Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Barcelona, 1912-1994). Poeta, dramaturg i assagista. Es dedicà professionalment a la docència, la correcció i la traducció. Ultra algunes traduccions del francès i de l’anglès (sobretot, per a la col·lecció “Llibres del Nopal”, de l’editorial Ariel), les seves aportacions més […]
(Barcelona, 1950). Assagista. Estudià filologia catalana i el 1993 es doctorà a la Universitat de Perpinyà amb la tesi Biographie de Josep Pla: une étape de crise idéologique et littéraire (1927-1939).Fou lectora de català a les universitats de Salford i Sheffield. […]
(Tarragona, 1927-2008). Advocat, escriptor i activista cultural. La seva vocació traductora es manifestà tardanament, i fins al 1999 no publicà la primera traducció, La fira de Plundersweilern, en col·laboració amb Jordi Jané. Aquesta comèdia de titelles de Goethe va acompanyada […]
(Barcelona, 1824 –Madrid, 1901). Historiador, dramaturg, poeta, periodista i polític. Membre destacat del romanticisme liberal, fou autor d’una vasta producció literària, en castellà i català. Com a traductor, en els seus primers anys d’escriptor publicà, en […]
(Bellvís, 1910 – Béjar, Salamanca, 1999). Religiós de l’Escola Pia, biblista i professor de grec. Estudià al Pontifici Institut Bíblic de Roma de 1937 a 1939. Publicà en llengua castellana versions escolars dels clàssics grecs (Demòstenes, Homer o Xenofont), un diccionari grec-espanyol (1945) […]
(Barcelona, 1904-1938).Bibliotecària. Publicà el treball bibliogràfic de final de carrera Les biblioteques populars de la Generalitat de Catalunya. Notes bibliogràfiques per a llur història (1935). Donà a conèixer una sola traducció, una mostra de L’educació […]
(Barcelona, 1860-1927). Empresari i escriptor. Autor de peces teatrals de marcada intenció apologètica, articles religiosos i llibres de meditació. Versionà, a la mort de Narcís Verdaguer i Callís (de qui aparegué pòstumament la traducció en vers no rimat de l’Inferni […]
(Barcelona, 1844-1904). Filòleg i historiador. Estudià dret i filosofia i lletres. Impulsà el mètode Garriga de taquigrafia i el 1872 aconseguí una càtedra d’aquesta disciplina creada per la Diputació. El 1881 substituí Antoni Bergnes de las Casas en la càtedra de grec de la Universitat […]
(Cornellà de Llobregat, 1928-2009). Filòleg, hel·lenista i traductor. Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, filologia grega a la de Munic i teologia a la de Salamanca. Desplegà una enorme activitat com a filòleg, tot i que l’àmbit més rellevant de la seva […]
(La Laguna, Tenerife, 1890 – Ginebra, 1936). Llatinista i professor. El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Barcelona, on renovà l’ensenyament i féu escola; llatinistes continuadors de la seva obra foren Marià Bassols de Climent­, […]
(Perpinyà, ? - Barcelona, 1795?). Escriptor. De primer fou rector de la parròquia de Sant Feliu de Rodipera, després rector de la Universitat de Perpinyà, vicari general de Narbona i, a partir de 1767, prior de Cornellà de Conflent. Hagué d’exiliar-se a Barcelona per la persecució […]
(Goa, 1932). Vimala Devi. Poeta, narradora, assagista. Resideix a Barcelona des dels anys setanta. Ha publicat llibres en portuguès, en català, en castellà i en esperanto i ha estat traduïda a diversos idiomes. Amb el seu marit Manuel de Seabra, és coautora […]
(Barcelona, 1837-1905). Advocat, historiador i crític literari. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Barcelona, a Lo Gai Saber i al Calendari Català amb escrits, poemes i narracions. Publicà diversos treballs d'investigació històrica i de […]
(?-?). Actor. A part de dedicar-se a la interpretació, també escrigué, dirigí i versionà obres teatrals. Així, durant les primeres dècades del segle xx adaptà al català El pop de la platja, de Màxim Gorki, i Un fill del poble i La torrentada, de l’anglès James Hankok.
Nom religiós del teòleg biblista i escriptor caputxí Josep M. Galdàcano i Melià.
(Barcelona, 1915-2003). Corrector i cantant d’òpera. Treballà a l’Oficina de Correcció d’Estil, dirigida per C.A. Jordana­, i a l’Escola d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya, en la secció de català, comandada per Emili Vallès­. La […]
(Tuïr, Rosselló, s. xviii-xix). Copista i arranjador de teatre. Va col×laborar amb el grup de teatre de Tuïr, tutelat pel mestre i impressor Guillem Agel, el qual escenificava obres pròpies i traduccions de teatre francès a benefici de la construcció de l'església parroquial. […]
(Sant Cugat del Vallès, 1940 – Reus, 2001). Periodista. Col·laborà regularment als diaris Tele/Exprés, El Correo Catalán, Diario de Barcelona, La Vanguardia, Avui, entre d'altres, i a les revistes El Be Negre, Canigó, […]
(Girona, 1917 – Sant Cugat del Vallès, 1992). Religiós jesuïta i biblista. Llicenciat en Sagrada Escriptura pel Pontifici Institut Bíblic de Roma, fou professor a la Facultat de Teologia de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès, des de 1953 fins a 1981. Publicà nombrosos […]
(Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982). Poeta, narrador, dramaturg i traductor. De formació autodidacta, el 1936 començà a col·laborar a Meridià, el 1937 publicà el recull de contes L’oasi perdut i, el 1938, el primer llibre de poesia, Cant corporal. Era […]
(Reus, 1850 – Barcelona, 1880). Escriptor. Autodidacta, participà activament en la revolució de 1868 i formà part del Centre de Lectura de Reus. Col·laborà a La Renaixença, al Diari Català i a La Campana de Gràcia, entre d’altres publicacions. Contribuí […]
(Reus, 1846 – Barcelona, 1917) Poeta. Publicà les primeres composicions al Diario de Reus i a l’Eco del Centro de Lectura i, després, a La Renaixença, a La Il·lustració Catalana o a L’Avenç. Les recollí en volums com Los cants […]
(?-?). Editor i traductor. No es coneixen dades de la seva vida, a part de la dedicació a la col·lecció i edició de postals i a la publicació de la revista La España Cartófila (del començament del segle xx), especialitzada en les novetats en matèria de postals. Se suposa […]
(Barcelona, 1927). Estudià peritatge tèxtil industrial però no exercí mai aquesta professió. Durant els anys seixanta traduí diverses obres per a Edicions 62: algunes, dins la col·lecció “Blanquerna”, d’espiritualitat cristiana; algunes obres filosòfiques o socials i, també, […]
(Barcelona, 1862-1940). Escriptor i arquitecte. Participà en la reforma urbanística de Barcelona i ocupà el càrrec de president de l’Associació d’Arquitectes. Col·laborà a L’Avenç, la Il·lustració Catalana i La Renaixença i fou crític del Diario […]
(?-?). El 1966 va traduí de l’anglès al català tres novel·les policíaques per a “La Cua de Palla”, una de l’escriptora canadenca Margaret Millar (Un aire que mata) i dues de l’autor britànic John Le Carré (L’espia que tornava del fred i El mirall […]
(Figueres, 1903 – Barcelona, 1973). Llatinista. Fou catedràtic de llatí a la Universitat de Barcelona des de 1932. Autor de diversos llibres de llengua llatina, dels quals una Sintaxi ha estat repetidament reeditada, va començar el Glossarium mediae latinitatis Cataloniae, […]
(Barcelona 1918-2009). Llatinista i romanista. Catedràtic de la Universitat de Barcelona, especialista en el llatí medieval hispànic, fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitats Cataloniae (1960-1985), edità els Usatges de Barcelona i publicà un gran nombre […]
(Barcelona, 1942). Professor de filosofia i traductor. Ha fet llargues estades a França i ha ampliat estudis a Munic, amb l’objectiu d’aprofundir en el pensament de filòsofs cabdals de la cultura occidental, i s’ha especialitzat en autors medievals, neoplatònics, mestres de l’escolàstica, […]
(Badalona, 1947). Narrador, poeta i dramaturg. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, va viure quinze anys a Londres, on va exercir la docència i va treballar a la BBC com a realitzador de ràdio i televisió, especialment d’espais dramàtics. Ha publicat […]
(Felanitx, Mallorca, 1945 – Palma, 1997). Matemàtic. Es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona el 1967 i es doctorà el 1973. Des del 1968 ocupà diverses categories de professorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat […]
Pseudònim de l’escriptor Domènec Pallerola i Munné.
(Barcelona, 1879-1936). Escriptor, professor de retòrica i poètica al seminari de Tortosa. Conreà la poesia i publicà alguns drames, la novel·la Or a les brases (1933), una Retòrica compendiada (1904) i l’assaig Els sants pares (1927), en el […]
(Els Comtals, Manresa, 1942 – Barcelona, 2006). Llicenciat en filologia clàssica i professor d’ensenyament secundari. És autor de Fabulacions sirianes. Notes d’un viatge(2004). Bon coneixedor de la literatura llatina, es va dedicar de ple a la traducció d’obres clàssiques. Deixeble […]
(Barcelona, 1899 – Reus, 1974). Escriptor i arquitecte. Autor d’alguns llibres de caràcter divers sobre arquitectura, conreà sobretot la poesia, d’ençà que el 1918 sortí a llum Flors d’ametller. També escriví llibres de caire memorialístic i biogràfic, com ara […]
(Barcelona, 1940). Dramaturg i guionista. Llicenciat en filologia romànica, ha conreat prolíficament el teatre realista, simbòlic i experimental i, també, teatre infantil, amb una obra reconeguda amb nombrosos premis i distincions. Fou un dels fundadors de la revista Els Marges(1974), […]
(Barcelona, 1905-1990). Novel·lista, autor teatral i poeta. Abans d’exiliar-se a Xile, el 1939, ja havia editat quatre novel·les, un llibre de contes, un de poesia i una peça teatral. No fou fins al 1951 que va reemprendre la publicació de novel·les, gènere al qual, a partir d’aleshores, […]
(s. xiii-xiv). Jueu barceloní, metge del rei Jaume II i documentat en 1296, juntament amb Benvenist ben Benvenist, com a traductor de llibres mèdics de l’àrab al català per a aquest monarca.
(s. xiii-xiv). Jueu barceloní, metge del rei Jaume II i documentat en 1296, juntament amb Benvenist ben Benvenist, com a traductor de llibres mèdics de l’àrab al català per a aquest monarca.
(s. xiii-xiv). Jueu de Saragossa, documentat en 1296 i 1306 com a traductor de llibres mèdics (potser un regiment de sanitat o un compendi de medicina pràctica) de l’àrab al català per al rei Jaume II.
(Montcada i Reixac, 1929). Traductora. Llicenciada en filosofia i lletres, d’ençà dels anys seixanta ha traduït professionalment de l’anglès, el francès i l’italià un gran nombre d’obres. Cap al castellà, hi ha traslladat cap a tres-cents títols de disciplines i àmbits […]
(Belltall, Conca de Barberà, 1915 – Barcelona, 1974). Hel·lenista, editor. Deixeble de Carles Riba, va entrar de la seva mà a la Fundació Bernat Metge, de la qual va ser membre del consell directiu. El 1953 va publicar-hi el primer volum de la traducció de la Història […]
(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1864 – Royan, França, 1948). Poeta i gramàtic. Enginyer d’obres públiques de professió, com a funcionari de l’Estat francès visqué vint-i-cinc anys a la Indoxina francesa i sovint allunyat del Rosselló. Literàriament pertany a la segona […]
(Barcelona, 1887-1936). Religiós de l’Escola Pia, pedagog. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, prosseguí els estudis a Lovaina. Publicà articles, especialment de caràcter filosòfic, a les revistes Criterion, Academia Calasanciai Vida Litúrgica. […]
(Collbató, 1854– Esparreguera, 1891).Folklorista i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, des del 1881 recollí materials sobre el cançoner català. Estudià l’origen i l’essència de les rondalles i la ciència folklòrica. És autor del volum de poesia pròpia De flor […]
(la Canonja, 1892 – Barcelona, 1959). Poeta, narrador i assagista. Féu estudis eclesiàstics a Tarragona i a Roma i es llicencià en filosofia i lletres. Militant de la Lliga Regionalista, fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i redactor de La Veu […]
(Barcelona, 1877-1934). Musicòleg, crític musical i escriptor. És autor d’algunes obres teatrals en castellà i d’una novel·la en català. Col·laborador de La Vanguardia i El Dia Gráfico, publicà diversos estudis relacionats amb els espectacles musicals. L’any […]
(Vilafranca del Penedès, 1940). Monjo del monestir de Montserrat fins al 1969. Traduí al català, juntament amb Just M. Llorens­, Ecclesiam suam. Els camins de l’església, avui, una encíclica del papa Pau VI, publicada a l’editorial Estela el 1964 amb els comentaris […]
(?-?). El 1931 traduí del castellà al català la guia La Vall d’Aran. Suïssa catalana, escrita per ell mateix el 1928. El setmanari Mirador comentà aquesta traducció (el 14 de maig de 1931) i hi constatà un canvi radical pel que fa a les posicions polítiques […]
(?-?). Traductora. Traduí del francès al català i al castellà alguns llibres de reflexió i d’espiritualitat cristiana sorgits dels moviments renovadors que propiciaren el Concili Vaticà II, bàsicament per a l’editorial Estela: La tortura d’Alec Mellor, La Verge […]
(Mallorca, s. xix). Actor i dramaturg. Cap al 1860, es féu popular per les seves interpretacions al cafè del Racó de la Plaça de Palma i escriví diversos entre­mesos de tipus tradicional, alguns dels quals es basen en obres anteriors, com ara l’Entremès del pastor i el bé, […]
(Sagunt, 1940 – València, 2003). Filòsof i escriptor. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de València, s’hi doctorà el 1971 amb una tesi sobre Wittgenstein, publicada poc després: Lenguaje, filosofía y conocimiento (1973). Catedràtic de teoria […]
(La Selva del Camp, 1901 – Barcelona, 1980). Escriptor. Fou col·laborador del setmanari En Patufeti també de la represa que se’n féu de 1968 a 1973. Cultivà la prosa infantil (el 1935 publicà Tornen a parlar les bèsties) i la novel·la sentimental. L’any 1931 […]
(Barcelona, 1910-1965). Fìlòsof. Fill del poeta Jaume Bofill i Mates, estudià dret i filosofia i lletres. Esdevingué catedràtic d’institut el 1942 i catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona el 1950. El 1958 fundà la revista Convívium. En record seu fou […]
(Barcelona, 1893-1968). Poeta i crític literari. De formació científica, el coneixement de les llengües clàssiques, de l’alemany i del francès, el dugué a decantar-se ben aviat pel conreu de les lletres. Entrà en contacte amb el món cultural del segon noucentisme, amb el qual […]
(Barcelona, 1924). Escriptor. Doctor en filosofia i lletres, és autor de nombrosos articles en revistes científiques i de llibres com Aportacions a la interpretació social de l’art català(1985), Monestir de Sant Cugat del Vallès(1994) o L’arquitectura nacional […]
(Molins de Rei, 1947). Escriptora. Estudià magisteri i filosofia i lletres. S’ha dedicat sempre a l’ensenyament, tant d’infants com d’adults, i en àmbits com la formació professional, l’educació especial o l’especialitat de català. A més, ha compaginat diverses feines […]
(Barcelona, 1914 – Girona, 1996). Poeta, professor i director literari. La seva trajectòria com a poeta començà a dinou anys i des d'aleshores publicà nombrosos llibres. Ensenyà literatura anglesa a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, quan ja havia traduït El paradís […]
(Barcelona, 1919 – Montserrat, 2000). Nom religiós del benedictí Joan M. Boix i Selva. Escriptor. Entrà com a monjo a l’Abadia de Montserrat el 1942. Fou secretari de l’abat Aureli M. Escarré (1953-1960) i prior de l’abat Cassià M. Just. Dirigí Serra d’Or durant […]
(Prats de Molló, 1809 – Perpinyà, 1874).Poeta. Vicari de Prats de Molló i d’Illa i rector d’Oms (1840-1863), treballà per a la difusió del català. Escriví i/o traduí 108 faules, moltes de les quals aparegueren al diari Le Roussillon, recollides pel seu nebot, el poeta […]
Pseudònim del dramaturg Enric Martí i Giol.
(Rosselló, segle xvii). Sacerdot beneficiari de l’Església de Sant Joan de Perpinyà. Traduí del llatí el Tractat de la imitació de Crist de Tomàs de Kempis. En “Al lector. Breu advertència” manifestava que havia procurat escriure “en la frase més llana i més […]
(Barcelona, 1907-1959).Jordi Canigó. Comediògraf i editor. Continuà les activitats del seu pare, Salvador Bonavia i Flores, fundador de diverses revistes, entre les quals La Escena Catalana. Integrant del moviment teatral català, escriví sobretot […]
(Manacor, 1929). Bonet de ses Pipes.Mestre piper i escriptor. Aprengué l’ofici del seu pare, Sebastià Bonet, que s’hi havia iniciat el 1936, a la presó, reclòs per la seva filiació republicana. És autor d’obres en què la pipa té un paper protagonista, com ara Las […]
(Santanyí, Mallorca, 1926 – 1997). Poeta i novel·lista. El 1939 ingressà al seminari de Palma, on estudià humanitats i les llengües clàssiques, fins que la tuberculosi l’obligà a deixar-lo, el 1948. Consagrat a la prosa i al vers, es donà a conèixer l’any 1952, després […]
(Olot, 1653-1694). Frare predicador i religiós observant de l’ordre de Nostra Senyora del Carme. El 1679 posà en català les Elegantiaede Paulo Manucio, traduïdes de la llengua toscana al castellà per Joan Llorenç Palmireno (1573) i refoses per Fernando Álvarez (1616). […]
(Girona, 1888 – Sant Boi de Llobregat, 1939). Jordi Català.Narrador. Col·laborador de LaIl·lustració Catalana, L’Esquella de la Torratxa i En Patufet, entre d’altres revistes, va publicar nombrosos contes per a infants i adolescents […]
(Barcelona, 1872-1949). Franar. Pedagoga, assagista i política. Filla de pare francès i mare catalana, pertanyents a la burgesia, la seva principal activitat fou la promoció social de la dona, centrada en la creació i el desenvolupament a Barcelona de l’Institut i Biblioteca […]
(Barcelona, s. xiii-1331/34?). Membre d’una influent família de metges jueus, va ocupar els càrrecs de metge i alfaquí —intèrpret d’àrab— del rei Jaume II, i en 1294 va ser nomenat secretari general per a la còpia i la redacció de documents en àrab a Barcelona. Per ordre […]
(Barcelona, 1943). Poeta, dramaturg i professor. Ha traduït tres obres de teatre de fort contingut social: Els baixos fons, de Màxim Gorki, en col·laboració amb Helena Vidal, amb els marginats de la societat com a protagonistes; La cuina, del dramaturg […]
(Barcelona, 1912-?). Professor i poeta. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és autor d’un únic volum de poesia, Del cor i de la terra (1989), en el qual inclogué un apartat de traduccions de poetes anglesos, americans, francesos i alemanys; […]
(Sant Genís de Vilassar, 1877 – Badalona, 1951). Historiador de la filosofia, orientalista. Primer secretari de la Societat Catalana de Filosofia, col·laborà prolíficament en diverses revistes catalanes, com Estudis Franciscans, La Paraula Cristiana, El Bon […]
(Perpinyà, ? – post. 1390). Teòleg dominicà. Professor de teologia des d’abans de 1387, aquest any va ser nomenat pel rei Joan I inquisidor al regne de Mallorca i als comtats de Rosselló i Cerdanya. Va ser també procurador general dels dominicans des de 1387 fins almenys el 1390. Amb […]
(Prats de Molló, 1831 – La Jonquera, 1897).Escriptor. Propietari rural, estudià art, lletres i ciències a Tolosa de Llenguadoc i a Barcelona. Visqué a les seves terres dels Pirineus i féu freqüents viatges. Ja en plena maduresa, publicà els primers treballs literaris, a mig camí […]
(Barcelona, 1891 – Mèxic, 1974). Prehistoriador i arqueòleg. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en filologia grega. Adquirí coneixements específics de prehistòria a Alemanya. Des del 1916 ocupà la càtedra d’història antiga de la Universitat […]
(Samalús, 1910 – Barcelona, 1999). Llatinista. Llicenciada en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i publicà alguns articles en diverses revistes. Sobresortí en la traducció del llatí al català de les Tristes i de les Pòntiques d’Ovidi. Se’n […]
(Budapest, 1908 – Quito, 1967). Doctor en filosofia, psicòleg i editor. Catalanòfil hongarès, durant la quinzena discontínua d’anys que visqué a Catalunya, entre 1929 i 1959, dugué a terme una intensa activitat cultural, dins la qual la traducció ocupa un espai de primer rengle, […]
(Banyoles, 1943). Filòloga i assagista. Doctora en filosofia i lletres i en geografia i història per la Universitat de Barcelona, és professora del Departament de Filologia Semítica d’aquesta universitat. La seva recerca se centra en el passat islàmic de les terres catalanoparlants. […]
la que los diumenges en la missa major se llegeix al poble en la monacal i parroquial església de Sant Feliu de Guíxols, bisbat de Girona. Traducció anònima, de la primeria del segle xix, “ordenada per un monge de la religió de Sant Benet, de la congregació de Valladolid” […]
(Barcelona, 1839-1889). Poeta, dramaturg, narrador, editor i folklorista. Deixà inacabats els estudis de dret. Fundà i dirigí Calendari Català (1865-1882) i Lo Gai Saber (1868-1869 i 1878-1883), aquesta darrera publicació amb una presència notable de textos traduïts. […]
(Barcelona, 1919-1998). Poeta, dramaturg i prosista. Figura clau en la renovació de la poesia, el teatre i les arts visuals de la segona meitat del segle xx. Poc amant de la distinció de gèneres i de disciplines artístiques, tant va escriure poesia en formes tradicionals com poesia […]
(Barcelona, 1926-2010). Filòleg. Fou monjo del Monestir de Montserrat (amb el nom de Justí M.) fins al 1986, que es va secularitzar, i director de les Publicacions de l’Abadia (1954-1961). Estudià filologia romànica a la universitat de Munic i filologia catalana a la Universitat […]
(Barcelona, 1863-1840). C. B. Químic, farmacèutic, escriptor i traductor. Estudià les carreres de farmàcia i de ciències químiques i es doctorà en ambdues a Madrid l’any 1886. Des del 1899 va exercir la docència dins l'àmbit universitari −més endavant esdevindria catedràtic−, […]
(Barcelona, 1854 - La Garriga 1946). Antoni Tallander, Ali-Ben-Noab-Tun.Bibliògraf, gramàtic i traductor. L’any 1907 inicià la “Biblioteca Clàssica Catalana” i publicà Bernat Metge, Eiximenis, Isabel de Villena, Tomich, Ausiàs March, Joanot Martorell […]
(Barcelona, 1876-1950). Periodista, comediògraf, novel·lista i poeta. Redactor dels setmanaris La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, treballà de dependent a la llibreria d’Antoni López i escriví per a l’editorial tota mena de llibres, des de resums […]
(Barcelona, s. xv-xvi). Frare de l’ordre dels agustins. Traduí i adaptà al català, en la primera part, el Lexicon latinum-hispanicumde Nebrija del 1492 i, en la segona, el Vocabulario español-latino del 1495, volum publicat per Carles Amorós a Barcelona el 1507 […]
(Olot, 1947). Escriptor, periodista i professor. Ha cursat estudis de filologia catalana, teologia, filosofia i ciències de la informació. Exercí la crítica literària a El Correo Catalán, amb una sèrie d'entrevistes que després aparegueren recollides en dos volums (1980 […]
(1400? – Sant Cugat del Vallès, 1470). Monjo benedictí. Va professar en els monestirs de Sant Feliu de Guíxols, Sant Benet de Bages i Sant Cugat del Vallès, d’on va ser abat. Segons el seu propi testimoni, va residir més de quinze anys a Itàlia. Mentre era monjo de Sant Feliu […]
L’any 1971 s’inicià la publicació de les versions bíbliques llegides en les celebracions litúrgiques de l’Església catòlica, com a fruit de les directrius que establí el Concili Vaticà II. La Comissió de Versions Bíbliques, promoguda per la Conferència Episcopal Tarraconense, […]
Bonaventura Ubach­, monjo de Montserrat que visqué gran part de la seva vida en terres bíbliques, expert coneixedor de l’àrab, del siríac i de l’hebreu bíblic, inicià ell sol una de les obres més ambicioses de la història de la cultura bíblica catalana: La Bíblia. […]
Francesc Cambó, polític i mecenes que el 1923 instituí la Fundació Bernat Metge per a la traducció dels clàssics grecs i llatins, l’any anterior acollí la idea que el caputxí Miquel d’Esplugues li formulà de patrocinar una Bíblia en llengua catalana. La primera obra que […]
El Foment de Pietat Catalana, institució fundada el 1916 per mossèn Eudald Serra i Buixó amb la finalitat de difondre el llibre religiós en català, publicà diverses traduccions bíbliques per tal que poguessin servir per a l’edificació espiritual de sacerdots i laics, i com a […]
(s. xiii-xv). Les notícies més antigues sobre traduccions catalanes de la Bíblia remunten a 1234, en què Jaume I va prohibir de tenir Bíblies en romanç. En 1287, Alfons II va encarregar a Jaume de Montjuïc# la traducció d’una Bíblia francesa; tot i que no es pot determinar […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: