Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Barcelona, 1889-1953). Antoni Maria de Barcelona. Religiós caputxí, biblista i historiador. Es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma. Fou professor en els convents caputxins de Sarrià i d’Olot de 1915 a 1927. Articulista en diverses publicacions, dirigí […]
(Palafrugell, 1899 – Barcelona, 1980). Escriptor i periodista. Col·laborà a La Publicitat, La Veu de Catalunya, La Revista i D'Ací i d'Allà i publicà un recull de contes (Aquella tardor, 1920) i una novel·la (La jove de ca l’Arbejà, […]
(Barcelona, 1857-1916). Industrial, poeta i periodista. Figura entre els redactors i els col·laboradors del Diari Catalá, del qual se separà cap a l’octubre del 1880 i passà a La Renaixença. Fou redactor de La Publicidad i col·laborà a La Il·lustració […]
(Lloret de Mar, 1928–1995). Prevere i biblista. Doctor en teologia per la universitat del Laterà, llicenciat en ciències bíbliques pel Pontifici Institut Bíblic de Roma i en filosofia i lletres per la universitat de Navarra, de la qual fou cofundador i professor. També exercí […]
(Sant Llorenç des Cardassar, 1878-1951). Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Mallorca i fou ordenat sacerdot el 1904. Cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907. La seva activitat erudita se centrà fonamentalment en la figura de […]
(Vic, 1927). Religiós, periodista i escriptor. Membre de l’orde franciscà, es llicencià en teologia i fou ordenat sacerdot el 1951. Estudià també periodisme. Ha col·laborat activament en nombroses publicacions periòdiques, com a director o redactor a El Pan de San Antonio, […]
(Benassal, Alt Maestrat – Baeza, Andalusia, 1928). Religiós, lexicògraf i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa, on fou catedràtic de llatí. Rector dels seminaris de Saragossa, Còrdova i Oriola, a la fi de la seva vida exercí de perfecte del seminari de Baeza. Col·laborà […]
(Palma, 1924-2000). Metge. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de València (1946) i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), doctor en medicina per la Universitat de Salamanca (1961) i oncòleg de professió, col·laborà en diversos periòdics amb el […]
(Barcelona, 1901-1993). Poeta, prosista, crític literari i editor. La seva tasca com a traductor s’inicià els anys vint, en un moment en què la cultura catalana feia un gran esforç d’incorporació d’obres d’altres literatures a la pròpia. Traduí, en prosa, del francès —Stendhal, Louis […]
(Sant Feliu de Pallarols, 1878 – Olot, 1928). Poeta. Dedicà gran part dels seus estudis a l’heràldica. Col·laborà a la Revista d’Olot i dirigí L’Hostolenc (1899-1900), la Fulla Seràfica (1917) i El Deber (1936). Edità els seus reculls […]
(Malgrat de Mar, 1921-2010). Periodista i economista. Estudià enginyeria tècnica agrícola. Fou director de l’Oficina Nacional de Turisme d’Espanya a Finlàndia, país on visqué de 1951 a 1972. Fou corresponsal per als països nòrdics de diversos mitjans de comunicació, com Destino, La […]
(Santa Oliva, Baix Penedès, 1912 – Montserrat, 1989). Benedictí i escriptor. Ingressà al monestir de Montserrat el 1928 i hi fou ordenat sacerdot el 1939. Formà part de l’equip de redactors d’El missal del poble (1934-1936), que tingué una notable repercussió. En plena […]
(Barcelona, 1915-2008). Historiador i crític d’art. Llicenciat en filosofia i lletres, estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la Casa Museu Gaudí i del Museu Verdaguer […]
(la Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980). Polític i escriptor. De 1903 a 1913 seguí la carrera eclesiàstica al seminari de Tarragona, la qual abandonà. Instal·lat a Barcelona, de ben jove prengué part en la política catalanista, de primer com a dirigent d’Estat Català i […]
(Barcelona, 1916). Àngel Carbonell.Escriptor. Estudià professorat de català, administració local, secretariat jurídic i art dramàtic. Desenvolupà diverses tasques en l’administració pública i treballà també de corrector. El 1939 fou un dels fundadors del […]
(Barcelona, 1874-1944). Escriptor i comerciant. Col·laborà a la premsa i publicà el recull d’articles Política (1930). L’única traducció que se li coneix és l‘inclassificable assaig La vida de les abelles, de Maurice Maeterlinck. Aquest text forma part del […]
(?-?).Traduí una narració de Dostoievski per a la col·lecció de l’estampa de La Renaixença, “Novel·les Catalanes i Estrangeres”, el mateix any, 1892, en què aparegueren en català dos autors russos més a la col·lecció, Puixkin i Tolstoi, de la mà de Bassegoda­, […]
Pseudònim de l’escriptor Agustí Calvet i Pascual.
(Alcoi, 1927).Dramaturg i periodista.Ésmembre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha dirigit diverses emissores de ràdio i ha estat professor de l’Institut Dramàtic de València. També ha presidit la Societat de Teatre de Cambra d’aquesta […]
(Reus, 1551 – Barcelona, 1622). Teòleg i erudit. Jesuïta, desenvolupà una dilatada tasca docent, impulsà iniciatives diverses i ocupà diferents càrrecs, entre els quals sobresurt el de provincial de la corona d’Aragó. Deixà una abundosa obra inèdita, que comprèn des de vides […]
(Barcelona, 1934). Advocat. Fundador de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, president d’Advocats Europeus Democràtics i de la Fundació Catalunya. Durant el franquisme defensà diverses causes polítiques de militants esquerrans i catalanistes. Traduí quatre […]
(s. xv-xvi). Traductor del llatí al català de la Regla de Sant Jeroni, Llibre de la Regla i modo de viure de les monges, dirigit per lo benaventurat sant Ieronim a l’abasessa Eustochia i a les sues monges, traduït en “valenciana llengua” i imprès a València […]
(Barcelona, 1945). Poeta, prosista i assagista. Després d’una breu carrera fulgurant com a poeta en castellà, va decantar-se pel català, llengua en què també ha publicat una novel·la, dietaris i assaigs. Ha traduït al català Stendhal (La cartoixa de Parma), Voltaire […]
(Torelló, 1840-1936). Eclesiàstic i biblista. Estudià al Pontifici Institut Bíblic de Roma, on es llicencià en Sagrada Escriptura (1917). Viatjà a Palestina i a l’Orient Mitjà. El 1919 s’incorporà al Foment de Pietat Catalana, on es dedicà a la traducció dels textos bíblics. […]
(1340? – Barcelona, 1395). Teòleg dominicà. A partir de 1355 va estudiar en diversos estudis dominics (Barcelona, Girona, Lleida, Tolosa, París), en alguns dels quals va exercir també el magisteri (per exemple, com a lector als convents de Cervera, Mallorca i Barcelona). Entre 1380 […]
(Barcelona, 1941). Redactora i correctora. Entre 1962 i 1970 treballà en la redacció del Diccionari biogràfic, editat per Santiago Albertí i del 1970 al 1971 ocupà el lloc de secretària-redactora a Enciclopèdia Catalana. El 1978 començà la relació laboral […]
(Girona, 1876-?). Novel·lista, poeta i dramaturg. De família aficionada a la literatura (fill d’Enric Claudi Girbal i germà d’Eduard Girbal), a part de la seva obra de creació d’un llibre de poemes i de diverses novel·les, com La Dolors(1987), Àngela (1894), […]
(Barcelona, 1925 – Montserrat, 2003). Benedictí i biblista. Ingressà a Montserrat el 1943 i fou ordenat sacerdot el 1952. Es llicencià en teologia a Munic i féu els estudis bíblics a l’École Biblique i l’Studium Biblicum Franciscanum de Jerusalem. S’establí en diverses ermites […]
(Barcelona, 1935). Expert en dietètica i filosofia oriental. Durant els anys seixanta traduí algunes obres de temàtica religiosa, filosòfica i pedagògica, sobretot per a Edicions 62. S’estrenà amb La Bíblia i l’evangeli de Bouyer, un recull de conferències pronunciades […]
(Barcelona, 1907-1989). Traductora. Després de seguir els estudis primaris i de comerç a l’escola francesa Ferdinand de Lesseps, va treballar de secretària a la Companyia d’Aigües, fins que el 1937 va casar-se amb Joaquim Ventalló­ a Perpinyà. No van tornar de França, […]
(Londres, 1948). Professor universitari i sinòleg. De nacionalitat irlandesa, va formar-se en el camp de la literatura anglesa i la teoria literària a la Universitat de Connecticut, als Estats Units. Fruit del seu compromís intel·lectual amb l’ideari marxista i maoista, va viure […]
(Tarragona, 1894 – Caracas, 1947). Músic, periodista, dibuixant i escriptor. Fill del compositor Josep Gols i Veciana, estudià la carrera de metge a Barcelona. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar. Conreà el periodisme i la caricatura en publicacions periòdiques; […]
(Reus, 1841 – Barcelona, 1915). Escriptor i folklorista. Exercí d’enginyer de camins fins al 1909. Durant les obres recollí refranys, costums, cants i altres elements del folklore popular, que després classificà i publicà. Amic de Valentí Almirall­, participà en […]
(Barcelona, 1927-2001). Assagista i novel·lista. Activista per la pau, va participar en diversos moviments cívics de defensa dels drets humans i d’ajut al Tercer Món, sobretot des de Justícia i Pau, entitat que va presidir durant molts anys. Amb el seu germà Llorenç, fou un dels […]
(Valls, 1896 – Barcelona, 1934). Jordi Finestrelles, P. Montclar. Polític i editor. Relacionat amb la incursió militar a Prats de Molló, va militar en diversos partits polítics de signe obrerista i nacionalista i va morir defensant el CADCI durant els fets d’octubre […]
(Barcelona, 1893 – Cambridge, 1962). Semitista. Estudià a les universitats de Barcelona i de Madrid. Dirigí el departament de llengua i literatura espanyola al Queen’s Institute of Belfast des de 1920, d’on fou catedràtic des de 1926 fins a 1969. Dedicà els seus estudis a la […]
(Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1933). Poeta i novel·lista, conegut literàriament com a Jep Gouzy. Psicoterapeuta i psicoanalista, catedràtic de llengua i literatura castellanes a Pau, col·labora en publicacions d’expressió occitana, catalana, francesa i castellana, […]
(Terrassa, 1950). Dramaturg i assagista. Molt vinculat al Teatre Lliure, del qual ha estat director, i a l’Institut del Teatre, on ha exercit tant de professor com de gestor, el 2007 fou nomenat president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. La seva producció teatral […]
(Barcelona, 1908-1997). Polític, periodista i escriptor. De formació autodidacta, milità a Estat Català i participà en el complot del Garraf el 1925, la qual cosa el confinà a la presó durant tres anys. El 1930 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya. Col·laborà a L’Opinió, Justícia […]
(Vallgorguina, 1933). Escriptora, professora d’art dramàtic i guionista. Estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb la tesi “Aportació al lèxic de Verdaguer”. Ha conreat el teatre, amb nombroses obres i diversos premis. També ha escrit poesia, […]
(mitjan s. xv). Possiblement identificable amb un Lluís Gras documentat en relació amb el rei Alfons el Magnànim en 1444 i 1445, és autor d’una adaptació dels capítols 1-67 de la novel·la La mort Artu (s. xiii), escrita cap a 1458 (en tot cas, abans de 1460) i impresa […]
(Barcelona, 1897-1982). Hermínia Grau de Duran. Muller de l'historiador i arxiver Agustí Duran i Sanpere, amb qui tingué tres filles (la més petita, Eulàlia Duran i Grau). Estudià la carrera de piano (que hagué d’abandonar el darrer any). El 1917 entrà […]
(Felanitx, 1938).Escriptor, filòleg i professor universitari. És llicenciat en dret per la universitat de Madrid (1960) i doctor en Filologia Romànica Hispànica (1975), amb un estudi sobre les rondalles de mossèn Antoni M. Alcover, del qual ha editat nombroses obres, com també de […]
(Barcelona, 1872-1943). Poeta, periodista, il·lustrador, cineasta i, sobretot, home de teatre: autor, director, actor, professor i escenògraf. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Va col·laborar en diverses publicacions amb articles, poemes i il·lustra­cions i va escriure nombroses […]
(Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978). A. G. Salesas. Novel·lista, dramaturg i crític. De formació autodidacta, començà a escriure a la premsa al Diario de Tarragona i, un cop establert a Barcelona, prengué part en nombroses publicacions: La Nau, La […]
(Barcelona, 1860-1941). Poeta i traductor. Autodidacta, exercí de tipògraf i de corrector, primerament de proves d’impremta i després com a revisor general de l’Institut d’Estudis Catalans. Vinculat de jove als moviments anarquistes, és l’autor de l’adaptació moderna de […]
(Manresa, 1942). Editor i assagista. Féu estudis de lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. El 1976 fundà les Edicions de la Magrana i les dirigí fins a l’any 2000. Ha publicat Per la llengua. Llengua i cultura als Països Catalans, 1939-1977(1980), […]
(València, 1902-1986). Poeta i assagista, catedràtic d’institut. Publicà diversos llibres de poesia en català i en castellà, entre els quals sobresurt Cançons de terra i de mar (1936), i estudis literaris, com La Renaixença valenciana i Teodor Llorente (1985). […]
(Barcelona, 1920 – Susqueda, 1997). Escriptor. L’estrena a Madrid del drama Quasi un paradís(1951), signat juntament amb Joan Oliver, l’obligà a adoptar el nom de Joan Basté. Escriví narrativa en català i en castellà, de vegades a partir d’algun […]
Pseudònim de l’eclesiàstic i escriptor Gaietà Soler i Perejoan.
(Perpinyà, ? – 1702). Escriptor. Fou notari de Perpinyà i escrivà de la procuració reial encarregat de la custòdia dels arxius dels béns de l’Estat al Rosselló. Autor de devocionaris, escriví Ales per volar a Déu (1695) i traduí […]
(Barcelona, 1947). Poeta, narrador i assagista. Resident a Roma des del 1960, és professor universitari de literatura comparada i director de l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil. Ha publicat els reculls poètics Selva endins (1993), XLIX sonets d’amor i contracant amorós(1997), […]
(Tarragona, 1928). Comerciant, polític i traductor. Durant la infància, en plena guerra civil, es refugià en la lectura i adquirí un gran respecte per la paraula escrita. Acabat el batxillerat superior, la mort del pare el forçà a deixar els estudis i a fer-se càrrec del negoci familiar. […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: