Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Barcelona, 1900 – Buenos Aires, 1952). Periodista i escriptor. Format a l’Escolar Republicana Radical, col·laborà de primer en publicacions castellanes com El Radical, Revolución, La Raza o Los Miserables, sovint amb el pseudònim de Carlos […]
(Barcelona, 1936). Assagista, periodista i investigador. És doctor en filosofia i magister lul·lià. Professor, redactor editorial, director de diverses revistes, ha publicat estudis de temàtica molt variada, entre els quals sobresurten els consagrats a Ramon Llull i […]
(Valls, 1885 – Barcelona, 1959). Poeta i novel·lista. Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, fou professor de llatí i català. És autor de dos llibres de poemes, de la narració El guineueta (1926), d’una sèrie de novel·les en castellà publicades […]
(Tarragona, 1935). Eclesiàstic i biblista. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona i es llicencià en teologia a la Pontificia Universitat Gregoriana i en Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic de Roma. Ha estat professor de grec i de Bíblia a Tarragona i a […]
(Reus, 1941). Assagista, professor universitari. El curs 1967-1968 féu de lector a Shropshire, a Anglaterra. Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1991. Es revelà com un traductor prominent amb l’aparició, […]
(Barcelona, 1935). Escriptor, periodista, crític musical i d’art. Fou membre fundador del diari Avui i director durant el període 1977-1982. Ha ocupat diversos càrrecs dins el món cultural en institucions com la Generalitat o el Gran Teatre del Liceu. Com a poeta fou inclòs […]
(Barcelona, 1898-1988). Poeta, prosista i crític literari. Es donà a conèixer a partir de 1916 per mitjà de diversos Jocs Florals i de publicacions com La Revista, Ofrena, Cenacle o Vila-Nova. L’any 1918 fou un dels fundadors d’El Camí, […]
(Mataró, 1940). Poeta i fotògrafa de professió. De formació autodidacta, és autora de quatre llibres de poesia: Descoberta de temps (1982), Uri (1987), Camí de Petra (2000) i Cant del puig de Randa (2004). Els anys seixanta traduí del francès […]
(Gandesa, 1884 – Tortosa, 1976). Teòleg i escriptor. Féu els estudis teològics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i es doctorà a la Acadèmia de Sant Tomàs el 1909. Prevere de la diòcesi de Tortosa, fou professor de teologia del seminari diocesà des del 1909 fins […]
(Barcelona 1860-1912). Poeta i assagista. Un dels traductors més influents del segle xx, inicia l’estirp d’escriptors en català que tradueixen per satisfer la necessitat íntima de les pròpies afinitats literàries i converteixen la traducció en una forma no diferent de l’escriptura […]
(Barcelona, 1911-1999). Filòsof, polític i advocat. Fill del poeta Joan Maragall i pare del polític Pasqual Maragall, es llicencià en dret i en filosofia a la Universitat de Barcelona i fou professor de l’Institut Escola. Entre 1979 i 1980 fou director general de cultura […]
(Barcelona, 1900 – l’Ametlla del Vallès, 1982). Pintor, de formació autodidacta, fill del poeta Joan Maragall, viatjà a França, a Itàlia i als Estats Units i visqué molts anys a Ceret. El 1964 publicà la traducció del francès dels escrits autobiogràfics de […]
(Rosselló, segles xviii-xix). Rector de Sant Martí de Cornellà de la Ribera. És autor d’un tractat d’agronomia rossellonesa. El 1782 presentà al sínode diocesà del bisbat d’Elna un ritual compost per ell mateix en què reivindicava la conservació de les cerimònies litúrgiques […]
(Barcelona, 1880-1942). Dramaturg. Signà amb el nom Alexandre P. Maristany. De 1908 a 1935 estrenà als teatres Principal i Romea, de Barcelona, una vintena d’obres en català i en castellà, gairebé totes publicades. Predominen les comèdies i les farses còmiques, algun […]
(?-?). Rus blanc exiliat a Barcelona, és autor de l’assaig El neomaquiavelismo y la enfermedad de nuestro siglo(1934). El 1924 traduí El miracle de la muntanya, de Nikolai Leskov, i Idil·lis rurals, de Tolstoi, per a la col·lecció “La Novel·la Estrangera”, […]
(?-?). Fill d’Alexei Markov, cònsol de l’URSS a Barcelona i divulgador de la literatura russa en castellà, els anys trenta traduí la pertorbadora novel·laVida i mort del reverend Vasili Fiveiski, de Leonid Andréiev (amb la cooperació de Pau Cirera), i la […]
(Barcelona, 1912-?). Poeta. Estudià comerç i treballà com a administratiu. En el seu darrer llibre de poemes Estances d’amor (1991) inclogué versions de Prudenci, Leopardi i Poe, entre d’altres. El 1988 adaptà una selecció de Poemes de Hölderlin escrits en esquemes grecollatins, […]
(Barcelona, 1887 – l’Havana, 1960). Escriptor, periodista i crític i empresari teatral. Fou redactor de La Publicidad i de La Veu de Catalunya i dirigí la revista Teatralia. Estrenà peces dramàtiques en català i en castellà i publicà diversos llibres, […]
(Rubí, 1914-2009). Escriptor i corrector. Mestre de català, n’impartí classes i en revisà incomptables textos per a empreses i editorials diverses. Redactor en cap del setmanari barceloní Clarisme(1933-1934), col·laborà després en revistes de l’exili, com La Nostra […]
(València, 1410 – Barcelona?, 1465). Escriptor. Membre d’una família de la petita noblesa de Gandia estretament relacionada amb la casa reial fins al regnat de Martí I, la seva trajectòria biogràfica està marcada, d’una banda, per les responsabilitats de cap de la família […]
(València, 1410 – Barcelona?, 1465). Escriptor. Membre d’una família de la petita noblesa de Gandia estretament relacionada amb la casa reial fins al regnat de Martí I, la seva trajectòria biogràfica està marcada, d’una banda, per les responsabilitats de cap de la família […]
(Barcelona, 1870 – ?). Escriptor i advocat. Fou fundador de Joventut i del Teatre Íntim d’Adrià Gual. Probablement fou també un dels mecenes de la revista i l’editorial modernista, tot i que ho desmentí públicament. L’afany modernitzador per divulgar […]
(? – Barcelona, 1864). Escriptor. Fundador de la societat filosòfica de Barcelona, hi va pertànyer del 1815 al 1821 i hi va donar a conèixer poemes en castellà. El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa, elprimer llibre de poesia en català de la Renaixença. Fou mantenidor […]
(Reus, 1850 – Barcelona, 1929). Poeta i dramaturg. Propietari rural, es llicencià en dret. Col·laborà, sobretot amb poemes, a La Il·lustració Catalana, Lo Gai Saberi La Renaixença, com també a El Museo Universal, La Ilustración Española […]
(Barcelona, 1872-1918). D. Bonaplanta Alentorn. Dramaturg, periodista. Traduí al català cinc peces teatrals franceses de l’època. Cal destacar Maurice Hennequin, un prolífic escriptor de comèdies, el qual sovint col·laborà amb Albin Valabrègue o Pierre Véber, dos creadors […]
(Vilanova i la Geltrú, 1926). Prevere i historiador. Llicenciat en teologia (1952) per la Universitat Pontifícia de Salamanca i en ciències socials (1957) per la Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat el 1952. Fou professor al seminari de Barcelona i a la Facultat de Teologia […]
(Vilanova i la Geltrú, 1889 – Buenos Aires, 1954). Escriptor. Visqué gairebé sempre a l’Argentina, on havia anat a fer fortuna quan encara no tenia vint anys. Hi publicà el llibre de poemes Passen els bàrbars (1938), contra el feixisme, i col·laborà en les revistes […]
(Roda de Ter, 1929-2003). Poeta. Treballà al despatx d’una fàbrica tèxtil, des dels catorze anys fins al 1973, en què hagué de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. El 1954 publicà el seu primer llibre de poemes, Paraules al vent, que obtingué el premi Óssa Menor. […]
(Barcelona, 1940). Professor. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. De 1961 a 1976 fou religiós escolapi (féu els estudis a Roma durant el Concili Vaticà II). Paral·lelament, féu de professor a l’institut de Cornellà de Llobregat. De 1976 a 1987, amb algunes […]
(Reus, 1880 – Barcelona, 1970). Docent, escriptor. Fill de Josep Martí i Folguera, de ben jove es traslladà a Barcelona, on es llicencià en dret i en filosofia i lletres. Féu també estudis de piano i de francès i d’anglès. Col·laborà en diverses publicacions, […]
(Sant Vicenç dels Horts, 1844-1920). Escriptor i farmacèutic. Estudià filosofia i lletres i farmàcia. Col·laborà en diverses publicacions catòliques de l'època. Conreà l'epigrama, la sàtira, l'article de propaganda social i la controvèrsia religiosa i apologètica. Publicà, […]
(?-?). Desconeixem la identitat d’aquest traductor, del qual foren incloses tres versions dins Víctor Hugo en català. Poesies franceses, traduïdes per Eusebi Cort Mestres i publicades el 1880 a Buenos Aires.
(València, 1891-1965). Narrador i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres, en la branca d’història, guanyà l’oposició al cos d’arxivers i bibliotecaris i ocupà la plaça de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona i, després, la de Girona. Posteriorment, […]
(Altea, Marina Baixa, 1866-1946). Advocat, escriptor. Llicenciat en dret civil i canònic, fou membre actiu de Lo Rat Penat i del Centre de Cultura Valenciana. Revelà les seves aptituds literàries en els tres volums de Folklore valencià. Coses de la meua terra (1912, 1920 i 1947) […]
(Eivissa, 1949). Poeta, filòleg i professor universitari. Ha ocupat diversos càrrecs institucionals relacionats amb l’assessorament i la planificació lingüística. En aquest àmbit, ha publicat, entre d’altres treballs, els llibres Un horitzó per a la llengua. Aspectes de […]
(Sant Hilari Sacalm, 1928). Eclesiàstic i biblista. Es llicencià en Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic de Roma. Fou professor del seminari de la Seu d’Urgell i ha desenvolupat diverses tasques pastorals a la diòcesi d’Urgell. Traduí el llibre de Baruc de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana
(Manresa, 1838 – Barcelona, 1894). Ocupà diversos càrrecs oficials a les illes Filipines en temps de la dominació espanyola. El 1885 tornà a Catalunya i publicà extensos articles patriòtics a La Veu de Montserrat i a La Il·lustració Catalana. Cultivà amb […]
(Bagà, s. xvi). Únicament són coneguts el nom i el lloc d’origen d’aquest autor, que va traduir al català, a partir d’una còpia manuscrita incompleta, el Testamentum alquímic pseudolul·lià. El traductor va incloure el text en una miscel·lània de diversos escrits alquímics en llengua catalana.
(València, a. 1360-1427). Doctor en lleis, advocat de la ciutat de València (1378) i vicecanceller del rei Joan I des de 1387 (i probablement, després de Martí I), del qual es conserven diversos informes jurídics. A partir d’una anotació d’un erudit del segle xviii, li ha estat […]
(l’Arboç, ? – l’Arboç?, post. 1476). Poeta. Membre de la petita noblesa del Penedès, i vinculat al rei Joan II, és autor d’una abundosa producció lírica: unes cent vuitanta composicions, reunides, juntament amb obres del seu oncle Guillem de Masdovelles i d’altres poetes […]
(l’Arboç, ? – l’Arboç?, post. 1476). Poeta. Membre de la petita noblesa del Penedès, i vinculat al rei Joan II, és autor d’una abundosa producció lírica: unes cent vuitanta composicions, reunides, juntament amb obres del seu oncle Guillem de Masdovelles i d’altres poetes […]
(Sant Jaume dels Domenys, 1884 – Tolosa de Llenguadoc, 1939). Jaume dels Domenys. Novel·lista, poeta, dramaturg, crític literari, periodista, autor de proses vàries i divul­ga­dor. Proper a l’ideari modernista, des de molt jo­ve publicà articles, traduccions i originals […]
(Vic, 1844 – Barcelona, 1900). Eclesiàstic i escriptor. Membre de l’Esbart de Vic, col·laborà a Lo Gai Saber o La Renaixença i publicàEl monasterio de Ripoll. Reseña histórica de sus principales vicisitudes, sus relaciones con el desarollo de la civilización […]
(Barcelona, 1860-1929). Poeta, assagista, divulgador i erudit. Havent estudiat llengües clàssiques, filosofia, teologia i dret, va exercir com a catedràtic d’institut a Ciudad Real, Lleida i Reus-i va fer-se càrrec del taller d’argenteria familiar. Va col·laborar en nombroses […]
(Barcelona, 1863-1943). Editor, erudit i escriptor. Gran impulsor dels estudis d’història i de literatura catalanes, fundà la revista L’Avenç i després, amb Joaquim Casas-Carbó, l’editorial, la qual, per mitjà de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, […]
(Barcelona, 1914-1986). Escriptor. Fou redactor del Diari Mercantil i col·laborador editorial de Josep Janés­. Autor de diversos reculls de narracions i novel·les, el 1960 obtingué el premi Sant Jordi amb Viure no és fàcil. De poc temps després data […]
(Barcelona, 1891-1931). Escriptor. Fill de Jaume Massó i Torrents, conreà diversos gèneres, des de la poesia, passant pel teatre, fins a la prosa i la literatura infantil. Com a crític, destaca l’estudi sobre la repercussió de Mireia, de Mistral, en la poesia catalana […]
(Girona, 1890-1953). Pedagog i escriptor. De formació autodidàctica, inicià la seva activitat educativa a l’Escola Vallparadís de Terrassa i es diplomà en l’especialitat de pedagogia a l'Institut de Ciències de l'Educació de Ginebra. Treballà en diversos centres educatius, […]
(Barcelona, 1851 – Sant Antoni de Vilamajor, 1938).Traditore.Editor i escriptor. Des de molt jove es relacionà amb el moviment catalanista polític i cultural, dins el qual desplegà una activitat pública intensa. Intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona […]
(Arles, França, 1928). Renada Mathieu. Escriptora. Cursà estudis secundaris i de comerç. Ha treballat de secretària, correctora i professora de francès i català. Ha col·laborat en revistes com Rodamóni en mitjans audiovisuals en l’elaboració de guions. És […]
(Serrallonga, Vallespir, 1898 – Caux-et-Sauzens, departament de l’Aude, 1973). Escriptor. Novel·lista en llengua francesa d’una producció abundant i reconeguda amb importants distincions, com la de Cavaller de la Legió d’Honor del Ministeri de l’Educació Nacional francès […]
(Vic, 1949). Llatinista, assagista i poeta. El 1976 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Història de les adaptacions de metres clàssics greco-llatins en la poesia catalana (segle XX), dirigida per Miquel Dolç. Actualment és professor de […]
(Martorell, 1941 – Manresa, 2009). Escriptor, crític literari, traductor i guionista de televisió. Estudià ciències econòmiques i art dramàtic, però, d’ençà d’una llarga estada a Pa­rís, on treballà amb grups teatrals francesos, abandonà del tot l’economia per consagrar-se […]
(Barcelona, 1854–1936). Escriptor, dibuixant i músic. Format a Llotja de Barcelona, es dedicà professionalment al dibuix, amb col·laboracions assídues a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, entre d’altres publicacions, i com a il·lustrador d’una […]
(Barcelona, 1346?-1413). Escriptor i funcionari reial. Fill d’un especier relacionat amb la cort de Pere III, el segon casament de la seva mare amb el protonotari reial Ferrer Saiol­ devia determinar l’ingrés de Bernat Metge al cos de notaris i, consegüentment, a la cancelleria […]
(Madrid, 1865 – Barcelona, 1946). Escriptor i actor de teatre. Dramaturg molt prolífic, és autor de més de cent peces teatrals, la majoria comèdies, que inclouen monòlegs, sainets, joguets còmics, disbarats o paròdies, a més de teatre infantil i per a titelles. El 1900 fundà […]
(Barcelona, 1890-1975).Dramaturg i editor.Continuador de l’obra editorial del seu pare, Lluís Millà, autor de nombroses peces teatrals populars, el 1936 adaptà del francès la comèdia dramàtica El delicte d’ésser bode Jean Aicard (sense que hi consti […]
(Barcelona, 1896-1971).Dramaturg, poeta i narrador. Col·laborà a La Veu de Catalunya i en diverses revistes. Hi publicà traduccions d’obres d’autors moderns de primera fila: entre 1924 i 1926 oferí, al magazine D’Ací i d’Allà, entre d'altres […]
(Santa Coloma de Farners, 1897 – Barcelona, 1970). Hebraista i arabista. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid. Va ser ajudant de càtedra de llengües semítiques a Barcelona, la qual cosa li va permetre de viatjar al Marroc per aprendre […]
(Barcelona, 1874-1950). Escriptor, bibliòfil i editor. Donà a conèixer un bon nombre de textos medievals catalans per mitjà de dues col·leccions de gran envergadura: “Històries d’Altre Temps”(1910-1917) i “Biblioteca Catalana” (1908-1950).Edità i prologà […]
(s. xx). Membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i d’Esquerra Republicana de Catalunya, n’esdevingué propagandista. Col·laborà a La Humanitati a Companya, entre d’altres publicacions. Just abans d’esclatar la guerra civil, publicà la traducció del […]
(València, 1939). Assagista, narrador i antropòleg. Llicenciat en filosofia per la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de València (1971), on exercí de professor de grec des del 1983 fins al 1991. Després impartí classes a la Universitat […]
(Barcelona, 1904-1998). Josep Pius i Lluís, Joan Ll. Puig-Franqueses, Olga Savarin. Narrador, poeta, dramaturg, biògraf, assagista, autor de diversos diccionaris i gramàtiques. De formació autodidacta, entrà a treballar com a corrector de català a la impremta d’Antoni […]
(Barcelona, 1944). Poeta i filòleg. Va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on exerceix de professor de grec, i ha estat president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura i la societat hel·lèniques en revistes […]
(Figueres, 1906 – Barcelona, 1988). Assagista i polític. Després d’haver pres part en els fets de Prats de Molló, hagué d’exiliar-se a París, d’on retornà el 1930. Durant la guerra fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i, després, comissari de propaganda de […]
de Jean Racine (Rosselló, ?). Traducció manuscrita, avui perduda, de traductor desconegut, que sols coneixem per la menció que en fa el 1824 el rossellonès Jaubert de Passà: «Il existe cependant quelques traductions de nos meilleurs pièces de theâtre. J'ai lu Mithriadate, […]
(s. xviii). Traducció anònima del francès al català del devocionari Preparació a la mort del jesuïta Jean Crasset, obra d’un altre jesuïta de qui no coneixem la identitat. Si bé el subtítol indica que la traducció és a la "llengua rossellonesa", el text és en un […]
(Barcelona, 1942–2003). Escriptor. Membre destacat de la generació dels setanta, irrompé fulgurantment en el món de les lletres amb els contes La torre dels vicis capitals (1968). Els seguí una vasta producció literària, en català i castellà, que sovint anà acompanyada […]
Nom religiós de Daniel Rebull i Muntanyola.
(Barcelona, 1940). Polític, advocat i assagista. Catedràtic de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i president de l’Associació Espanyola de Dret Constitucional. Militant socialista en la clandestinitat, […]
(Barcelona, 1868-1940).Historiador, crític literari i poeta. Exercí d’advocat fins que entrà com a secretari del consell d’administració de l’empresa Asland. Formà part de la junta de la Lliga Catalana. Redactor i col·laborador de La Veu de Catalunya i de La […]
(Barcelona, ?-1933). A. Riba Ros. Dramaturg. Germà menor d’Ernest Moliné, signà nombroses versions i adaptacions teatrals, a partir del francès, només amb la inicial del nom: J. Moliné. Entre les comèdies i els vodevils que es representaren i que han romàs […]
(Palma, 1945-2009). Editora i llibretera. Signà amb el sobrenom Nina. Filla petita de Francesc de Borja Moll, estudià filosofia i lletres i s’encarregà de la llibreria familiar i de diverses tasques editorials, com la confecció del Diccionari escolar català-castellà, […]
(Palma, 1937). Editor. Fill de Francesc de Borja Moll, el 1962 es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona. Col·laborà amb el seu pare en l’edició del Diccionari català-valencià-balear.Fou gerent del Diario de Mallorcadel 1963 […]
(Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005). Baldomer Cerdanyola, Petroni Santapau, Màxim Petit, Gedeó Ge, Metodi Cefalònia, Fídies Pamboli. Narrador. Va estudiar magisteri a Saragossa. Interessat també pel dibuix i la pintura, va exposar en diverses poblacions. Les seves obres, […]
(El Prat de Llobregat, 1933). Lingüista, assagista i traductor. Va llicenciar-se en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on va viure entre 1959 i 1971. Durant la darrera etapa del franquisme va militar en l’esquerra nacionalista, i el 1968 va ser un dels fundadors del PSAN. […]
de Molière (s. xviii-xix). Es conserven diverses traduccions manuscrites anònimes rosselloneses d’aquesta obra. El manuscrit de la primera, datat el 1787, és constituït per trenta-quatre folis numerats, a dues columnes, que es troben al Fons Vallat de la Biblioteca Municipal de […]
(València, 1869 – Santiago de Xile, 1942). Actor i comediògraf, també conreà el periodisme. Format a la companyia d’Enric Borràs, el 1900 es traslladà a l’Amèrica del Sud, on treballà com a actor i director. Quan tornà a Catalunyael 1913, ingressà a la companyia de Teatre […]
(? – 1290). Atestat documentalment en 1287 com a traductor d’una Bíblia del francès al català per manament del rei Jaume II.
(Palma, 1873 – Alburquerque, Nou Mèxic, 1923). Advocat, urbanista, assagista i traductor. Va dur a terme una intensa activitat cultural les dues primeres dècades del segle xx: va col·laborar a la premsa (Catalunya, Futurisme, Estudio, El Poble Català o […]
(Barcelona, 1877-1961). Crític i historiador de la literatura. Doctorat en filosofia i lletres el 1903, va fer-se seu l’ideari modernista des de fronts diversos: com a poeta, dramaturg, crític literari i traductor. De les quinze obres que va reescriure en català, onze van sortir […]
(Barcelona, 1893-1966). Narradora i dramaturga Si bé de primer es dedicà a la música, més tard descobrí una forta vocació literària que es consolidà amb la publicació de la novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona (1932), la narració Diumenge de juliol […]
(Barcelona, 1845-1895).Escriptor i metge. Es doctorà en medicina el 1873 i publicà estudis sobre botànica, aigües medicinals i meteorologia. El 1884 viatjà a França amb una comissió per estudiar la malaltia del còlera. Col·laborà en periòdics com ara Lo Gai Saber, La Il·lustració […]
(Olesa de Montserrat, 1886 – Barcelona, 1962). Prevere i teòleg. Llicenciat en dret canònic, doctor en teologia per la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma i doctor en filosofia per l’Accademia di Santo Tommasso de Roma. Fou prevere de la diòcesi de Barcelona, des del 1915 […]
(Barcelona, 1932). Filòsof i escriptor. Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha estat professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1972. Ha col·laborat en nombroses publicacions […]
(València, 1340? – ?, 1412). Teòleg dominicà. Va ensenyar en els convents de l’orde i va estudiar teologia a París, on va rebre el magisteri en 1387. Entre 1381 i 1384 havia ocupat la plaça de lector de teologia de la seu de València. Autor de tractats llatins sobre el cisma […]
(Badalona, 1928). Pedagog. És autor de nombrosos assaigs i obres especialitzades en el camp de la història de la pedagogia, com ara Problemes polítics de l’ensenyament(1966), El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938)(1977), L’escola […]
(Barcelona, 1931). Narrador i guionista de còmics. Acabada la guerra, visqué fins al 1941 a França, on la seva família s’hagué d’exiliar. De seguida començà a treballar en diversos oficis, fins que el 1951 entrà a l’editorial Bruguera com a corrector i traductor. Hi destacà […]
(Barcelona, 1901-1965). Pedopsiquiatre, novel·lista i assagista. Llicenciat en medicina, s’especialitzà en patologia i pedagogia terapèutica i fundà l’Institut de Pedagogia Terapèutica, a més d’impartir classes de psicologia infantil a la Universitat de Barcelona. Escriví […]
(?-?). Llicenciat en lletres, es doctorà el 1955 amb la tesi El humanista Micer Ferrando Valentí, ‘Doctor Egregi de la ciutat de Malorques’, dirigida per Martí de Riquer i dedicada a estudiar aquest autor mallorquí del segle xv, traductor de les Paradoxa […]
(Lleida, 1853-1927). Escriptor, polític i advocat. La seva obra literària té tres vessants diferenciats: la poesia escrita en espanyol, la producció lírica catalana i les traduccions de Shakespeare, tasca a la qual es lliurà de ple a partir del 1912. La publicació de XXVI sonets […]
(Barcelona, 1793-1856).Escriptor. Estudià dret a Cervera. Fou secretari de les diputacions de Girona i Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona. Inicià la seva activitat literària i periodística de molt jove. Col·laborà a El Constitucional i al Diario de Barcelona. […]
(l’Espluga de Francolí, 1917 – Barcelona, 1973).Prevere i poeta. Defensor de la llengua i la cultura catalanes, en plena postguerra edità les publicacions La Veu de la Parròquia (1948-1950) i Ressò (1950-1952). La seva poesia, de caire popular i patriòtic, fou […]
(Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002). Narradora, periodista i assagista. A sis anys, i durant tres cursos, assistí a l’escola francesa de les religioses de les Dames Negres, en la qual tot l’ensenyament es professava en francès. Temps després perfeccionà l’idioma a l’Institut […]
(València, 1887 – Barcelona, 1948) Poeta, assagista i narrador. Col·laborà a La Veu de Catalunya, D’Ací i d’Allà, Llegiu-me i Las Provincias. Els anys trenta contribuí a divulgar en català, i abans que ho fossin en espanyol o en francès, […]
de Giovanni Bona (1668). Tenim una única notícia d’aquesta traducció manuscrita rossellonesa del llatí al català, avui perduda, que fou feta pel mateix traductor de Lo camí del paradís, el qual al pròleg “Lo que ha traduït lo llibret al lector” s’amagà sota la sigla LO.
Pseudònim de l’escriptor Gastó Alonso i Manaut.
(Valdo, Argentina, 1900 – Barcelona, 1960). Escriptor. Conreà la novel·la, la poesia, la biografia i el teatre. Traduí dues obres per a la Fundació Bernat Metge: les Elegies de Tibul, juntament amb Carles Magrinyà­, i les Elegies de Properci, tasca […]
de Molière(Rosselló, segle xviii). Traducció manuscrita anònima, sense data, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 1469). Si bé s'apuntà la possibilitat que fos obra del menorquí Pere Ramis i Ramis, la llengua de la versió té els trets […]
(s. xviii – s. xix). Traducció manuscrita de traductor desconegut d’un fragment del primer acte de Le médecin malgré lui de Molière. Constitueixen el manuscrit deu folis sense numerar que conserven el doble text francès-català.
de Voltaire (1818). Traducció manuscrita de traductor desconegut d’aquesta tragèdia en tres actes. Fou representada a Vilafranca de Conflent el 1802, segons que es desprèn d’una anotació als arxius municipals de la vila.
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: