Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

traduí del francès al català Miquel Strogoff (1930), de Jules Verne.
(Lleida?, ?-1384). Mestre en arts i en medicina, fou professor de l’Estudi General de Montpeller (del qual arribà a canceller) almenys des de 1364. Fou metge dels pontífexs Urbà V, Gregori XI i Climent VII, com també del rei Pere III d’Aragó des de 1378 i del rei Carles V de França, […]
(Algaida, Mallorca, 1940). Narrador, assagista i pedagog. Doctor en pedagogia per la Universitat de Barcelona, és catedràtic d’antropologia de l’educació a la Universitat de les Illes Balears. D’obra extensa i diversa, es donà a conèixer el 1967 amb la novel·la L’abisme. En […]
(Barcelona, 1931). Liturgista i orientalista. Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, va formar-se al monestir de Montserrat, a Roma, a Chevetogne (Bèlgica) i a Munic. Havia ingressat a Montserrat el 1950, el 1958 va ser ordenat i el 1969 va […]
(Sabadell, 1944). Professor universitari. Fruit de la seva tesi doctoral, va publicar Recepción de la Revolución Francesa: literatura jacobina alemana (1989). Ha traduït al català i al castellà diverses obres de poetes, novel·listes i dramaturgs alemanys. Al català ha traslladat […]
(Barcelona, 1930). Magí Terrades. Escriptor i gramàtic. Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de Cavall Fort. Coautor de la gramàtica Signe (1962), publicà dues llargues sèries d’articles sobre la llengua a Tele-estel i a l’Avui, després […]
(Barcelona, 1947). Escriptor, crític de circ i actor. Ha conreat especialment la literatura juvenil i ha estat guionista de ràdio i televisió, a més de presentador. Investigador i divulgador de les arts parateatrals, ha publicat Les arts escèniques a Catalunya (2001) o Li-Chang. […]
(l’Hospitalet de Llobregat, 1913 – els Monjos, 1959). Editor i poeta. Josep J. Margaret.Fundà i dirigí els “Quaderns Literaris” (1934-1938) i la “Biblioteca de la Rosa dels Vents” (posteriorment, Edicions de La Rosa dels Vents), iniciada durant la guerra […]
(Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963). Poeta i compositora. Llicenciada en filosofia i lletres, amb la carrera de música, ensenyà francès i música a l’Institut Montserrat de Barcelona. El 1938 publicà el recull poètic L’estel dins la llar; en seguiren nou […]
(Ceret, 1785 – Perpinyà, 1856). Historiador i escriptor. Féu estudis a París de dret, medecina, geometria i dibuix. Aprengué a més diversos idiomes: alemany, anglès, espanyol i italià. Reuní una biblioteca considerable, encara avui conservada. La seva obra més rellevant, en […]
(Reus, 1938). Professor. Doctor enfilologia anglesa, ha impartit classes de literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. A part de la labor acadèmica, ha dut a terme diverses activitats relacionades amb la docència i la recerca: ha elaborat material pedagògic […]
(s. xviii). Traducció manuscrita de traductor desconegut de l’obra Jenneval ou le Barnevelt françois, de Louis-Sébastien Mercier (París, 1740-1814). Es tracta d’un drama en cinc actes i en prosa que pertanyia a la col·lecció de l’impressor Guillem Agel, de Tuïr.
(Barcelona, 1893 – Santiago de Xile, 1958). Arnau Bellcaire, Bernat Montsià, Francesc de Rupià. Narrador, periodista, gramàtic. Enginyer de carrera, n’abandonà l’exercici per dedicar-se al conreu de les lletres. Col·laborà en nombrosos diaris i revistes, […]
(Barcelona, 1907-1968). Narrador, periodista i traductor. Abans de la guerra fou redactor d’El Matíi de l’agència de notícies Fabra. Traduí de l’italià Les meves presons, de Silvio Pellico, per als «Quaderns Literaris». La dècada dels seixanta publicà diversos […]
(Barcelona, 1870-1936). Periodista, crític i marxant d’art. Creador de revistes musicals, col·laborà en el Teatre Líric Català com a lletrista de sarsueles. Contribuí a la modernització del teatre català, mitjançant la traducció i la posada en escena d’obres de dramaturgs […]
(Sant Carles de la Ràpita, 1902 – Barcelona, 1984). Novel·lista, dramaturg i biògraf. De formació autodidacta, de ben jove va haver de compaginar la feina en una oficina amb la vocació literària, fins que el 1927 va traslladar-se a Barcelona i va publicar-hi L’inútil combat (1931), […]
(1730). Adaptació occitanocatalana anònima de la peça dramàtica occitanofrancesa de l'advocat, poeta i dramaturg llenguadocià Francés Bonet Le Jugement de Paris (1628), que havia estat representada al Teatre de Caritats de Besiers. Es tracta d'una versió lliure i ampliada: […]
(Barcelona, 1942). Professora i assagista. Catedràtica de filologia grega a la Universitat de Barcelona, s'ha centrat en l'estudi dels filòsofs presocràtics i en Plató. Dedicà la tesi doctoral (1976), dirigida per Josep Alsina, a Filodem. S’ha interessat també per […]
de Sal·lusti(s. xiv).La traducció anònima del Bellum Iughurtinum de Sal·lusti, anterior a 1385, s’ha conservat en un manuscrit relacionat amb les compilacions historiogràfiques aragoneses de Juan Fernández de Heredia, i fou executada amb vistes al seu […]
o modo ordenat de cultivat la terra segons ús i pràctica del bon pagès arreglat segons Liger i altres autors, Lo (1852). Tractat de jardineria i d’agricultura domèstica traduït del castellà al català. El seu autor fou un frare caputxí del qual es desconeix la filiació. […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: