Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Barcelona, 1941-2002). Mischa Falkenroth. Traductor i professor universitari. Va exercir durant molts anys la docència a l’antiga EUTI i a l’actual Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va traduir una gran quantitat d’obres literàries […]
(Gràcia, Barcelona, 1868 – Prada,Conflent, 1948). Lingüista, gramàtic i lexicògraf. Enginyer industrial químic, de formació filològica autodidacta, és considerat el capdavanter de la fixació del català modern. Bon coneixedor del francès, l’italià, el portuguès, l’anglès i […]
(Les Borges Blanques, 1894 – Mèxic, 1985). Polític i editor. Participà en el complot de Garraf i en els fets de Prat de Molló i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol. El 1932 publicà Flandes, la Catalunya del Nord, un assaig en què comparava la formació de la consciència […]
(Perpinyà, 1866-?). Historiador. Sacerdot ordenat a Perpinyà en 1890, abandonà el sacerdoci en 1904. És autor d’una trentena d’articles en francès de tema rossellonès publicats gairebé tots al Journal Commercial Illustré des Pyrénées Orientales. Traduí al català […]
(Lavaur, Llenguadoc, 1949). Historiadora. Activista de la Catalunya Nord, fundà i dirigeix l’editorial Llibres del Trabucaire. Tradueix del francès al català i del català al francès. Traductora especialitzada en articles de prehistòria, dret i geografia, publicats majoritàriament […]
(Budapest, 1941). Lingüista. Es llicencià en filologia hispànica i italiana a la universitat Eötvös Lovánd de Budapest, s’hi doctorà el 1977, hi ha exercit la docència i, en la dècada dels setanta, hi introduí els estudis de català. El seu paper ha estat cabdal en la difusió […]
(Barcelona, 1867-1957). Lluís Deztany. Militar i erudit medievalista. Participà com a oficial d’intendència a la guerra de Cuba i durant la primera guerra mundial fou comissionat a França per cursar estudis militars. Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, impulsà […]
(Sant Feliu de Codines, 1874 – Barcelona, 1934).Advocat, taquígraf, escriptor i folklorista. Com a bibliotecari del Foment del Treball Nacional, traduí el sistema decimal de Brussel·les i l’aplicà per primer cop al país. Fou taquígraf oficial a l’Exposició Universal del 1888, […]
(Barcelona, 1883-1955). Assagista, periodista i traductor. De formació autodidacta, estudià grec i visqué un temps a França i a Itàlia. Fou professor de filosofia i pedagogia a la Universitat Industrial i director de la biblioteca del Consell Pedagògic de la Mancomunitat, per a […]
(Barcelona, 1932-2006). Periodista, crític literari, historiador cultural i professor de la Universitat Pompeu Fabra. Estudià dret, periodisme i filologia catalana. Col·laborà assíduament al Diario de Barcelona com a crític literari i comentarista polític, i també a La Vanguardia, […]
(València, 1848 – Barcelona, 1904). Escriptor i erudit. Autodidacte, des del 1871 visqué a Barcelona i col·laborà en nombroses publicacions de la ciutat: La Renaixença, La Il·lustració Catalana o Lo Gai Saber, de la qual formà part de l’equip directiu. […]
(Maó, 1761-1841). Lingüis­ta, poeta i traductor. Obtingué el títol de doctor en dret a Avinyó el 1784. Humanista il×lustrat, per­sonalit­za el cant del cigne del que Jordi Carbonell i Joaquim Molas han anome­nat, respec­tivament, el "període menorquí de la literatura catalana" […]
(Vic, 1370/1375 – Barcelona?, 1440/1444). Poeta i traductor. Nascut en el si d’una família de la menestralia de Vic, va entrar de molt jove a l’escrivania reial de Joan I (1393); també amb el càrrec d’escrivà va servir el rei Martí I i, després, el seu fill Martí de Sicília […]
(Barcelona, 1938-2009). Hebraista, investigador de la història i de la cultura jueves a la Catalunya medieval i traductor de l’hebreu medieval i modern, a més de l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany. Ingressà al monestir de Montserrat, els anys 1964-1966. De 1967 a […]
(Xàtiva, ? – 1492). Batlle de Xàtiva, relacionat amb la cort valenciana del comte d’Oliva. Traduí al català la Història d’Alexandre de Quint Curci Ruf, no a partir del text llatí sinó d’una traducció toscana de Pier Candido Decembrio (excepte els nou primers capítols, […]
(?-1411). Nebot de Juan Fernández de Heredia, va ocupar la plaça de bisbe de Vic entre 1377 i 1383 (tot i que el seu episcopat es va perllongar fins almenys el 1386), i després la de bisbe de Saragossa. Durant aquest període eren freqüents les relacions amb la casa reial, i especialment […]
(Arenys de Mar, 1911 – Hospitalet de Llobregat, 1995). Advocat, narrador i periodista. Abans de la fi de la guerra civil (en la qual va combatre com a voluntari de la República) havia obtingut un parell de premis de narrativa i havia vist impresa, el 1938, la seva traducció de L’olla d’or, […]
(Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972). Poeta i lingüista. Fill d’una família republicana, durant la guerra va haver de fugir amb els seus pares a Bordeus, on va estar-se tres anys decisius per a la seva formació: a més de familiaritzar-se amb la tradició literària francesa, […]
(Reus, 1924 – Barcelona, 2003). Crític literari i poeta. Es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona el 1953. Exercí la docència a la Universidad de Oriente (Cuba) de 1954 a 1960 i, posteriorment, a la d’Edmonton i d’Alberta (Canadà) fins a la seva jubilació, […]
(Barcelona, 1838-1905). Dramaturg i periodista. Dirigí els setmanaris humorístics Barcelona Alegre i La Tomasa i col·laborà en altres publicacions periòdiques. Autor teatral prolífic, conreà la comèdia, el sainet, el vodevil, la sarsuela i el drama històric, […]
(Artà, 1887 – Palma, 1975).Folklorista i escriptor. Mestre nacional, arreplegà nombrosos materials folklòrics balears, publicats només en part, entre d’altres, a les revistes Llevant (1917-1930) i Tresor dels Avis (1922-1928), fundades per ell a Artà. El 1914 […]
(Palma, 1942). Novel·lista i historiador. És professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat d’Ais de Provença. Des del 1970 ha publicat nombrosos treballs d’investigació històrica, majoritàriament sobre la literatura mallorquina dels segles xviii i xix, a les revistes […]
(València, 1355? – Valldecrist, 1417). Germà de sant Vicent Ferrer, va seguir la carrera de jurista i va participar activament en el govern de la ciutat de València. Més tard va ingressar a l’orde cartoixà i va ostentar el càrrec de prior del monestir de Portaceli (1400). El […]
(Palma, 1885-1947). Poeta i assagista. Després d’estudiardret i filosofia i lletres a Barcelona, ingressà el 1911 al cos d’arxivers i bibliotecaris. Treballà com a bibliotecari a Gijón (1911-1913) i a Barcelona (1913-1936), on fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de […]
(Palma, 1843-1924). Escriptor i mestre d’obres. Exercí d’arquitecte i d’arqueòleg i introduí el neogòtic a Mallorca. Publicà articles sobre la història de les belles arts a Mallorca al butlletíde la Societat Arqueològica Lul·liana, de la qual fou un dels fundadors. Col·laborà […]
(Algemesí, Ribera Alta, 1919) Fiscal i catedràtic de llengua i literatura llatines. Publicà el llibre de relats Carretera nacional 340 (1982) amb el pseudònim E. A. Ferrissot. Es doctorà el 1993 amb la tesi El poemaDe Contemptu Mundi de Bernat de Cluny […]
deGiovanni Boccaccio (s. xv). Es pot datar del primer quart del segle xv una traducció anònima de l’Elegia di madonna Fiammetta que va gaudir d’una difusió notable, tal com revelen la tradició manuscrita i la influència sobre altres obres, especialment el Tirant […]
(Palma, 1619 – Catarubén, Veneçuela, 1684). Escriptor, jesuïta missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma i una missió a Nova Granada el 1678. Escriví en català un llibre de profecies al llarg dels anys 1668-1720, encalçat i prohibit per la Inquisició el 1706. Abans […]
(Palma, 1699-1767). Comer­ciant. Membre de la ter­túlia il×lus­trada dirigi­da per Bona­ven­tura Serra i Ferragut i Josep de Pueyo i Pueyo, activa a Mallorca a mitjan segle xviii, embrió de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Foco va traduir al català i al castellà […]
(Barcelona, 1780 – Teià, 1865). Doctor, catedràtic del Reial Col·legi de Medecina i Cirurgia de Barcelona. Escriví diverses obres relacionades amb la seva especialitat, sovint per a usos pedagògics, sempre en castellà. Traduí a aquesta llengua uns Cuentecitos para niños […]
(Barcelona, 1926). Narrador, dramaturg i poeta. Fill de Josep M. Folch i Torres, li dedicà la biografia Bon dia, pare(1968). És autor d’una abundosa producció teatral (en bona part, inèdita) i narrativa, molt premiada (amb sis novel·les a la col·lecció “El […]
(Barcelona, 1881-1961). Poeta, novel·lista i gramàtic. Llicenciat en dret i militant de la Unió Socialista de Catalunya, dirigí la revista Vida Novai col·laborà a Justícia Social o a La Publicitat. És autor d’una novel·la breu, de dos llibres de poemes […]
(Barcelona, 1941). Sinòloga, historiadora, professora universitària. L’estudi de la història antiga de la Xina l’atansà a la llengua xinesa, en la qual veié una eina per a comprendre millor la cultura d'aquest país asiàtic. És autora de llibres com El món oriental […]
(Barcelona, 1883-1927). Novel·lista, dramaturg i periodista. Fundà les revistes Futurisme i Actualitats i dirigí D’Ací i d’Allà de 1919 a 1924. Enllestí dues traduccions del francès: La passatgera de Guy de Chantepleure, pseudònim de Jeanne […]
(Barcelona, 1880-1950). Narrador i dramaturg. Militant de la Unió Catalanista, dirigí successivament dues revistes: la literària L’Atlàntida (1900) i la política La Tralla (1904-1905). Forçat a exiliar-se tres anys per la tasca duta a terme en la darrera, la […]
(Barcelona, 1877-1928). Escriptor i advocat. Col·laborà en un gran nombre de publicacions i dirigí el setmanari satíric Cu-cut!, fundat el 1902 i adscrit a la línia política de la Lliga Regionalista, en què milità activament. Premiat diverses vegades als Jocs Florals […]
(Santa Coloma de Cervelló, 1893 – Barcelona, 1919). Job i Marc Ferrer. Poeta i crític literari. Fill del polític i enginyer industrial Manuel Folguera i Duran. Començà la breu carrera literària a Sabadell, on visqué fins al 1912 i d’on era originària la seva […]
(Barcelona, 1905-1959). Escriptor. Després de cursar estudis eclesiàstics, que deixà inacabats, col·laborà assíduament a la premsa, en publicacions com La Veu de Catalunya (com a redactor), La Publicitat, La Nau i Revista de Catalunya, a més de […]
(Barcelona, 1874-1910). Prevere, escriptor, geòleg i espeleòleg. Ordenat sacerdot el 1900, es llicencià en ciències naturals el 1904 i dirigí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans. Introduí l’espeleologia científica a Catalunya, especialitat en la qual contribuí […]
(la Seu d’Urgell, 1610 – Barcelona, 1677). Religiós jesuïta. Rector del col·legi de Manresa i de la Seu d’Urgell, on va impartir classes d’humanitats i de teologia. És autor del diccionari llatí-català, adreçat als joves que començaven l’aprenentatge del llatí, Fons […]
(doc. 1404-1426). Escrivà reial, documentat amb freqüència en relació a la còpia de llibres per al rei Martí I. El 1416, essent a Mallorca, traduí del llatí al català (a instàncies d’Agnès, viuda del que fou mestre racional del rei Martí, Ramon Savall) el Psalterium laudatorium […]
(?-?). Publicà els anys 1918 i 1919 dos estudis delshistoriadors anglesos Albert Frederick Pollard i William Warde Fowler per a la col·lecció “Enciclopèdia Catalana” de l’Editorial Catalana
(Argentona, 1938). Traductor i professor de traducció. Llicenciat en fi­losofia i lletres en la branca de filologia anglogermànica, és catedràtic deTraducció i d’In­ter­­­pre­tació per la Universitat Autònoma de Bar­ce­lona, on haensenyat […]
(Sabadell, 1934). Poeta, assagista i traductor, a més de dramaturg, director escènic i actor. En totes les facetes creatives ha rebut alguna distinció: en reconeixement de la tasca traductora, el 1994 obtingué el Premio Nacional de Traducción, mentre que el 2005 li fou concedit el […]
(Igualada, 1886-1936). Prevere i escriptor. Format al seminari de Vic, i bon coneixedor de l’obra de Jacint Verdaguer­, cultivà una poesia de caire popular que donà a conèixer en diverses publicacions igualadines. Membre de l’equip del Foment de Pietat, va traduir-hi alguns […]
(Manresa, 1927). Poeta, prosista i eclesiàstic. Estudià al seminari de Solsona, on fou un dels fundadors i el primer director de la revista L’Infantil (1951). Des de l’aparició d’Els únics mots (1964) fins a Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula(2007), […]
(Palma, 1838-1898). Poeta i filòleg. Estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà a l’ensenyament. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears. El 1873 fou proclamat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona. Cosí i amic […]
(Felanitx, 1939 – Barcelona, 2000). Filòsof. Format a Mallorca, es llicencià a la Universitat Gregoriana de Roma en teologia (1962) i en filosofia (1977). Amplià estudis a Munic i es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona (1993). Fou el màxim coneixedor a l’estat espanyol […]
(Palma, 1894-1957). Enginyer agrònom i escriptor. Publicà el recull de poemes Dansa de les hores(1955), articles de crítica literària aplegats a Espectroscopio(1954) i un estudi sobre la poesia de Joan Alcover, a més de col·laboracions diverses a Almanac de […]
(?, 1917 – Barcelona, 1989). Traductor. La dècada dels seixanta traduí del francès nombrosos títols del sacerdot belga Louis Evely, molt en voga aleshores i traduït a una vintena de llengües, bàsicament per a la col·lecció dels “Llibres del Nopal” de l’editorial Ariel. També en […]
Pseudònim format pels noms de Francesca Bonnemaison i Farriols i Narcís Verdaguer i Callís.
(Barcelona, 1384/89-1457). Mercader i ciutadà de Barcelona. Un important buit documental entre 1405 i 1439 ha fet suposar que féu una estada a Itàlia. Només hipotèticament se li pot atribuir la primera traducció catalana del Corbaccio de Giovanni Boccaccio, de la qual també […]
(Barcelona, 1854-1900). Escriptor. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques de Barcelona, d’algunes de les quals fou cofundador, com La Llagosta, La Rondalla, La Bandera Catalana o La Gresca. Obtingué diversos premis iaccèssits en certàmens […]
(Barcelona, 1855-1930). Poeta, periodista i professor auxiliar numerari a la Universitat de Barcelona (1895-1925). Activista destacat dins les files del catalanisme radical, desplegà una intensa activitat cultural, cívica i literària. Fou un dels fundadors de les revistes La Llar […]
(Cervera, 1906 – Castelldefels, 1978). Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923, on fou ordenat sacerdot set anys més tard. Féu estudis al monestir de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma. Durant la guerra civil s’establí a […]
(1864 – ?). Escriptor i enginyer industrial. La dècada dels vuitanta i dels noranta del segle xix estigué vinculat, primerament, al Centre Escolar Catalanista i, després, a la Lliga i a la Unió. Traduí una novel·la del francès Cherbuliez per a La Renaixença i un poema d’Ossian, […]
(Ariany, Mallorca, 1945). Poeta, novel·lista i adaptador teatral. Es donà a conèixer amb els reculls de poemes A ritme de mitja mort(1965) i El temps feixuc (1966). Les primeres novel·les, Els carnissers i Cada dia que calles, daten del 1969. Ha […]
(Barcelona, 1871-1959). Batllori Picafort. Autor i actor teatral. Va escriure diverses obres per a l’escena, com ara No guanyarem prou per sustos (1898), Ho sé tot! (1899), La Celestina (1899), Els dos conills (1901), Un eclipsi de lluna […]
(Barcelona, 1948). Professor universitari, traductor i poeta. És doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia Perillosa riba (1978), Platges del temps (1980) i De plata pur (2007). Des del 1986 ha enllestit […]
(Barcelona, 1945 – L'Hospitalet de Llobregat, 1998). Novel·lista, guionista i traductor. De vocació literària precoç, la seva militància política en l’esquerra progressista catalana abastà també l’esfera cultural, i el convertí en un dels líders de la generació literària […]
(Sueca, 1922-1992). Assagista i poeta. Llicenciat en dret el 1948, va exercir d'advocat tan sols els primers anys, de manera que va passar a dependre de l'ofici d'escriptor fins a esdevenir professor de la Universitat de València, ja el 1983. Relegada la poesia —en els inicis conreada […]
(Barcelona, 1921). Poeta i pintora. Havent cursat belles arts a l’Escola Massana i a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja de Barcelona, el 1950 es traslladà a París. Un cop consolidada la seva trajectòria pictòrica, a seixanta anys començà a escriure poesia. Una […]
(Montcada i Reixac, 1931 – Palerm, 1985). Historiador i crític de teatre, assagista. Llicenciat en arts dramàtiques, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i de l’Institut del Teatre. Exercí la crítica teatral en publicacions com El Correo Catalán, […]
(1900). Traducció anònima d’una poesia eròtica d’Alfred de Musset. La llengua és marcadament literària, farcida d’arcaismes i de cultismes. Aquest domini de la llengua emmascara l’origen del traductor, del qual no podem concloure que sigui rossellonès. L’editor del llibre […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: