literària, després d'haver publicat els relats Variacions sobre […]
(Tarragona, 1945). Docent. Llicenciada en filologia francesa per la Universitat Complutense de Madrid l’any 1969, és professora de llengua francesa a secundària. Ha publicat diversos assaigs, com Josep Pallach. 43 anys de passió (1989) o La identitat catalana. El fet diferencial: […]
(Bellmunt d’Urgell, 1903 – Tolosa de Llenguadoc, 1993). Domènec de Bellmunt. Assagista, narrador i dramaturg. Doctor en dret per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, exercí d’advocat a Barcelona de 1929 a 1939. Fou col·laborador assidu de La Publicitat,Mirador, […]
(Calonge, 1920). Professor. Llicenciat en filologia clàssica i dret, doctor en filosofia i lletres amb una tesi sobre Homero en España (1953), ha exercit la docència de la llengua i la literatura gregues a la Universitat de Barcelona (des del 1947 fins al 1959) i a secundària […]
(Sueca, 1938). Narrador, poeta i assagista. La seva activitat com a traductor es desenvolupà durant els anys centrals de la dècada dels seixanta, quan dugué a terme, en col·laboració amb Joan Fuster, un seguit de traduccions del francès, entre les quals cal destacar […]
(Barcelona, 1879-1936). Crític literari, lingüista i erudit. Era co­mer­­­ciant de cotó. Fou membre de l’A­cadèmia de Bones Lletres i de l’As­so­ciació Wag­ne­ria­na, i col·la­borador del Foment de Pietat Catalana i de l’Oficina Romànica de Lin­güís­tica i […]
de Ciceró (s. xv). A part de la versió de Ferran Valentí#, s’ha conservat una traducció anònima del segle xv de les Paradoxes de Ciceró. És precedida per un pròleg del traductor, de caràcter escolàstic, que justifica el profit moral i polític de l’obra i que mostra […]
(Begues, 1944). Poeta i crític literari. Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en teoria de la traducció, ha estat professor a la Universitat de Bristol i a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, editor de la prestigiosa col·lecció […]
(?-?). Traduí dues obres: El talismà de la princesa, de l’alemany H. Courths-Mahler, una novel·la d’èxit a l’època que podria catalogar-se dins el gènere rosa, i Concert trist, una comèdia francesa en dos actes d’André Lorde i Charles Foley (autors que […]
(1588).Narració francesa de tema tradicional (Partonopeus de Blois), del segle xii, coneguda a Catalunya a partir d’una versió del castellà al català. Es tracta d’una novel·la d’aventures centrada en els amors de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu […]
A la França del segle xix, per tal d’avaluar l’estat de les llengües, dialectes i patuesos que es parlaven a cada departament de l’hexàgon, es van fer diverses versions d’aquest passatge de l’Evangeli de Lluc que servien de pauta per a enquestes lingüístiques. Prenent com […]
(s. xv). El 1417 ja existia una traducció de la breu novel·la cavalleresca Història de París i Viana, que s’ha perdut, elaborada segurament a partir d’una versió francesa anterior a la refosa de Pierre de la Cepède. L’única traducció catalana conservada s’ha transmès […]
(s. xv). Teòleg franciscà. Fill del convent de frares menors de Castelló d’Empúries, entre el 1431 i el 1436 exercí el càrrec de procurador ecònom al convent de Sant Francesc de Barcelona. El 1436 dedicà a Joan Llull i Gualbes, conseller en cap de Barcelona, la Summa […]
(?-?).Cal·lígraf i escriptor. Bon coneixedor del francès, era assidu a la rebotiga de Frederic Soler, amb qui col·laborà. Amb el pseudònim de Lluís Puigdalt, descobrí i ajudà a adaptar a Frederic Soler Les modes,una adaptació d’un drama de Sardou, La famille […]
(Clermont d'Erault, Llenguadoc, 1863 – Perpinyà, 1927). Algú. Pedagog, gramàtic, escriptor i crític literari. Mestre actiu en la difusió del català, organitzà a Perpinyà concursos de lectura, recitació, traducció i ortografia catalanes. És autor de disset articles […]
(Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Metereòleg, mecenes, bibliòfil i escriptor. Estudià a la Gran Bretanya. El 1926 creà la Institució Patxot, que patrocinà activitats diverses, com l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, nombroses publicacions i premis i ajuts […]
(Girona, 1896 – Barcelona, 1998). Docent i traductor. Instal·lat a Barcelona el 1909, hi estudià la carrera de magisteri. Tot i guanyar-se la vida com a comptable, la passió que sentia per les llengües el conduí a aprendre –a part de francès– alemany, anglès i, finalment, […]
(l’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990). Narrador, poeta, dramaturg, articulista i traductor. Vers 1950, començà a treballar a l’editorial Albor, de Ferran Canyameras, com a assessor literari i com a traductor al castellà de novel·les de George Simenon, en les quals […]
(Madrid, 1881 – París, 1938). Escriptor, periodista i polític. Després de passar molts anys a les Filipines, on fundà el diari El Soldado Español (1898), s’instal·là a Barcelona i ocupà la direcció tècnica de La Veu de Catalunya (de 1917 fins a 1936). […]
(Barcelona, 1843 – Mataró, 1903). Historiador i poeta. Estudià lletres, dret i arxivística. Exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró. A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès, estudià la història del monestir, hi dedicà diverses monografies i fou un del promotors […]
(Barcelona, 1873-1944). Musicòleg i crític musical. Llicenciat en dret, no exercí mai aquesta professió. Des de molt jove sentí una veritable passió per la música i, molt especialment, per l’obra de Richard Wagner, que esdevingué eix i motor de la seva existència. S’estrenà […]
(doc. 1378-1405). Diplomàtic i escriptor. Noble rossellonès, vescomte de Roda i Perellós. Format a la cort dels reis de França, on el seu pare residia com a camarlenc de Carles V, va ocupar càrrecs de conseller de Joan I i de Martí I-a qui va servir com a camarlenc-, va ser governador […]
(València, final s. xv). Escriptor. Ciutadà de València, actiu literàriament en l’entorn d’Isabel de Villena, abadessa del convent de la Trinitat de València i autora d’una Vita Christi en català.La seva dedicació literària es concentra en l’hagiografia. D’una […]
(Verges, 1901 – Banyoles, 1994). Poeta i periodista. És autora de l'obra infantil El follet sentimental (1930) i dels reculls Poemes (1931) i Terra de vent (1936). Col·laborà profusament a la premsa, a La Veu de Catalunya, La Nau, Esplai, […]
(Banyoles, 1853 – Barcelona?, 1942). Empresari. La seva activitat professional girà al voltant del món de l’economia, i entre 1915 i 1918 fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, publicà un assaig especialitzat sobre l’activitat comercial. Alhora, estudià alguns […]
(Vilanova i la Geltrú, 1803-1888). Escriptor. El 1847 publicà una Gramàtica catalana-castellana, adornada amb exemples de bons autors, alguns diàlegs familiars amb la correspondència de las frases més difícils de la llengua, i alguns trossos escollits en prosa i vers, amb la […]
(Terrassa, 1941). Poeta i assagista. Fou lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham. El viatge, el trànsit cultural, l’errar per ciutats que estima amb passió-Londres, Berlín, Buenos Aires, Zürich o Jerusalem- marquen en gran part la seva vida i obra. El 1969 començà a […]
(Barcelona, 1904-1964). Filòleg i pedagog. Home d’inquietuds intel·lectuals i grans coneixements, col·laborà com a crític musical a Mirador, fou director literari de l'editorial Seix-Barral i professor a l'Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona (1952-1964). […]
(Sant Feliu de Codines, 1811-1872). Metge. Col·laborà en algunes publicacions de l’època, sempre amb les inicials. Francesc Carreras i Candi, a Lo cervantisme a Barcelona (1895), assenyalà que Petit traduí les poesies preliminars i capítols inicials de la primera part […]
Traduit en catalan, en faveur du peuple, par ordre de Mgr. A. F. De Laporte (1809). Catecisme rossellonès, imprès a Perpinyà, que inclou una versió catalana per tal de facilitar la comprensió de la doctrina entre les classes populars, tal com indica el subtítol.
(Barcelona, 1931-1998). Museòloga. Tècnica museística de la diputació de Barcelona, hi dugué a terme una intensa tasca reformadora, fins que es jubilà com a directora del Museu Marítim de Barcelona. Vinculada a l’Institut del Teatre, publicà un catàleg de Teatrins en miniatura […]
(Palma, 1823-1906). Poeta, dramaturg i prosista. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1849. En tornar a Mallorca, el 1851 entrà com a delineant del cos d’obres públiques i desplegà una gran activitat a l’illa. Popular i polifacètic, col·laborà amb articles […]
(Barcelona, 1879 – Mèxic, 1965). Fisiòleg, investigador i professor universitari. Les seves aportacions científiques foren reconegudes internacionalment. És autor dues novel·les inspirades en la pròpia saga familiar de metges notables, La novel·la del besavi (1944) i […]
(Barcelona, 1888 – Caracas, 1971). Enginyer, polític i escriptor. Professor i director de l’Escola Municipal d’Arts de Sants i de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat, ocupà diversos càrrecs, entre els quals sobresurten el de ministre de treball del govern de […]
(Barcelona, 1921-1976). Novel·lista, dramaturg, periodista i lletrista. Tingué un especial protagonisme en l’adaptació d’èxits de diferents cantants (Bob Dylan, Elvis Presley) per a intèrprets i grups catalans o de cançons tradicionals nord-americanes (El Grup de Folk). Destaquem […]
(Pollença, 1848 – Barcelona, 1916). Poeta i dramaturg. A onze anys es traslladà a Barcelona, on residí a partir d’aleshores. Des del 1889 fou apoderat i home de confiança d’Eusebi Güell. Presidí La Jove Catalunya, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès. […]
(Beniopa, Safor, 1947). Poeta, narrador, memorialista i assagista. Estudià magisteri a València. El curs 1985-1986 fou lector de català a l’Instituto Universitario Orientale de Nàpols. És autor d’una obra narrativa i poètica (recollida, el 1991, a Dictats d’amor) reconeguda […]
(Barcelona, 1919-1986). Comercial. Va estudiar a l’Escola Francesa de Barcelona i, de manera autodidacta, va aprendre anglès i italià. Va treballar per a les editorials Grijalbo i Seix Barral, per a les quals va traduir profusament al castellà (des de llibres d’autoajuda fins a […]
(Tarragona, 1842-1927). Novel·lista i dramaturg. Després de treballar com a ebenista a Barcelona, estudià filosofia i lletres a Madrid. Involucrat en una revolta estudiantil, hagué d’exiliar-se el 1865 i s'instal·là a Marsella, on, a més de desenvolupar activitats diverses (com […]
(Barcelona, 1921 – Montserrat, 1997). Benedictí, liturgista i escriptor. Ingressà al monestir de Montserrat el 1945 i hi fou ordenat sacerdot el 1953. Fou el primer director de Serra d’Or (1959-1962). Professor al Pontifici Institut de Litúrgia de Sant Anselm de Roma (1962-1990), s’hi […]
(Cornellà de Llobregat, 1950). Editor, poeta i crític literari. Llicenciat en filologia clàssica, els seus reculls poètics han merescut diversos premis. El 1973, amb un grup d’escriptors, va crear els “Llibres del Mall”, una col·lecció dins l’editorial Curial que va néixer […]
(ca. 1415-1475). Membre de la família dels vescomtes d’Illa-Canet, va servir a la cort del príncep Carles de Viana amb l’ofici de camarlenc i, durant la guerra civil del segle xv, va lluitar en el bàndol de la Generalitat contra Joan II. És autor d’una lletra literària en resposta als Deseiximents […]
(Mura, Bages, 1932 – Barcelona, 1989). Filòsof i escriptor. Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor en diversos col·legis i, des del 1976, d’història de la filosofia i d’antropologia de l’educació a la Universitat de Barcelona. El 1971 es doctorà en filologia clàssica […]
(Gerb, 1931 – Manresa, 1993). Catedràtic d’institut de llengua i literatura llatines. Havia estudiat teologia, dret i filosofia abans de doctorar-se a la Universitat de Barcelona, el 1986, amb la tesi L’obra poètica de Venanci Fortunat. Llibre primer. És coautor de diversos […]
(Palafrugell, 1897 – Llofiu, 1981). Escriptor i periodista. Les seves traduccions van coincidir amb les primeres experiències literàries, datades el 1919. En primer lloc com a exercici d’estil. L’aprenentatge de la llengua era allò que més l’atreia i no va ser fins més endavant […]
(Santa Coloma de Farners, 1847 – Figueres, 1896).Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, cursà els estudis eclesiàstics a Girona i fou ordenat sacerdot el 1882. Fundà a Girona La Vetllada (1881), […]
(Balsareny, 1941). Historiador i investigador. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Vic i, posteriorment, a la Universitat de Lovaina, on es llicencià en història. El 1971 es doctorà a la Sorbona de París. L’any 1976 fundà l’escola La Bressola de Perpinyà. Ha col·laborat […]
(Sitges, 1905 – Arenys de Mar, 1989). Escriptor i historiador. Pèrit químic. Autor de novel·les psicològiques i policíaques i d’assaigs sobre història i cultura del Garraf, col·laborà en nombroses publicacions i fou redactor de L’Amic de les Arts; hi publicà la […]
(Manresa, 1907 – Barcelona, 1936). Periodista i escriptor. De formació autodidacta, s’inicià en el periodisme humorístic a Papitu i col·laborà a L’Opinió. El 1929 començà a publicar al setmanari Mirador i, l’any següent, a La Rambla. […]
(Costoja, Vallespir, 1945). Escriptor, docent i enginyer agrònom de professió. Intel·lectual i polític compromès en la divulgació de la catalanitat al Rosselló, el 1974 publicà El petit llibre de Catalunya Nord. Del 1970 al 1978 fou redactor de La Falç (hi emprà […]
(Montblanc, 1897 – Barcelona, 1980). Escriptor, divulgador,polític i actor. Estudià comerç i fou empresari, però la passió que sentia pel teatre féu que des de ben jove s’hi dediqués com a intèrpret. Les inquietuds culturals i les conviccions ideolò­gi­ques el […]
(Barcelona, 1909 – Buenos Aires, 1942). Periodista. De formació autodidacta, signà el seu primer article a la revista Imatges el 1930. Després vingueren col·laboracions assídues a La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última […]
(Palma, 1943). Poeta, assagista, narrador i traductor. Llicenciat en periodisme, inicià la seva trajectòria poètica el 1969 amb Amb la mort amorosament. Com a assagista ha publicat L’aventura de «Nova Palma» (1976), el retrat Raimon (1983) i diversos […]
(Tarragona, 1868 – Barcelona, 1937). Escriptor. Fou col·laborador de Lo Somatentde Reus i redactor de La Vanguardia(1890-1932). És autor de nombrosos llibres didàctics i infantils (és el cas de les narracions Riallera, de 1903), com també de les obres […]
(Barcelona, 1815-1887?). Pèrit agrònom. Format a les aules de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, és autor de molts mapes parcel·laris municipals de la província de Barcelona. Vers 1881 formava part del consell de redacció del Diari Català, segons una nota d'Eudald Canibell, […]
(Barcelona, 1850-1918).Escriptor. Comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica. Començà col·laborant, amb pseudònim, a L’Escut de Catalunya i poc després ho féu, ja assíduament, a La Renaixença. També col·laborà a Lo Gai Saber, […]
(?, 1778 – Montpeller, 1843).Escriptor i dominic. Ocupà diversos càrrecs al col·legi de Sant Miquel de Solsona, fou prior a Vic i a Tremp i professor de teologia al Seminari de Vic i a Solsona. El 1824 publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals en forma de conversa entre […]
Nom amb què és coneguda l’escriptora Renada-Laura Calmon Ouillet.
(Manlleu, 1932 – Barcelona, 1976). Pere Llorens. Poeta i activista cultural. Format al Seminari de Vic, va encapçalar el grup de poetes que, apadrinats per Carles Riba, l’any 1951 van publicar l’antologia Estudiants de Vic. El 1956 va ser ordenat […]
(Figueres, 1873 – Barcelona, 1952). Dramaturg, novel·lista i periodista. Després d’haver fet estudis de medicina i de filosofia, va lliurar-se al conreu del periodisme i de la literatura. Col·laborador de Catalunya Artística (1900-1902), va escriure regularment a El Poble […]
(Centelles, 1887 – Coll de Malla, 1936). Eclesiàstic i biblista. Format al seminari de Vic, del 1904 al 1913 estudià a Roma, de primer a la Pontifícia Universitat Gregoriana, on es doctorà en filosofia (1906) i en teologia (1910), i després al Pontifici Institut Bíblic, tot just […]
(Rosselló, s. xviii). Predicador de l’ordre dels caputxins. Traduí del francès al català un Manual d’exercicis i càntics espirituals. Per les missions que fan los PP. caputxins en lo comtat de Rosselló. El manual és complet: pregàries, guia per a oir missa, sagraments, […]
(Barcelona, 1885-1962). Poeta, periodista i escriptor. Era perit mer­can­til i pu­bli­cista. Des de ben jove, freqüentà diversos cenacles mo­der­nis­tes i nou­centistes, i fou un dels creadors de l’Ateneu Barcelo­nès i de la revista Auba. A més de pu­bli­car nom­brosos […]
(els Prats de Rei, 1781 – Sant Sebastià, 1855). Polític, escriptor i traductor. Farmacèutic de professió, s’interessà per les lletres. Els canvis històrics esdevinguts en la seva època incidiren decisivament en la seva vida, fins al punt que adoptà l’apel·latiu Josep Melcior […]
(Castelló d’Empúries, 1936). Historiador de la llengua i prevere. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i ordenat sacerdot a Girona l’any 1959, amplià estudis a Roma i a París. Ha estat professor de literatura i teologia al seminari diocesà de Girona […]
(Mallorca, 1450 ca. – 1503). Poeta i eclesiàstic. Sacerdot des de 1480, juntament amb Bartomeu Caldentey va organitzar una escola d’humanitats i de lul·lisme, establerta de primer a Palma i, a partir de 1485, a Miramar. És autor d’una contemplació de la passió impresa a Miramar […]
(Barcelona, 1949). Professora universitària. És doctora en teoria de la traducció, amb una tesi sobre Problemes de traducció i competència traductora. Bases per a una pedagogia de la traducció (1996), i coautora del manual Teoria i pràctica de la traducció (2000). […]
(Barcelona, 1914). Traductora. La seva primera traducció data del 1965 i fou publicada a la col·lecció “Isard” de l’editorial Vergara: la novel·la The Quiet American, escrita el 1955 per Graham Greene, que aparegué amb el títol L’americà pacífic, i que […]
(s. xvii).Sense altres referències editorials, l'aprovació, signada al convent de Sant Francesc de Barcelona, és del 1665. Es tracta de la traducció, executada per “un devot d’aquest sant exercici”, d'una part del Romancero espiritual para regalarse […]
(1648). Traducció anònima impresa a Barcelona, d’“un religiós zelós del bé de les ànimes”, d’una obra de pietat molt difosa de l’escriptor i jesuïta madrileny, estrictament contemporani, Juan EusebioNieremberg. N’hi ha una segona edició estampada per Antoni Lacavalleria de l’any 1686.
(la Selva del Camp, 1882 – París, 1956). Dramaturg, novel·lista i periodista. Una llarga estada a França, entre 1902 i 1904, va proporcionar-li –a part d’un gruix d’experiències que va reflectir vívidament a Camins de França– una coneixença sòlida del francès, […]
(Terrassa, 1917). Benedictí i escriptor. Ingressà a l’ordre calassànica el 1929, i hi cursà estudis eclesiàstics. El 1939 passà al monestir de Montserrat i fou ordenat sacerdot el 1945. Es llicencià en teologia a Roma l’any 1947. De 1978 fins a 1983 visqué a Jerusalem com […]
(Cornellà del Terri, 1944). Investigador medievalista. És llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de València, diplomat en filosofia medieval per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor en filosofia per la Universitat […]
(Barcelona, 1963 – Molins de Rei, 1926). Gaietà Pastor. Actor i autor dramàtic. Estudià dret i treballà a l’Ajuntament de Barcelona. Fou un dels primers actors de l’escena barcelonina de l’època i gaudí d’un gran èxit arreu de Catalunya. Escriví algunes peces […]
(Perpinyà, 1768-1854). Erudit, gramàtic, historiador i poeta. Fou professor del col·legi de Perpinyà. Poc abans de morir publicà una Grammaire catalane-française (1852) i deixà inèdit un Dictionnaire catalan-français. És autor d’una traducció catalana de […]
(Barcelona, 1937). Assagista, narrador, periodista i editor. És llicenciat en teologia, filosofia i lletres i diplomat en periodisme. Fou jesuïta del 1954 al 1976. Director d’Oriflama (1977), ha col·laborat en publicacions com La Vanguardia, l’Avui o […]
(Tona, 1804 – Roma, 1870). Religiós. Rector del seminari de Vic, fou nomenat bisbe de Lleida el 1862. En morir, participava en el Concili Vaticà I. Juntament amb Marià Aguilar traduí del castellà un Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica que un pare desitjós […]
(Vila-seca, 1911 – Madrid, 2005). Professor universitari, crític i historiador de la literatura. Doctor en lletres per la universitat de Madrid i en literatura anglesa per la universitat d’Oxford amb les tesis Espronceda y Lord Byron i Spain and Spanish Themes in Modern […]
(Palafrugell, 1933). Escriptor. Va obtenir el títol de mestre de català a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. El 1975 va traduir La tragèdia de Macbethde William Shakespeare. La mateixa dècada va acostar A revolta de Xenaro Mariñas del Valle (1973), Electra […]
(Artà, 1794 – Palma, 1850). Advocat, polític i escriptor. Participà en la vida política de la ciutat com a regidor i com a secretari de la Diputació. Membre rellevant del partit moderat a les illes, per raons de caire pràctic i polític defensà l’ús del castellà a Mallorca. […]
(Barcelona, 1882 – Martorell, 1962). Assagista, poeta, novel·lista i dramaturg. Es consagrà sobretot al periodisme (dirigí el setmanari Papitu i col·laborà en diverses publicacions), a la crítica d’art (publicà, entre d’altres treballs, els llibres La Catalunya […]
(Palamós, 1877 – Bargemon, Provença, 1963). Dramaturg, narrador, assagista i periodista. Passà la infantesa a Cuba i, en tornar, estudià dret a Barcelona. És autor de diverses peces teatrals (alguns drames, sota la influència ibseniana, escrits amb Emili Tintoreri […]
(1745). Traducció anònima de l’obra Gritos del purgatorio y medios para acallarlos(1697?), del canonge de Saragossa José Boneta, que fou objecte de nombroses reimpressions (una a Figures, el 1702). Es tracta d’una traducció parcial, en vers, que trasllada íntegrament […]
(Alacant, 1942). Llatinista. Professor de filologia clàssica de la Universitat de València, ha dedicat una part important de la seva recerca als estudis neollatins al País Valencià. En aquesta línia, ha estudiat els humanistes i els il·lustrats valencians, dels quals ha publicat […]
(l’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938). Poeta i crític literari. Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, exercí la docència universitària en diverses ciutats dels Estats Units del 1968 fins al 1977, amb un interludi d’un any a l’Equador. Després es reincorporà […]
de Racine (1783?). Traducció menorquina anònima de Les plai­deurs (1668), l'única comèdia de Raci­ne, amb tota probabilitat de l'ori­ginal en francès. El manuscrit va incorporar-se al fons Rull de la Biblioteca de Catalunya i roman inèdit. Fèlix Duran Cañameras va […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: