Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Igualada, 1944). Benedictí, liturgista i escriptor. Ingressà al monestir de Montserrat el 1960 i fou ordenat sacerdot el 1972. Es llicencià en teologia i en dret canònic a Estrasburg. És autor de nombroses obres de temàtica religiosa, de les quals cal destacar els tres volums d’Homes […]
(Barcelona, 1950-1995). Tècnic lingüístic. Es llicencià en filologia catalana i treballà al Diari Oficial de la Generalitat. Col·laborà en algunes publicacions com Llengua i Administració o Reduccions (en el número 22, de juny de 1984, amb diverses traduccions […]
de Giovanni Boccaccio (1429).Es desconeix l’autor de la traducció d’aquesta obra, acabada, segons el colofó de l'únic manuscrit conservat, el 1429 a Sant Cugat del Vallès (el mateix any que Andreu Febrer# va enllestir la versió de la Commedia de Dante). […]
(Palau de Cerdanya, 1919 – Montpeller, 1992). Eclesiàstic i orientalista. Estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i a l’École Biblique de Jerusalem. Fou professor d’hebreu i de llengües semítiques a l’Institut Catholique de Tolosa de Llenguadoc […]
(Ceret, 1865 – Perpinyà, 1924). Poeta. Fundador i director de la revista Muntanyes Regalades, publicà Flors rosselloneses. Aplec de catalanades (1899). Traduí del francès la guia turística de la Catalunya Nord Estacions d’estiu i d'hivern dels Pirineus Orientals. […]
(Barcelona?, s. xv). Clergue i canonista, va ser advocat del monestir barceloní de Sant Pere de les Puelles. A petició de l’abadessa d’aquest cenobi, en 1482 va traduir al català les Constitucions benedictines. En l’important pròleg que l’encapçala, es mostra conscient […]
(s. xiv-xv). La traducció anònima del Milione o Le devisement du monde de Marco Polo, titulada Llibre de les províncies e de les encontrades, fou executada al segle xivsobre un original francoitalià (i, particularment, sobre una versió abreujada, dins la […]
(Barcelona, 1917-1986). Escriptor. Participà en la guerra civil com a combatent republicà i donà a conèixer, anys després, L’ombra del núvol. Temps de república (1976). Exercí com a crític de televisió al diari Avui. Gran promotor catòlic de l’ecumenisme […]
Pseudònim de l’escriptora Teresa de la Piedad Baptista Almeida.
(1695). Traducció anònima del portuguès al català d’un llibre de pietat, imprès a Perpinyà per Francisco Reynier. És compost d’una extensa introducció seguida de tres seccions: la novena, la hagiografia i els goigs del sant amb una lletania en llatí. Aquest devocionari de […]
Pseudònim de l’erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain.
(Esplugues de Llobregat, 1924). Artista gravador, religiós. Ordenat sacerdot el 1952, entrà al monestir de Montserrat el 1956. S’ha especialitzat en la il·lustració d’ex-libris i de goigs. La dècada dels vuitanta traduí per a les publicacions de l’Abadia, de l’italià i del […]
(1724). Traducció anònima de l’italià al català del’escriptor jesuïta de Conca Diego de Ledesma, impresa a Barcelona. Tenim constància d’altres edicions estampades a Barcelona (1792, 1793) i a Cervera (1738, 1757).
(Santa Maria del Camí, 1912 – Madrid, 1994). Poeta, assagista i filòleg. Es doctorà el 1951 a Madrid amb la tesi Hispania y Marcial, y fou catedràtic de filologia llatina en diferents universitats espanyoles des del 1955 fins al 1982. Publicà diversos llibres de poesia, […]
(Cotlliure, ?-1384). Frare dominic i mestre en teologia. Fou provincial del seu orde a Provença entre 1362 i 1367, inquisidor del regne de Mallorca i col·laborador del rei Pere III. Per bé que un document de 1384 el relaciona amb una desconeguda traducció de l’Alcorà, la […]
(Sabadell, 1941-2003). Poeta i dissenyador industrial. Va col·laborar en diverses revistes, com Reduccions i Gorc. El 1974 va publicar el primer llibre de poemes, Un poema en dez anacos, en català i gallec, al qual van seguir cinc més, el darrer del 2002. […]
(Barcelona, 1879-1927). Narrador i assagista. Col·laborà en diverses publicacions, com La Publicitat, La Veu de Catalunyao La Revista, i, des de posicions socialistes, dirigí Justícia Social, on es féu càrrec de la secció “Carnet d’un heterodox” […]
(Barcelona, 1919-2009). Prevere. Ordenat sacerdot a Barcelona el 1942, consagrà la vida eclesiàstica a Sabadell, on, paral·lelament a la tasca religiosa, impartí classes de francès a l’Escola Pia. Interessat especialment per la litúrgia, la seva activitat com a traductor fou purament vocacional […]
(Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874).Sacerdot i escriptor. Estudià a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret canònic i civil a la Universitat de Bolonya. El 1853 fou ordenat sacerdot i el 1867 ingressà a Montserrat. El 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia de […]
(Barcelona, 1936). Antropòleg i fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1962, el 1973 va doctorar-se en teologia a la Universitat de Tübingen. Ha estat professor en diverses universitats. És autor d’una trentena d’assaigs religiosos i filosòfics, com Mirea […]
(?-?). Escriptor. Fou un dels traductors i adaptadors de textos teatrals més actius del Rosselló. El 1804 traduí la tragèdia Bélisaire de Jean-François Marmontel, conservada manuscrita a la biblioteca particular de Bernat Lasfargues (ara a la Universitat Autònoma de Barcelona). […]
(Barcelona, 1948). Escriptora i il·lustradora. És professora de la Universitat de Barcelona. Llicenciada en filosofia i en ciències de l’educació i diplomada en disseny gràfic, el 2001 es doctorà amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil. Abans havia […]
(Vic, 1856 – Barcelona, 1924). Poeta i periodista. Es llicencià en farmàcia. Exercí diversos oficis, com ara pràctic de farmàcia a les Corts de Sarrià. Formà part de l’Esbart de Vic i participà al Cercle Literari. Fou col·laborador de La Il·lustració Catalana i […]
(Barcelona, 1934). Historiadora. És doctora en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtica de filologia catalana a la mateixa universitat. Especialista en la història social del segle xvi i en la cultura catalana moderna, ha publicat nombrosos estudis, en part recollits […]
(València, 1883-1947). Miquel Duran de València. Poeta, dramaturg, assagista i periodista. Fundà i dirigí diverses publicacions, com El Diari de Sabadell, La Publicidadi La República de les Lletres. Aferrissat defensor de la tradició impulsada […]
de Titus Livi (s. xiv).Es conserva una traducció dels llibres i–vii de la primera Dècada de Titus Livi, executada a partir de la versió francesa de Pierre Bersuire (1354-1358), que incorporava materials del comentari llatí de Nicholas Trevet. Malgrat l’absència […]
(s. xiv). Teòleg dominicà, membre de la capella reial de Joan I. Consta documentalment (1392) que havia traduït algunes obres del llatí al vulgar per a aquest rei.
(Igualada, 1914 – Montserrat, 2008). Biblista i historiador. Monjo de Montserrat des de 1933, féu estudis bíblics a Friburg, Salamanca i Jerusalem. Entre 1971 i 1981 formà part de la petita comunitat montserratina que, en resposta a una petició expressa del papa Pau VI, es traslladà […]
(Barcelona, 1913-2003). Escriptora, periodista i bibliotecària. Acabats els estudis a l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, a vint anys va dirigir la biblioteca de la Caixa de Pensions de Palma. Havent guanyat les oposicions, va treballar a la biblioteca de Canet […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: