Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Roda de Ter, 1945). Escriptor. Llicenciat en filologia romànica, ha cultivat la narració infantil i juvenil, amb nombrosos títols d’ençà d’Ai, Filomena, Filomena! i altres contes, del 1977. Ha col·laborat assíduament en diversos mitjans de comunicació, tant escrits […]
(Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1900 – Jerusalem, 1930). Religiós benedictí i biblista. Es llicencià en teologia al Pontifici Institut de Sant Anselm de Roma i féu estudis bíblics a l’École Biblique de Jerusalem (1927). Com a director de la impremta del monestir, intervingué en […]
(Felanitx, 1852 – Palma, 1909). Aben-Assar.Erudit i escriptor. Estudià filosofia i lletres a Barcelona. El 1897 treballà com a preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, la qual cosa li permeté viatjà per Itàlia i l’Orient i descobrí còdexs […]
(Barcelona, 1927). Escriptor i professor mercantil. Ha desenvolupat una activitat professional diversa a la banca i al món empresarial. Col·labora habitualment en diaris i revistes, com Avui, La Vanguardia, Serra d’Or o Cavall Fort(del consell de […]
(Banyoles, 1942). Poeta, assagista i catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Girona. Ha publicat sis llibres de poemes i la novel·la en vers Fugitius (1994). A més, cal destacar la seva tasca com a investigador de la mètrica catalana, amb diversos estudis. Amb Àngela […]
(Barcelona, 1900-1993). Filòleg i historiador de l’art. Format als Estudis Universitaris Catalans, amb Jordi Rubió i Balaguer, i, amb el seu pare, Antoni Rubió i Lluch, a la Universitat de Barcelona, en la qual es llicencià en filosofia i lletres el 1922, començà […]
(Manacor, 1946). Narradora. És autora d’un conjunt de novel·les i de reculls de contes aclamats, d’ençà de la publicació de Cròniques d’un mig estiu(1970). Coneguda popularment per les seves novel·les policíaques (protagonitzades per la investigadora privada feminista […]
(Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986). Poeta, dramaturg i narrador. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona el 1920. Membre de l’anomenat Grup de Sabadell (amb Armand Obiols i Francesc Trabal), fou redactor i director del Diari de Sabadell, en el qual es valgué […]
(s. xv). Personatge d’identificació incerta. Li és atribuïda la traducció catalana del conegut poema francès La belle dame sans merci d’Alain Chartier en dos dels manuscrits que la conserven. Martí de Riquer ha proposat d’identificar-lo amb un frare-cavaller […]
(Barcelona, 1907 – Ciutadella, 1987). Hel·lenista i erudit. Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d'institut, fou delegat pel Principat i les Balears de l'Instituto Nacional del Libro Español i publicà, entre d’altres treballs, diverses obres sobre […]
(1860? – Barcelona, 1885). Expert en arqueologia i història de l’art. Membre actiu de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, hi ocupà el càrrec de secretari i hi dictà una sèrie de conferències sobre art romànic. També era membre de la junta de l’Associació […]
(Valls, 1846 – Barcelona, 1930). Narrador, periodista i advocat. Conegut sobretot per la seva notable obra com a novel·lista i contista, amb la qual posà les bases de la narrativa catalana moderna, la seva producció com a traductor és també destacada. Sobresurt dins el conjunt dels […]
Nom religiós del caputxíJoan Ayats i Giralt
(Vic, 1914 – Barcelona, 2008). Narradora. El 1952 aconseguí d’editar un únic número de la revista Aplec, que incloïa un conte de Kafka. Els anys seixanta fou directora adjunta del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, amb Alexandre Cirici Pellicer al capdavant. […]
(Barcelona, 1894– Baiona, França, 1976). Poeta i dramaturg. Nét de notari i fill d’advocat, estudià als Maristes de Mataró fins que, d’adolescent, es traslladà a Madrid, en quedar sense pare. El 1919, amb 25 anys, estrenà al teatre Fuencarral La daga, […]
(Barcelona, 1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954). Xènius. Assagista, periodista i filòsof. Amb el seu Glosari, ha estat considerat un dels ideòlegs del Noucentisme. La seva tasca traductora es reduí a la versió castellana de Pensées (Pensamientos […]
(Barcelona, ? – Egipte, ?). Com a traductor participà en la versió de la tragèdia Edip rei, de Sòfocles, amb quatre traductors més: Jaume Pahissa­, Eugeni d’Ors­, Carles Capdevila­ i Xavier Viura­. JosepEnric Ors s’encarregà del tercer acte.
(Bellpuig, 1930). Prevere i escriptor. Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947. Es llicencià en literatura i en filologia romànica a la New York University. Visqué tretze anys a Hondures, del 1955 al 1968, on exercí de professor de literatura i filosofia, i divuit anys a […]
(Barcelona, 1947). Professora i crítica literària. Activista feminista, és autora de diversos treballs sobre el paper de les dones al llarg de la història. Des de ben jove traduí textos d’història, medicina i dret no publicats en forma de llibres. El 1989 traslladà del llatí […]
(Tortosa, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 2001). Religiós jesuïta, biblista i papiròleg. Doctor en filologia clàssica per la Università degli Studi de Milà, fou professor de grec bíblic a la Facultat de Teologia a Sant Cugat del Vallès. Fundà la revista Studia Papyrologica i […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: