Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(La Pobla de Lillet, 1942). Corrector i traductor. Caputxí de 1959 a 1971, va estudiar filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina. El 1976 va publicar el llibre de poesia A festes de pollancs i aurores. Ha col·laborat en diverses publicacions, com Criterion, […]
(Barcelona, 1898 – París, 1961). Periodista, assagista i traductor. Redactor en cap de La Nova Revista i de La Publicitati director de Mirador. Col×laborà també a La Nau, Criterion, Revista de Catalunya, L’Opiniói […]
(Barcelona, 1861-1951). Escriptor, polític i joier. Fou president de nombroses entitats econòmiques i culturals de Barcelona, com la Cambra de Comerç, el Banc Comercial, el Centre Excursionista de Catalunya o l’Orfeó Català (1901-1935). Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial […]
(Vilaplana, 1918 – L’Aleixar, 2003). Prevere. Els anys seixanta traduí per a l’editorial Estela un parell d’assaigs religiosos del francès: Quaresma, d’Adrien Nocent, i L’esperança cristiana, de B. Olivier.
(Maó, 1752-1817). Pintor i pedagog. Estudià belles arts a Venècia, i a Roma com a becari de l'Im­peri, entre 1770 i 1779. Gaudí del favor de Maria Teresa d'Àus­tria i en especial de la protecció i l'afecte del seu primer ministre, el príncep Wenzel Anton von Kau­nitz. El 1779 […]
(Manresa, 1944). Professor. Llicenciat en filologia catalana, des dels anys seixanta s’ha dedicat a la difusió de la cultura catalana mitjançant activitats diverses. Ha col·laborat en nombroses publicacions, com Faig (de la qual fou fundador), Reduccions, El […]
(1885-1964).Dramaturg i poeta berguedà. Impulsor de les col·leccions “Biblioteca Amor i Lletres” i “Obres Dramàtiques de A. Calderer Morales”, és autor d’El poema de la nit (1907) i de Dones i roses (1909), com també dels drames Contra […]
(Mèxic, D.F., 1950). Professora de filologia hebrea de la Universitat de Barcelona, és autora d’una Introducció a la llengua hebrea(1992). Va traduir El príncep i el monjo, d’Abraham Ibn Hasday, obra que ja s’havia anunciat a la Biblioteca Hebraico-Catalana, col·lecció […]
(Barcelona, 1912-1994). Narrador, els seus contes han estat a bastament traduïts. El 1963, de retorn a Catalunya després d’un llarg exili a Mèxic, va veure impresa la seva única traducció al català, Tartarí als Alps, d’Alphonse Daudet. Va aparèixer rere Tartarí […]
(Sant Cugat del Vallès, 1886 – Barcelona, 1969). Escriptor, periodista i tècnic en arts gràfiques. A començament del segle xx estrenà algunes peces teatrals i escriví narracions curtes. Fou director de la revista Enllà i col·laborà en publicacions com Cu-cut!, La […]
(Vic, 1370? – Barcelona, 1434). Jurista. Nascut en el si d’una família de la burgesia de Vic, es va formar a les universitats de Lleida i de Tolosa de Llenguadoc. A partir del regnat de Ferran I va gaudir de la confiança reial; a part la concessió de la cavalleria, el rei va nomenar-lo advocat […]
(Sant Pau de Fenollet, França, 1927). Renada-Laura Portet. Escriptora. Ha conreat la poesia, la novel·la, el teatre i l’assaig. Romanista de formació, llicenciada a Montpeller, és professora jubilada de la Universitat de Perpinyà i del liceu Francesc Aragó de Perpinyà. […]
(Vilafranca del Penedès, 1890 – Sant Cugat del Vallès, 1964). Lingüista i teòleg, membre de la Companyia de Jesús. Abans de la guerra civil dugué a terme una tasca com a filòleg important i controvertida. Cal destacar-ne La reconstrucció del llenguatge literari català […]
(Sant Feliu de Guíxols, 1887 – Barcelona, 1964). Gaziel. Periodista i escriptor. Entre 1947 i 1950 enllestí tres traduccions poètiques de Paul Valéry: El cementiri marí, Ésbós d'un serpent (inèdita) i El plàtan (perduda). Tant la primera, en […]
(Figueres, 1836 – Barcelona, 1891). Poeta i dramaturg. Catedràtic de dibuix a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, enginyer industrial, especialitzat en indústries químiques, per encàrrec de la Diputació de Barcelona estudià el progrés científic i tècnic per a l’Exposició de […]
(Terrassa, 1931).Nick Hassy.Escriptor.Ha conreat diversos gèneres, especialment el conte i el teatre,i ha obtingut nombrosos premis.Des que el 1962 començà la seva carrera com a dramaturg amb Anuncis econòmics, ha escrit més d’un centenar depeces dramàtiques […]
(Sant Vicenç dels Horts, 1915 – Montserrat, 2000). Religiós benedictí i biblista. Estudià teologia a la Pontificia Universitat de Salamanca, on es doctorà (1951), i es llicencià en Ciències Bíbliques a Roma (1949). Féu una estada a Jerusalem els anys 1954-1955. Les seves activitats […]
(Millars, Rosselló, 1944). Lexicògraf. Catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, és el director fundador de la Revue d’Études Catalanes. Amb Renat Botet, ha confeccionat el Diccionari català-francès (2001), el Diccionnaire français-catalan […]
(Rosselló, segle xviii). Prevere de l’església de Sant Pere de Tuïr, formà part del grup de Tuïr. Autor d’una traducció manuscrita incompleta (acte I, escena V) de l’Athalie de Jean Racine, citada per Josep Sebastià Pons en la sevaLa littérature catalane en […]
(València, 1352?-1419). Teòleg de l’orde de Sant Domènec. Va cursar els estudis en diversos convents dominicans de la Corona d’Aragó (1369-1378) i, després, a les universitats de Tolosa de Llenguadoc (1379) i possiblement també de París (1382?) (tot i que no va obtenir la llicència […]
Pseudònim del comediògraf i editor Salvador Bonavia i Panyella.
(Terrassa, 1934). Escriptora. Filla de Ferran Canyameres, edità, en sis volums, l’obra completa del seu pare entre 1992 i 1996. El 1939 hagué d’exiliar-se amb la família a França, d’on retornà a mitjan anys cinquanta. El 1970 s’establí a Caldes de Montbui i hi dirigí el […]
(Terrassa, 1898 – Barcelona, 1964). Periodista i escriptor. De formació autodidacta, de ben jove abocà un esperit incisiu i polèmic al servei del periodisme compromès. Treballà a París entre els anys 1917 i 1920 com a traductor de l’editorial Hachette, on destacà amb el llançament […]
(Castellví de la Marca, 1901 – Barcelona, 1942). Marc de Castellví. Religiós caputxí, biblista i escriptor. Es llicencià en Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic de Roma (1929). Escriví articles i ressenyes bibliogràfiques per a la revista Estudis Franciscans, […]
(Olot, 1892 – Banyoles, 1972). Crític literari i assagista, filòsof, dirigí diverses publicacions entre 1925 i 1939, com la revista La Paraula Cristinai el diari El Matí. Aquell any marxà exiliat a Colòmbia, on féu de professor. Situat sempre en les files dels intel·lectuals […]
(Amposta, 1852 – Barcelona, 1911).Actor. Després d’esdevenir un dels intèrprets més populars dels escenaris catalans de l’època, el 1906 marxà a Madrid i a Amèrica, d’on tornà el 1910. També dirigí i escriví algunes obres dramàtiques, sobretot comèdies, com ara A mitj […]
(Barcelona, 1879-1937). Escriptor, periodista, actor i director teatral. Formà part de la companyia estable del Teatre Romea, participà en el teatre Íntim i el 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia. Inicià la carrera de traductor, sobretot de comèdies, amb la […]
(Barcelona, 1893 – Andorra la Vella, 1980). Escriptor. Autodidacta, després d’una estada a París, esdevingué una figura de la bohèmia barcelonina del començament de segle. Aleshores, fundà la revista Los Miserables i, més endavant dirigí L'Esquella de la Torratxa, […]
(Barcelona, 1880 – Madrid, 1935). Autor dramàtic, poeta i prosista. Col·laborà a les revistes La Llumanera, L’Aureneta, Quatre Gatsi dirigí L’Atlàntida entre el 1898 i el 1900. Publicà novel·les des de molt jove a “Novel·les Catalanes […]
(Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, assagista, política, activista cultural i dona de teatre. D’actitud crítica i doctrina d’acció, és autora d’una obra vasta, complexa i clarament ideològica. La divulgació de la història catalana, el compromís polític i el paper de la […]
(Vic, 1945). Assagista i professor. Catedràtic de llengua catalana de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona, ha editat diverses obres de J. V. Foix i estudis relacionats amb aquest autor, com L’obra en vers de J. V. Foix (1991) i J. V. Foix. Cinc rutes literàries (1993). […]
(Caldes de Malavella, 1932). Escriptor. Fundador de la revista Cavall Fort (1961), hi ha col·laborat prolíficament al llarg de mig segle, també amb traduccions: entre d’altres, la sèrie de La patrulla dels castors, publicada després en àlbums (set entre 1964 […]
(Barcelona, 1914-1987). Escriptor. Autodidacta, va treballar en una companyia d’assegurances. Abans del final de la guerra, va col·laborar a Mirador, va compondre un llibre de sonets (inèdit) que li va permetre formar part de l’Associació d’Escriptors Catalans i va ser […]
(Valls, 1884 – Barcelona, 1958). Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Roma, on es doctorà en teologia i dret canònic i en filosofia. Articulista molt prolífic, sobretot de tema religiós, col·laborà en revistes i diaris catòlics, com La Cruz, Patria, La Paraula […]
(Barcelona, 1921-1974). Llicenciada en farmàcia, va escriure la novel·la Els temps ens han fet així... (1953), el llibre de narracions Lepra d’or (1976) i contes infantils com El príncep bandoler (1958) i La noia del rostre canviant (1960). El […]
(Barcelona, 1843-1924). Escriptor i periodista. Col·laborà des de ben jove en nombroses publicacions periòdiques: La Bandera Catalana, L’Escut de Catalunya, La Il·lustració Catalana, La Renaixença i, especialment, en les dirigides pel seu amic […]
(Igualada, 1904-1978). Historiador, cronista oficial d'Igualada. Membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va publicar biografies de personalitats igualadines i treballs històrics, com Història i llegenda de les batalles del Bruc (1968) i Les tropes suïsses […]
(Barcelona, 1884 - Brussel×les, 1970). Bellafila, Calíban, Joan d'Albaflor, Joan Sitjar. Escriptor. Va conrear sobretot la poesia lírica i la prosa breu, descriptiva i assagística, amb alguna incursió esporàdica en la ficció. Entre 1903 i 1917 […]
(Balaguer, 1898 – Simi Valley, Califòrnia, 1988). Polític, periodista i escriptor. A la seva vila natal fundà el setmanari nacionalista Flama (1920) i a París, on s’exilià durant la dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap del butlletí Estat Català […]
(Barcelona, 1899 - ?). Concertista i publicista. Formada a l’Escola Francesa de Barcelona, completà els estudis al Conservatori. És autora d’alguns poemes i contes esparsos i exercí la crítica musical en publicacions com Art Novell i La Nova Revista. Col·laborà […]
(Vic, 1943). Poeta i pedagog. Es va donar a conèixer al final dels anys seixanta i començament dels setanta com a poeta, amb diverses publicacions, i com a intèrpret dels seus propis poemes en enregistraments discogràfics. Ha continuat publicant la seva obra en reculls com ara Les gestes […]
(Cornellà de Llobregat, 1930). Bisbe auxiliar de Barcelona des de 1991. Ordenat el 1954, ha exercit el sacerdoci en diverses parròquies obreres de l’Hospitalet, la Barceloneta i Badalona. Col·laborà regularment a El Noticiero Universal (1966-1967) i, des de 1983, a Catalunya […]
(Sabadell, 1884 – Barcelona, 1955). Clergue, escriptor i pensador. Es va formar en el catalanisme eclesiàstic que neix amb el bisbe Torras i Bages i que evoluciona amb el noucentisme. Amic i confessor de Joaquim Folguera­, va ser, d’ençà dels anys deu, un dels grans renovadors […]
(Barcelona, 1888 – Cornellà de Conflent, 1973). Dramaturg, poeta i novel·lista. Doctor en filosofia i lletres, fundador d’El Teatre Catalài professor de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic de Barcelona, fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Director […]
(Barcelona, 1949). Professor i erudit, catedràtic de batxillerat de llengua i literatura catalanes, llicenciat en filologia semítica (hebreu i arameu) i expert en llengües i en cultura del món bíblic. Membre del comitè de redacció de la Bíblia catalana. Traducció interconfessional, […]
(Gelida, 1893 – Barcelona, 1937). Prevere i biblista. Formà part de la comissió tècnica de l’Obra del Sant Evangeli del Foment de Pietat Catalana, que edità la Bíblia amb el text llatí de la Vulgata i la versió catalana. Publicà una traducció dels salms penitencials i de les lletanies […]
(Santpedor, 1872 - Barcelona, 1936). Religiós jesuïta, historiador i publicista. Després d’estudiar al Seminari de Vic, ingressà a la Companyia de Jesús. Juntament amb Eudald Serra creà el Foment de Pietat Catalana i, com una secció d’aquesta institució i amb el projecte de […]
(Sabadell, 1911-?). Industrial. Entre 1930 i 1933 traduí del francès al català quatre obres teatrals, de les quals només una fou publicada: El bon viatge, o, el mort a cavall, d’Henri Ghéon. Les altres tres es guarden manuscrites a la Biblioteca de Catalunya i contenen […]
(Barcelona, 1858-1943). Escriptor i editor. Juntament amb Jaume Massó i Torrents, fou l’ànima de l’empresa editorial i de la revista L’Avenç. En aquesta publicació –estretament lligada al corrent renovador modernista-- aparegueren gran part dels seus […]
(l’Hospitalet de Llobregat, 1950).Escriptor,traductor literari i crític teatral.Titulat superior en art dramàtic, va començarestudis universitaris de geo­logia, filologia romànica i pe­rio­disme. Ha col·laborat en diverses publicacions, especialment el Diari de Barcelona […]
(Valls, 1894 – Barcelona, 1979). Erudit i llatinista. Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, va prosseguir els estudis a Bonn, Florència i Roma. Va treballar a les oficines lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans i en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. […]
(Palma, 1927-2004). Advocat, bibliòfil i cervantista. Fundador de l’“Asociación de Cervantistas” (1988), va reunir una notable biblioteca especialitzada i va publicar nombrosos articles erudits sobre Cervantes i el Quixot, a més d’un Ensayo de bibliografía cervantina […]
(Ceret, 1850-1932).Folklorista, narrador i poeta. Fou rector d’Arles de Tec (Vallespir) a partir del 1898. Vinculat a la segona generació de la Renaixença rossellonesa, agrupada en la Société d’Etudes Catalanes, el 1906 representà al Rosselló en el Primer Congrés Internacional […]
(Girona, 1913 – Blanes, 2003). Poeta. Féu estudis de periodisme. Publicà els reculls de poesia Cançons del color del temps(1949) --el primer llibre literari editat en català a Girona durant el franquisme--, Muriendo en silencio(1953), Retrobar-me en la terra(1958) […]
(Barcelona, 1942). Enginyer industrial, lingüista, professor universitari. És autor del llibre de memòries Reviure els dies. Records d’un temps silenciat, testimoni de la seva lluita política. La seva aportació en l’àmbit de la traducció ha destacat en un doble vessant. […]
(Barcelona, 1941-2009). Catedràtic de grec d’ensenyament mitjà i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en filologia clàssica el 1966 per la Universitat de Barcelona, va presentar nombroses comunicacions en congressos d’estudis clàssics.També tenia un gran […]
(?-?).Reverend.Fou “agent of the B.F.B.S. in Central American”. Traduí la Carta de sant Pau als cristians de Roma, directament de l’original grec, i el 1897 aparegué de primer al suplement de l’El Eco de la Verdad, una revista protestant […]
Nom religiós del biblista caputxí Joan Canyes i Santacana.
(doc. 1380-1392). Segurament identificable amb un cortesà que va exercir el càrrec de camarlenc de Violant de Bar (muller de Joan I) almenys entre els anys 1380 i 1392, va traduir al català l’Epitoma rei militaris de Flavi Vegeci (Del mester d’armes e de l’art de cavalleria). Com […]
Pseudònim de l’escriptor Xavier Bonfill i Trias.
(França?, 1750?-1810?). Membre fundador de la Societat Maonesa (1778-1885), club cultural impulsat per ell i Joan Ramis. El 1785 Causse i dos altres membres estrangers d'aquest ateneu­ són declarats "absents per sempre" de Menorca. El 1779 hi va llegir una traducció […]
(València, 1430?-1496). Jurista i eclesiàstic, fill de Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva. Va llicenciar-se en lleis, va ocupar diversos càrrecs eclesiàstics (rector d’Oliva i Almenara, prebost i canonge de la seu de València, mestre de capella a la cort de Ferran II), […]
(Barcelona, 1930). Professora i escriptora. Llicenciada en filologia catalana i doctora en filologia anglesa amb la tesi Els pre-rafaelites a Catalunya (1981), ha estudiat la incidència del moviment anglès dins la cultura i la literatura catalana modernista. També n’ha traduït alguns […]
(Barcelona, 1891-1964). Metge, veterinari i polític. Es llicencià en veterinària a Saragossa (1911) i en medicina a Barcelona (1914). Especialista en malalties metabòliques i endocrines, la seva tasca en el món de la medicina fou brillant i, els seus estudis, nombrosos. Treballà […]
(Palma, 1779-1838). Gramàtic, comediògraf i poeta.Fraredel convent de Sant Francesc de Paula a Palma, sembla que, desprésde secularitzar-seel 1820,visquéa Amèrica finsal 1833,que tornà a Mallorca. Per contribuira la normalització de la llengua, escriví […]
(Amposta, 1942). Escriptora i pintora. Va estudiar magisteri i belles arts a Barcelona. Va col·laborar en diverses publicacions, d’entre les quals destaca Camp de l’Arpa. És autora de llibres de poesia com ara Quadern del cos i de l’aigua (1978) o Umbilicals (2000). […]
(Barcelona, ?-?). Farmacèutic, escriptor i activista polític. Fou un destacat impulsor i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i hi ocupà diversos càrrecs, fins que el 1936 en fou nomenat secretari general. Pertanyé al comitè executiu del PSUC com a vocal d’Agricultura […]
(?-?). Filòleg. Deixeble d’Eduard Valentí i Fiol, fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona i després catedràtic de la Universitat de Múrcia. Va publicar un llibre de didàctica de llatí (1972) i l’estudi Salustio: política e historiografia […]
(Barcelona, 1947). Professora d’institut i escriptora. Va estudiar filosofia i filologia romànica a la Universitat de Barcelona. És coautora de nombrosos llibres per a l’aprenentatge de la llengua de diversos nivells. El 1978 va traduir del castellà dues obres de pedagogia escrites […]
(Barcelona, 1886-1967). Periodista i lexicògraf. Col·laborà assíduament a la premsa catalana, sovint amb pseudònims (el més habitual, Bellesguard), i en l’Obra de l’Acció Social Popular, amb Antoni Griera. Redactor en cap de la revista Catalunya Social (1921-1936) […]
(Sabadell, 1948). Poeta, editor i informàtic. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, ha compaginat la feina en la indústria informàtica amb la poesia i els projectes editorials. És col·laborador habitual de l’Avui, La Vanguardia i […]
(Santa Coloma de Farners, 1873 – Barcelona, 1919). Eclesiàstic, liturgista i biblista. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona, i ordenat prevere el 1899, quedà incardinat a la diòcesi de Barcelona, on exercí el ministeri en diverses parròquies i com a capellà de la Casa […]
(Barcelona, 1938). Polític, llicenciat en filosofia i lletres, director de la Fundació Pablo Iglesias i de la revista Letra Internacional, ha ocupat diversos càrrecs en representació del Partit Socialista de Catalunya. Juntament amb Pere Gimferrer­, és autor […]
(Barcelona, 1947). Narrador i assagista. S’ha dedicat professionalment al món de la dramatúrgia (ha ocupat diversos càrrecs a l’Institut del Teatre) i ha col·laborat en la premsa i la televisió. La seva aportació principal com a traductor ha consistit en la traducció del francès d’una […]
(Sabadell, 1860 – Barcelona, 1923). Prevere i filòleg. Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i de Madrid, on es doctorà el 1884 en filosofia i lletres, amb una tesi sobre la declinació llatina en comparació amb les llengües grega i sànscrita. Llicenciat en […]
(La Cellera de Ter, Selva, 1940). Benedictí i músic. Ingressà a Montserrat el 1959 i hi fou ordenat sacerdot el 1967. Prosseguí els estudis de pedagogia religiosa i catequètica a París els dos anys següents. La seva activitat com a músic l’ha dut a col·laborar en la transcripció […]
(Barcelona, 1895-1942). Dramaturg i periodista, fou corrector del diari La Humanitat. Autor de diverses adaptacions teatrals catalanes, com Tot per un marrec i El fill de son paredel valencià Felip Melià, entre 1936 i 1937 en publicà quatre de traduïdes, […]
(Vic, 1846-1932). Escriptor i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i, després, filosofia i lletres a Barcelona. Es dedicà de ben jove al conreu de la poesia, fou proclamat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona el 1871 i recollí la producció poètica en diversos llibres, des […]
(Sóller, 1890 – Palma, 1979). Poeta, dramaturg i filòleg. Fou alumne de Llorenç Riber al seminari de Mallorca, que abandonà el 1906, dos anys després d’haver-hi ingressat. Estudià a l’Institut Balear i el 1912 es traslladà a Barcelona per cursar filosofia i […]
(Girona, 1942). Poeta i pintor. Ha fet també incursions en el camp de la dramatúrgia, la prosa, la crítica literària, l’article periodístic, la història de l’art, l’arquitectura, el guió per a la televisió i la publicitat. Ha traduït de l’anglès, l’italià, el llatí […]
(s. xvi-xvii). Escriptor. En 1616 traduí per versió interposada, a partir del castellà, la novel·la cavalleresca i sentimental Pierres de Provenca, una obra d’origen possiblement provençal, apareguda la primera meitat del segle xv. Hi ha, però, indicis d’edicions catalanes […]
(1807). Arnaud-Ferdinand de Laporte, bisbe de Carcassona, ordenà la traducció de l’Abrégé du catéchisme à l'usage de toutes les églises de France al català. El traductor ens és desconegut. El catecisme, en format devocionari, és precedit d'una introducció en francès […]
(Barcelona, 1950). Traductor. Va estudiar ciències exactes i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, després, va residir dos anys a Londres, fins al 1976. Ha estat redactor i corrector a les editorials Medinacelli i Vosgos i ha col·laborat amb editorials de Mèxic i de […]
(Palamós, 1926). Llatinista. Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona el 1951, impartí docència a la càtedra Marià Bassols de Climent amb dedicació a l’estudi del llatí medieval com a investigadora del CSIC. Fou professora de llengua llatina […]
(Montblanc, 1320 – Barcelona, 1390). Oficial de la cancelleria reial en temps de Pere III, va ostentar els càrrecs de secretari i batlle del rei (des de 1351 i 1359, respectivament), i el de protonotari des de 1365 fins al 1375 o més tard. En virtut d’aquests càrrecs, és autor […]
(1677). Llibret de devoció “traduït ara novament de llengua castellana en la nostra materna catalana”, de manera anònima, i imprès a Perpinyà.
(Llucena, v. 1518 – València, ?). Humanista. Estudià lleis, teologia, matemàtiques i llengües (arameu, hebreu i grec) a la universitat de València. Havent rebut ordes menors, aconseguí un benefici a la catedral. El 1557 traduí El llibre de Job, en una estada a Alzira. […]
(Manlleu, 1940). Poeta, narradora i documentalista. Es donà conèixer en els anys seixanta amb el recull de poemes Quadern de vacances, en el qual reflexiona sobre El segon sexe de Simone de Beauvoir i altres teòriques feministes. Ha publicat novel·les com Potala (1986), […]
(doc. 1381-1404). Cortesà reial. Va exercir els oficis de cambrer de la infanta Violant de Bar i de cavallerís de l’infant Joan, al servei del qual, ja com a rei Joan I, va continuar fins a 1396 amb aquest mateix càrrec. Posteriorment, va estar al servei de Martí I almenys fins a […]
(les Borges Blanques, 1904 – Barcelona, 1985). Polític, llicenciat en ciències econòmiques. Fou secretari general d’Estat Català i, ja a l’exili, participà en la fundació del Front Nacional de Catalunya. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984 pel Partit […]
(Barcelona, 1870-1946). Escriptor i dibuixant. Atret per la cultura hel·lènica, fundà el Quadre Dramàtic de Teatre Grec, amb el qual representà les seves versions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides o Sòfocles (no editades). Inicià la seva tasca com a autor teatral el 1909 i, conjuntament […]
(Barcelona, 1877-1961). Escriptor i dibuixant. Féu estudis d’economia i viatjà per Europa. Amb el seu germà escrigué sainets, quadres dramàtics i comèdies. Traduí al català peces de Brieux o Maeterlink, a més del drama L’enigma de Paul Ernest Hervieu, amb la col·laboració del seu germà.
(Barcelona, 1870 – Buenos Aires, 1939). Escriptor, polític, economista i advocat. Molt actiu en la vida política i cultural, exercí càrrecs públics i, a més de col·laborar en diaris i revistes, escriví un bon nombre de llibres de temes diversos. Amb Jaume Brossa i Ignasi Iglésias, […]
(Barcelona, 1870 – Buenos Aires, 1939). Escriptor, polític, economista i advocat. Molt actiu en la vida política i cultural, exercí càrrecs públics i, a més de col·laborar en diaris i revistes, escriví un bon nombre de llibres de temes diversos. Amb Jaume Brossa i Ignasi Iglésias, […]
(Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997) Lingüista. Format a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge, amb mestres com Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer o Carles Riba, […]
(Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997) Lingüista. Format a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge, amb mestres com Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer o Carles Riba, […]
(Girona, 1912 – Perpinyà, 1981). Assagista. El 1939 s’exilià i residí sempre a Perpinyà. Es llicencià i es doctorà a la Universitat de Montpeller (1948) amb la tesi Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (editada el 1951 a Tolosa). El 1954 publicà a París Conversations […]
(Reus, 1910 – 2002). Poeta, crític d’art i de literatura. De formació autodidacta, va publicar diversos llibres de poemes, des d’Els camins de cada hora (1935) fins a Miniatures evangèliques (1990). Amb Temps de guerra. Apunts biogràfics 1936-1939(1999) […]
(doc. 1288-1308). Cirurgià valencià, actiu a Montpeller i a la cort del rei Jaume II. Cap a 1302-1304, mentre estudiava cirurgia a l’Estudi de Montpeller, va traduir al català l’innovador Tractat de cirurgia del dominic italià Teodorico de Borgognoni (1205-1298). Destaca […]
(Reus, 1840 – Madrid, 1892). Escriptor. Estudià magisteri i exercí el periodisme a Buenos Aires i al Principat. El 1869 es desplaçà a Barcelona, on visqué dos anys, i després provà fortuna a Amèrica. L’any 1881 treballà de mestre a l’Espluga de Francolí. Com a poeta, publicà alguns […]
(Barcelona, 1805-1868).Escriptor i historiador. Estudià dret a Barcelona i a Saragossa. El 1860 es llicencià en dret civil i canònic i, el 1867, en filosofia i lletres. Fou agent fiscal a l’audiència barcelonina; després es dedicà exclusivament a les lletres i a l’ensenyament, com […]
(Barcelona, 1871-1937). Dramaturg, poeta i tipògraf. Autodidacta, anarquista i catalanista, passà una temporada a París, on s’imbuí del teatre d’Ibsen, Maeterlink, Mirbeau o Brieux. Treballà a l’editorial de L’Avenç, fundà la Companyia Lliure de Declamació i creà l’Agrupació […]
(Guimerà, 1939). Caputxí, professor de la Bíblia i de llengua hebrea i aramea de la Facultat de Teologia de Catalunya. Estudià teologia a Friburg i Sagrada Escriptura a Roma i a Jerusalem. Es doctorà al Pontifici Institut Bíblic de Roma amb la tesi Los discursos de adiós de […]
(Vinaròs, 1805 – Tarragona, 1864). Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a la universitat de València, on obtingué els graus acadèmics majors en dret civil i canònic. Ordenat sacerdot el 1831, exercí l’ensenyament a la mateixa universitat de València. Per la seva actitud antiliberal […]
(Terrassa, 1914 - Barcelona,1997). Corrector, traductor i poeta. Seguí els estudis de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya fins al 1937, quan els hagué d’abandonar per anar a lluitar al front. Després de passar per un camp de refugiats a França i de ser retingut […]
(Pollença, 1854 – Palma, 1922). Poeta i eclesiàstic. Fill d’una família de propietaris rurals acomodats, ja de molt jove tingué accés a la cultura humanística i se li despertà la vocació poètica. Inicià la carrera de dret, primer a Pollença i després a Barcelona, on entrà […]
(Figueres, 1865-1926). Dramaturg i periodista. Fou redactor de La Publicitat. Interessat sobretot pel teatre, va escriure’n i va traduir-ne. Així, en un període breu, de 1908 a 1913, va girar al català, sovint en col·laboració amb Josep M. Jordà, dramaturgs […]
(Perpinyà, 1941). Professional de la banca. Ha col·laborat en les publicacions nord-catalanes Terres Catalanes i El Punt. Ha traduït del francès El mestre paranyer de qui fou el seu primer mestre d’escola. La traducció és més “una adaptació que no […]
(Sant Joan de les Abadesses, 1932). Sacerdot i pedagog. Format al seminari de Vic, va ser membre del grup de poetes que, apadrinats per Carles Riba, l’any 1951 va publicar l’antologia Estudiants de Vic. Llicenciat en sociologia a Roma, va ampliar els estudis […]
(Argelers, 1816-1888). Poeta, mestre d’escola. Publicà Flors de Canigó, amb què el 1868 guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers. El llibre conté, entre d’altres poemes, un aplec de traduccions catalanes de La Fontaine i de Florian.
(Ciutadella de Menorca, 1756 – Sevilla, 1815). Doctor en dret (Marsella), jurista i intendent de l'exèr­cit. (Hi ha documentat un Pere Faust Creus de Ximénez, de Maó, doctorat en dret a Avinyó el 1775.) Mem­bre de la Societat Maone­sa (1778-1785), club o ateneu cultural impul­sat […]
(Barcelona, 1950). Poeta, narrador i dramaturg. Llicenciat en filologia catalana, ha participat en múltiples empreses culturals. És actor, director de doblatges i de teatre, sobretot de muntatges poètics. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes científiques […]
(Barcelona, 1896-1926). Filòsof i escriptor. Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia a Barcelona i a Berlín. Articulista prolífic, col·laborà a Quaderns d’Estudi, […]
(Barcelona, 1910-1988). Polític, historiador i assagista. Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Militant d’Estat Català, publicà nombrosos articles en les seccions de crítica literària i d’història a La Publicitati, durant la […]
(Rosselló, segles xvii-xviii).Prevere i prior d’Espirà de Conflent. Autor de novenes. Traduí del castellà al català la Novena al gloriós patriarca Sant Josep, digne espòs de la sempre Verge Maria. La traducció és en català etimològic i supradialectal, amb nombrosos […]
(Alacant, 1941). Hel·lenista. Es doctorà el 1979 a la Universitat de Barcelona amb la tesi Estudios sobre la poesía coral prepindárica. Actualment és catedràtic de grec de la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat haver publicat alguna traducció al castellà, la seva […]
(Arenys de Mar, 1919-1996). Escriptor, historiador, polític. Membre d’Estat Català des del 1937, l’obra de Fèlix Cucurull va estar marcada per un fort compromís polític amb el catalanisme progressista i independentista. Va militar en formacions com l’Assemblea de Catalunya, […]
(El Masnou, 1923 – Barcelona, 2005). Professora universitària, lexicògrafa. Educada en l’avantguarda pedagògica de l’Institut Escola de la Generalitat, la seva fascinació per les llengües la dugué a estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, del 1942 al 1946. […]
(Montcada i Reixac, 1903-1985). Escriptor. L’any 1961 publicà la novel·la Només ésser, amb la qual quedà finalista del primer premi Sant Jordi, el 1960 (per davant de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda). El 1965 traduí al català El dia més […]
(1826). Traducció d'"un sacerdot del bisbat de Perpinyà", segons que consta a la portada. Es tracta d’un cançoner manual religiós per a la pregària col·lectiva. La llengua de l'original suposem que és el francès perquè a l'encapçalament de cada cançó hi ha un "aire", una […]
de Giovanni Bona (s. xvii). Traducció anònima que marcà una fita perquè fou la primera rossellonesa a partir del francès, la primera que aparegué al segle xvii i la primera posterior al Tractat dels Pirineus (1659). Es tracta d’un llibre de pietat dividit en quinze capítols, […]
(segle xviii). Traducció manuscrita anònima de Le couronnement du jeune David, pastorale, en quatre actes (1743),de Pierre Brumoy. La versió catalana és una comèdia pastoral de tema religiós de tres actes en versos alexandrins. El text, ortografiat etimològicament, […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: