Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(València, s. xiv). Metge universitari. Abans de 1318, quan era estudiant a Montpeller, i a instàncies del metge Bernat de Gordon, va traduir de l’àrab al català, i del català al llatí, la part del Kitab al-tasr|f d’Albucasis sobre les dietes dels malalts (De cibariis […]
(Mallorca, 1360? – Malta o Sicília, 1420). Teòleg franciscà. Estudià a Mallorca i a Tolosa i exercí el magisteri de teologia en aquella ciutat. Predicador famós, va estar en relació amb la casa reial com a confessor de la reina Maria de Luna, de l’infant Martí el Jove i de […]
(Mallorca, 1360? – Malta o Sicília, 1420). Teòleg franciscà. Estudià a Mallorca i a Tolosa i exercí el magisteri de teologia en aquella ciutat. Predicador famós, va estar en relació amb la casa reial com a confessor de la reina Maria de Luna, de l’infant Martí el Jove i de […]
(Sorita, País Valencià, 1882 – Tortosa, 1936). Eclesiàstic, teòleg i biblista. Féu els estudis a Roma i es llicencià en Sagrada Escriptura pel Pontifici Institut Bíblic i es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana. Formà part de la comissió tècnica de l’Obra […]
(Barcelona, 1878-1948). Escriptor, pintor, dibuixant, crític i historiador de l’art. Emprà el pseudònim de Joan Sacs per als textos literaris i periodístics i els estudis d’art i el d’Apa per a les caricatures. Residí temporades a França. Fundà i dirigí […]
(Barcelona 1913-2005). Traductora. Filla del crític i historiador de l'art, pintor i caricaturista Feliu Elias i Bracons, neboda de l’enginyer i caricaturista Gaietà Cornet i Palau i germana de la il·lustradora i gravadora Elvira Elias i Cornet, cursà els primers estudis […]
(Terrassa, 1909 – Barcelona, 2002). Poeta, narrador, lexicògraf, professor de català. Entre d’altres assaigs, és autor de l’estudi Ramon Vinyes i Cluet. Un literat de gran volada(1972). Traduí i adaptà del castellà al català El meu primer Sopena, diccionari […]
(Pau, França, 1938 – Alacant, 2006). Llicenciat en filosofia eclesiàstica, filosofia i lletres, filologia semítica i teologia catòlica, impartí classes a les universitats de Barcelona, Lió, Tunis, Alger, Orà, Comillas i l’Autònoma de Madrid. Des del 1979 fou catedràtic d’Estudis Àrabs […]
de Sèneca (s. xiv-xv).S’han conservat dues traduccions anònimes diferents, i successives, de les epístoles a Lucili de Sèneca. La més antiga, de les darreres dècades del segle xiv, parteix d’una versió francesa de principi del segle xiv, provinent de la cort […]
(Barcelona, 1895-1967). Poeta, narrador i crític literari. Autodidacta, lector àvid i amb facilitat per als idiomes, de ben jove maldà per guanyar-se la vida com a escriptor “professional”, amb la contribució del periodisme i les traduccions, especialment. També exercí la traducció tècnica […]
(País Valencià, ? – Barcelona, 1558). Hel·lenista, doctor en arts i en medicina, catedràtic de retòrica i de grec de l’Estudi General de Barcelona. El 1557 publicà, amb finalitats pedagògiques, dues obres d’Erasme: els Colloquia i De octo orationis partium constructione […]
(Sant Hipòlit de Voltregà, 1923). Prevere, professor de llengües (grec, llatí, català i castellà) i secretari general de la cúria del bisbat de Vic (1983-1998). Ha traduït del grec i del llatí diverses obres de caire religiós, sobretot per a la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”. […]
(Barcelona, 1927). Escriptor, periodista i activista cultural. Ha publicat nombroses novel·les i llibres de viatge. Una bona part de la seva obra ha estat traduïda a diverses llengües. Al començament dels anys seixanta cofundà Els Setge Jutges, i fou intèrpret i lletrista de la Nova […]
(Vic, 1849-1917). Advocat, escriptor, arqueòleg. La seva activitat literària i cultural s’emmarca en el cercle d’intel·lectuals del catalanisme conservador de la ciutat de Vic. Destacà com a fundador de l’Esbart de Vic, de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic […]
(Santa Coloma de Farners, 1901 – Barcelona, 1983). Poeta, prosista i dramaturg, considerat un dels grans escriptors del segle xx. L’any 1936 traduí l’obra teatral Fedra, que Llorenç Villalonga, havia escrit en castellà alguns anys abans. La traducció, que […]
(Barcelona, 1909 – front de l’Ebre, 1938). Crític i estudiós de la literatura. Exercí de professor de literatura universal a l’Institut Francès i a l’Institut Escola. Bon coneixedor de la literatura europea, és autor de diversos treballs monogràfics sobre literatura comparada: […]
(s. xiv). Frare carmelità. En un data anterior a 1381 va traduirper al comte d'Urgell (Jaume I [1328-1347] segons un dels manuscrits que conserven el text, Pere I [1347-1408] segons alguns autors) el tractat De regimine principum de Gil de Roma. La característica més peculiar […]
(Felanitx, 1896 – París, 1958). Intel·lectual i polític. Havent cursat els primers estudis a Maó, estudià filosofia i lletres a Barcelona. Fou col·laborador assidu i editorialista de La Veu de Catalunya, i assagista literari, i des de molt jove es mostrà molt actiu i […]
de Jean Racine. Cotraduïda per Leblanc, Plancher i Valcour en “català rossellonès”, probablement al segle xviii, aquesta versió de la “tragèdia en tres actes en prosa mesclada de cants i danses pantomines” ha estat valorada com una adaptació, més que no pas com una traducció. […]
(el Molar, Priorat, 1908 – ?).Polític i periodista. Fou redactor de L’Hora, La Noche i El Día Gráfico. Militant, successivament, d’Estat Català, el Bloc Obrer i Camperol i el Partit Socialista Unificat de Catalunya, els anys trenta […]
(Tarragona, 1920 - Montserrat, 1998). Religiós benedictí i escriptor. Monjo del monestir de Montserrat, féu els estudis eclesiàstics de primer al seminari de Tarragona i després a Montserrat, a més d’estudis de llengües clàssiques a Fribourg. Publicà nombrosos articles (a Serra […]
de Juli Frontí (s. xiv).La traducció catalana dels Stratagemata de Frontí (un repertori d’anècdotes de caràcter militar) data probablement del regnat de Pere III (tal vegada, de cap al 1369) i és, juntament amb la versió del De re militari de […]
(Barcelona, 1684 – Orense, 1763). Eclesiàstic i escriptor. Religiós de l’orde dels agustins, prior de Girona i Barcelona, mestre en teologia, fou nomenat bisbe d’Orense el 1738. Escriví obres de caràcter divers, com apologies de la llengua catalana, algunes inacabades, que romangueren […]
meditats de la V. sor Maria Àngela Virgili professa del Tercer Ordre de Carmelites Observants de Roncelló en Itàlia(s. xviii). Traducció de l’italià obra d’un religiós del convent del Carme de Barcelona que s’amaga rere l’anonimat, impresa a Barcelona per Joan Serra cap al 1790.
deThomas Waleys (s. xiv). Amb posterioritat al 1383, i probablement en l’entorn de l’infant Joan d’Aragó (futur Joan II), fou traduït anònimament el comentari de Thomas Waleys (1332) als deu primers llibres del De civitate Dei de Sant Agustí, a partir de la versió […]
d’Aristòtil (s. xv). A part la traducció de l’Economia pseudoaristotèlica de Martí de Viciana#, l’única altra obra relacionada amb Aristòtil traduïda al català és l’Ètica a Nicòmac. No es tracta d’un trasllat directe del text llatí medieval de l’Ètica, […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: