Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

de Sal·lusti(s. xiv).La traducció anònima del Bellum Iughurtinum de Sal·lusti, anterior a 1385, s’ha conservat en un manuscrit relacionat amb les compilacions historiogràfiques aragoneses de Juan Fernández de Heredia, i fou executada amb vistes al seu […]
(València, 1833–1895). Escriptor. Llicenciat en dret, fou membre d’El Liceu de València, mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1868 i un dels fundadors i el tercer president de Lo Rat Penat de València (1880-1881). Reuní l’obra poètica en català a Flors del […]
(Barcelona, 1914-1969). Professor d’institut. Llicenciat en filosofia i lletres, col·laborà a la premsa, sobretot al Diario de Barcelona. La Cambra de Comerç de Barcelona li encomanà una història del comerç de Catalunya, que la mort li impedí de concloure. També conegut […]
(s. xiv). Es conserven dos fragments de manuscrits que contenen una traducció del Lancelot en prosa, primera part del cicle Lancelot-Graal o Vulgata artúrica. La traducció és amb seguretat anterior al 1362, i alguns estudiosos han suggerit dates més reculades […]
(Barcelona, 1941). Pau Xic. Escriptor. Ha estat professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. A catorze anys començà a treballar en una fàbrica, però continuà estudiant i aconseguí dedicar-se […]
(Morriston, País de Gal·les, 1917-1995). Periodista, assagista i assessora literària. Llicenciada a Cambridge en llengües modernes (alemany i francès), a Mèxic va conèixer Lluís Ferran de Pol i, així, va entrar en contacte amb la cultura catalana. Des que el 1948 […]
(Barcelona, 1936). Filòsof i traductor. Havent estudiat filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i d’Innsbruck, ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1955, de la qual fou expulsat el 1971, arran de la publicació de L’antievangeli (autotraduït El antievangelio, […]
(Barcelona, 1910-1985). Poeta i narradora. Bibliotecària, cofundadora i redactora de la revista clandestina Ariel (1946-1951), en la qual publicà traduccions i articles, constitueix una de les veus líriques femenines més valuoses del segle xx. D’obra no gaire abundant, […]
(s. xiii-xv). Les traduccions de literatura moralitzant abasten una gamma molt àmplia de textos, que va des de l’herència d’obres clàssiques i escolars fins als reculls d’exemples, passant per tractats de vicis i virtuts, traduccions i compilacions a partir de materials aràbics, bestiaris […]
(s. xiii-xv). La quantitat de literatura religiosa traduïda anònimament al català entre els segles xiii i xv és enorme, poc estudiada i escassament editada. Aquí tan sols en podem esmentar les fites més importants. A part dels homiliaris (com ara les Homilies d’Organyà#), […]
(Inca, 1938 – Palma, 2006). Eclesiàstic i liturgista. Després dels estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca, el 1962 es llicencià en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana i s’especialitzà en litúrgia al Pontifici Institut de Sant Anselm de Roma. Retornat a Mallorca, […]
(?-?).Signà la traducció al castellà de Tobias George Smollett Inglaterra pintada por un inglés, ó, Las aventuras de Rodrigo Random... traducida directamente del inglés (1879) i, poc després, una versió també directa d’un fragment de Hamlet de […]
(Barcelona, 1899 – 1973). Escriptor, periodista, compositor i crític musical. Es llicencià en dret. Militant d’Acció Catalana, col·laborà en diverses publicacions, com El Be Negre, La Publicitat, Mirador o Destino. Va escriure un parell de reculls […]
(Barcelona, 1880-1951). Escriptor. Es va formar a Suïssa i a Alemanya, on va estudiar comerç. Això, i el fet de ser nebot de Joan Maragall, va influir-lo a l’hora de bastir una obra poètica de to narratiu i goethià, entre la qual destaquen els volums Elegies germàniques(1910), Tres […]
de Francesco Petrarca (s. xiv). A més de les traduccions de l’Africa d’Antoni Canals# i de la Griseldis de Bernat Metge#, existeix una difosa traducció catalana anònima de l’epístola xii, 2 de les Familiars, coneguda amb el títol de Lletra de […]
de Sèneca (s. xiv-xv).S’han conservat dues traduccions anònimes diferents, i successives, de les epístoles a Lucili de Sèneca. La més antiga, de les darreres dècades del segle xiv, parteix d’una versió francesa de principi del segle xiv, provinent de la cort […]
(Palma, 1925-1993). Poeta i assagista. Es matriculà a la Universitat de Barcelona com a alumne lliure de dret i n’obtingué la llicenciatura el 1947. Gran coneixedor de la literatura catalana dels segles xix i xx, especialment de la de les Illes, elaborà nombrosos treballs de crítica […]
(Barcelona, 1880-1953). Músic, crític musical i poeta. Féu estudis a Alemanya, Itàlia i Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra. A Barcelona fundà i dirigí l’Institut de Rítmica i Plàstica i col·laborà a la Revista Musical Catalana i a La […]
(Barcelona, 1894-1966). Narrador. De formació autodidacta, va treballar com a corrector d’estil a l’Ajuntament i, a la postguerra, en la secció de cultura i com a antiquari. De ben jovenet, alhora que assistia a cursos de llengua catalana, va aprendre francès i italià. Va col·laborar […]
(Sabadell, 1933). Benedictí, traductor. Entrà l’any 1952 al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat prevere. De 1973 a 1975 cursà la llicenciatura en catequesi i pastoral a l’Institut Lumen Vitae, de la Universitat de Lovaina. Des de molt petit li despertaren interès les […]
(València, 1836-1911). Poeta, periodista i polític. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, aviat es dedicà plenament al periodisme. Fou director del diari La Opinión (1861-1866) i fundà Las Provincias (1866), del qual fou propietari i director fins al 1904 i, honoríficament, […]
(Castelló d’Empúries, 1874 – Barcelona, 1949). Prevere, sociòleg i escriptor. Després d’estudiar al seminari de Girona, ingressà en l’orde dels carmelites; acabà els estudis a Roma, on es doctorà. El 1909 l’Acció Social Popular de Barcelona li premià el Tratado […]
(Barcelona, 1947). Escriptor i crític literari. Ha estat catedràtic de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Es llicencià en filologia romànica el 1971 i seguí cursos de doctorat en diverses ciutats europees: Frankfurt, París, Bolònia, Berlín […]
(Barcelona, 1885 – Tolosa, 1943).Actor i comediògraf, conegut amb el nom d’Enric Lluelles. Membre de les companyies d’Enric Guitart i de Margarita Xirgu, n’arribà a formar una de pròpia, amb la qual aconseguí nombrosos èxits. Prolífic autor de teatre de consum, es donà a […]
(Palma, 1232-1316). Escriptor i filòsof. La seva biografia està condicionada per la conversió religiosa produïda en 1263, que separa una joventut cortesana al servei de l’infant Jaume de Mallorca d’una maduresa de lliurament absolut al servei de Déu. Aquest servei té com a nucli l’elaboració […]
(Pujalt, Pallars Sobirà, 1934). Filòsof, professor universitari. Estudià teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el curs 1955-1956 i es llicencià en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc el 1959 i en teologia a l’Institut Catòlic de la mateixa ciutat el 1962. […]
Nom religiós del carmelita, escriptor i músic Josep M. Artés i Tapiol.
(Almacelles, 1918 – Barcelona, 1992). Professor, crític literari i polític. Va estudiar filologia clàssica a Saragossa i a Madrid i va doctorar-se en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi, inèdita, sobre les dues traduccions de l’Odissea de […]
(Alginet, 1948). Escriptor. Estudià lletres modernes a la universitat de París VIII i filologia catalana a la Universitat de València. La seva novel·la Crim de Germania (1980) constituí una fita en la narrativa contemporània al País Valencià. Els anys noranta traduí del […]
(l’Hospitalet de Llobregat, 1938). Lingüista i pedagog. Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre d’altres, de l’estudi Llengua estàndard i nivells de llenguatge (1976) i […]
(Barcelona 1886-1959). Poeta, prosista i editor. Fundà La Revista (1915-1936) i la col·lecció de llibres del mateix nom. Autor d’un opuscle sobre Escriptors estrangers contemporanis (1918), com a traductor, acostà dues obres de l’anglès: Dels contes dits dues […]
Traducció-adaptació menorquina, anònima, donada a conèixer per Fèlix Duran Cañameras, que la datà com de la primera meitat del segle xix, sense especi­ficar-ne la localització. L'origi­nal, la sarsuela El licenciado Farfulla de Ramón de la Cruz, ha esdevingut un en­tremès […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: