Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Resultats de la cerca

Resultats de la cerca

(Vic, 1905 – 2003). Mare de l’escriptora M. Àngels Anglada, féu estudis de francès, de dibuix i de biblioteconomia (1923). La primera meitat dels anys trenta col·laborà a la revista Vida Cristiana i traduí dues obres de caire catequètic per a dues institucions religioses: […]
(Barcelona, 1946). Dramaturg, professor de l'Institut del Teatre. És autor d'obres dramàtiques i de nombrosos textos de teoria i divulgació teatral, com Artaud i el teatre (1988). Ha obtingut nombrosos premis. El 1976 va traduir una peça de teatre èpic de Brecht, Santa […]
(Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014). Poeta. L’exili marcà en gran part la seva infantesa i joventut: entre 1939 i 1960 treballà com a administrativa a Anglaterra i com a professora d’anglès a Xile. De retorn a Barcelona, publicà Vida diària (1963), el seu primer llibre […]
(1791). Jean-Hervieuse de Basan de Flamenville,eclesiàstic i bisbe d’Elna, va fer publicar a Perpinyà aquest catecisme en francès amb la traducció al català. El bisbe de Carcasona Armand Fredinand la Porte en va fer imprimir una nova edició “revista y augmentada” […]
(?-1365). Funcionari de la Cancelleria reial des del regnat d’Alfons III, va ocupar successivament els oficis de secretari (1343), notari guarda-segells (1347) i protonotari, és a dir, cap de l’escrivania reial (1345-1365) del rei Pere III. En la documentació s’associa sovint […]
(Campos, 1942). Arquitecte, professor de català i escriptor. Els anys seixanta publicà una novel·la per a joves, La mina abandonada, que també aparegué en castellà, i l’obra Illes Balears, aquesta última dins la col·lecció infantil “Coneguem el País”. […]
(Vic, 1810-1883). Prevere, bibliotecari episcopal i catedràtic de filosofia del seminari de Vic. Amb Marià Puigllat traduí del castellà un Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica que un pare desitjós de la salut espiritual de sa família dona als seus fills. […]
(Banyoles, 1560-1630). Agrònom, religiós, prior de l’ordre de Sant Joan, a Perpinyà. En aquesta ciutat va publicar en 1617, en forma de consells pràctics, el Llibre dels secrets d’ agricultura, casa rústica i pastoril. Recopilat de diversos autors, antics i moderns, de llengües […]
(1883-1929). Prevere. Doctor en teologia i en filosofia i lletres, fou ajudant de classes pràctiques de llengua hebrea de la Universitat de Barcelona. Els anys vint participà en la iniciativa noucentista de desenvolupar el català com a llengua literària mitjançant la incorporació […]
Pseudònim de l’escriptor i periodista Cosme Vidal i Rosich.
(Barcelona, 1896-1981). Periodista, biògraf i poeta. Secretari del president de la Generalitat Francesc Macià, en acabar la guerra s’exilià a Prada, on col·laborà amb Pau Casals en diversos projectes. Com a traductor, enllestí una de les obres més populars de Goethe, Les desventures […]
(?-?). Modista i locutora de ràdio. Per als “Quaderns Literaris” traduí Els presoners del Caucas, de Xavier de Maistre, obra escrita el 1825 fruit de les experiències militars de l’escriptor francès en aquella zona. Alavedra també traduí dues narracions de l’alemany, […]
(Reus, 1944). Professor d’ensenyament secundari i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres (amb una tesina sobre l’estil de Tucídides), s’ha dedicat principalment a la pedagogia de les llengües clàssiques amb la publicació de diversos manuals […]
(?-?). Escriptor i traductor. Va col·laborar en les revistes Fulles d’Art (1905) i Estil (1906) i el 1908 va publicar Del cor al cor. Poesies íntimes. Conegut pel diccionari Diccionari Pal·las castellà-català(1932) i el Diccionari català-castellà (1959), […]
(Barcelona, 1930-1997). Escriptor i editor. Llicenciat en dret el 1952, estudià diverses llengües de manera autodidacta. Al principi de la dècada dels cinquanta publicà una setantena d’entrevistes a escriptors catalans i castellans a la Revista. El 1957 tragué a llum Quart […]
(Maó, 1786-1859). Polític municipal, em­presari teatral, traduc­tor i erudit. De família de propieta­ris rurals acomo­dats, fou un autodidacte de sòlida formació cultural i dispo­sà d'una notable biblio­teca. Segons Bover, "fue un filólogo profundo" i se sentí atret per diverses […]
(Barcelona, ?-?). Doctor en filosofia i lletres. Autor d’unes Lliçons d’ortografia catalana(1906), conreà la poesia, amb llibres com Sospirs i fantasies (1899) o Aplec de versos (1907), i també el teatre, amb la comèdia en un acte i en vers A misses […]
(Barcelona, 1850-1932). Periodista, escriptor i editor. Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya (1868), impulsor del setmanari La Gramalla (1870) i de la seva successora La Renaixença (1871), la direcció de la qual encomanà a Àngel Guimerà (1874). Posteriorment […]
(Barcelona, 1867-1923). Advocat. Traduí per a la “Biblioteca Popular de L’Avenç” una selecció de treballs filosòfics d’Émile Littré amb el títol revelador de Positivisme, a partir del francès, i, de l’italià, els Pensaments de Leopardi, la primera […]
(Barcelona, 1450/55-1504/11). Ciutadà de Barcelona, fill d’un mercader homònim amb interessos a Sicília. Va ser justament a Palerm on va rebre la seva primera formació literària durant els anys turbulents de la guerra civil de la Generalitat contra el rei Joan II. Segons confessió […]
(final s. xv). Mestre en arts, potser identificable amb un Aleix Bambaser documentat a Barcelona en 1477, va glossar i va revisar la traducció del De regimine principum d’Arnau Estanyol per a la publicació impresa (1480). Tot i que no és pròpiament una traducció, […]
(mitjan s. xv). Monjo benedictí del monestir de Ripoll. En 1457 va traduir del llatí al català la Regla de Sant Benet. La versió és precedida per un important pròleg en el qual l’autor justifica el nou trasllat d’un text del qual ja existien nombroses traduccions catalanes. […]
(Los Teques, Veneçuela, 1941). Musicòleg i historiador. De petit residí amb la família als Estats Units, Austràlia, Nova Guinea i l’illa de Java, fet que li permeté adquirir un bon domini de diverses llengües. El 1951 s’instal·là a Barcelona. Es doctorà en història el 1979 […]
(Barcelona, 1841-1904). Polític, intel·lectual i escriptor. Estudià dret a Barcelona de 1857 a 1863. Promogué el Partit Republicà Democràtic Federal al Principat vers 1868, publicà diversos llibres que argumentaven la seva posició política i participà a la revolta federal de 1869. […]
(Godella, 1948). Poeta i traductor. Professor de literaturacontemporània a la Universitat de València, ha donat vida a revistes literàries com ara Daina o Caràcters. Així mateix, ha editat i ha prologat obres d’Ernest Martínez Ferrando […]
(Barcelona, 1878-1947). Gastó A. Màntua. Escriptor i actor teatral. Compongué comèdies de costums i sainets barcelonins de gran èxit, com Baixant de la Font del Gat, o, La Marieta de l’ull viu (1922, amb Amichatis). Traduí cinc peces de teatre […]
(València, 1938). Poeta i crític literari. Estudià filosofia i lletres a València i a Madrid. Es doctorà el 1963 amb una tesi sobre Francesc Eiximenis. El 1964 es traslladà als Estats Units, on visqué de manera intermitent fins al 1971 i impartí classes de català a les universitats […]
(Ripoll, 1926 – Barcelona, 1993). Hel·lenista. Va ocupar durant molts anys una càtedra de grec a la Universitat de Barcelona, des d’on va exercir el seu mestratge sobre diverses generacions de filòlegs i en molts casos també traductors, com Carles Miralles i Eudald […]
(Biniali, 1938). Historiador i teòleg. Membre de la de Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, hi ha ocupat càrrecs directius. Féu estudis de teologia i d'història de l'Església a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà. També llegí una tesi doctoral a la Universitat […]
(Santa Eugènia, Mallorca, 1943). Filòsof i teòleg. Catedràtic de filosofia a la Universitat de les Illes Balears, és doctor en teologia per la Universitat de Münster (amb una tesi sobreLudwig Feuerbach) i en filosofia per la de Barcelona (amb una tesi sobre la transició de l’idealisme […]
(Manacor, 1793 – Binissalem, 1876). Escriptor i filòleg. Doctor en dret (1817) per la Universitat de Mallorca, exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca […]
(Palma, 1824 – Barcelona, 1912). Poeta i bibliòfil. Féu estudis de pilot, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on es traslladà aviat. Casat amb la poetessa Victòria Penya, ocupà un càrrec administratiu important a la companyia de ferrocarrils de Madrid a Saragossa […]
(Lleida, 1888 – Madrid, 1965). Amichatis. Comediògraf, novel·lista, periodista i cineasta. Col·laborà en revistes satíriques com Papitu i L’Esquella de la Torratxa i de 1934 a 1936 dirigí el diari radical Renovación. Introduí el gènere de […]
Pseudònim de Josep Amich i Bert.
(Barcelona, s. xv – València, 1564). Metge de Tortosa, professor d’humanitats, catedràtic de gramàtica a València. Fou autor d’una Introductio ad artem grammaticam (1514). En aquesta gramàtica catalanollatina facilità el coneixement de la doctrina gramatical de Nebrija amb […]
(Barcelona, 1920). Poeta i lletrista de cançons. De formació autodidacta, ha estat poeta de producció més aviat escassa: Per entrar en el regne (1957) i Intento el poema(1960), premi Carles Riba de 1959, recollits ambdós títols a Poemes i cançons. […]
(Vic, 1930 - Figueres, 1999). Poeta, novel·lista, hel·lenista i crítica literària. El món grecollatí va esdevenir un dels tres grans eixos de la seva obra, juntament amb el compromís solidari i el diàleg amb les arts. Encara que aquesta poeta que escrivia novel·la és coneguda sobretot […]
(a. 1408) i La guerra dels jueus(1388) de Flavi Josep. Es van traduir anònimament al català, a partir de versions llatines, les dues obres històriques de Flavi Josep, originalment escrites en grec. De la traducció del De bello judaico, perduda, només […]
(Barcelona, 1926). Eclesiàstic i biblista. Canonge de la Catedral de Barcelona, ha exercit diverses responsabilitats pastorals a la diòcesi barcelonina. Ha col·laborat a Catalunya Cristiana amb una secció fixa sobre qüestions bíbliques. Ha publicat llibres de caràcter […]
(Lloret de Mar, 1918 – Barcelona, 1981). Historiador i poeta. L’any 1944 ocupà la plaça d’arxiver de Lleida i posteriorment s'incorporà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari i més tard subdirector. Publicà un gran nombre d’estudis especialitzats sobre […]
(Santa Coloma de Farners, 1922 – Barcelona, 1994). Pintor i arquitecte. Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i s’especialitzà en urbanisme, matèria sobre la qual publicà alguns estudis. En la immediata postguerra formà part del grup Estudi i col·laborà en […]
(Barcelona, 1929 – Buenos Aires, 2001). Escriptor i traductor. A catorze anys començà a treballar d’aprenent en una distribuïdora de materials elèctrics. Estudià l’anglès de manera autodidacta i, posteriorment, amb l’ajut d’un professor particular; el 1955 féu un viatge d’estudis […]
d’Honorat Bovet (s. xiv-xv). S’han conservat dues traduccions catalanes diferents del tractat sobre les lleis de la guerra Arbre des batailles. Totes dues, de les darreres dècades del segle xivo de les primeres del xv, parteixen de l’original francès (i no, com s’havia cregut, d’una versió occitana).
(Barcelona, 1947). Filòleg, lingüista i catedràtic d’universitat. President de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1995. De 1986 a 1990 dirigí Límits, revista d’assaig i d’informació sobre les ciències del llenguatge. Com a traductor […]
(Badalona, 1931). Poeta i advocat. Es donà a conèixer l’any 1950 en la segona Antologia Poètica Universitària i ha rebut diversos premis pels seus llibres de poesia. Traduí del francès, teatre i narrativa; també adaptà cançons de Jacques Brel o Henri Tachan. D’Eugène Ionesco […]
(Barcelona, 1920-1996). Editor, narrador, poeta, dramaturg, assagista, autor de diversos diccionaris i gramàtiques. Si com a creador va dedicar bona part dels seus esforços a una ambiciosa obra poètica, com a traductor va fressar els camps de l’alta poesia europea. De l’anglès […]
(Barcelona, 1886-1959). Astrònom. Estudià a l’Escola de Comerç de Barcelona. De jove destacà com a poeta. El 1911 fou nomenat secretari de la primera junta de la Sociedad Astronómica de España y América, i n’ocupà la presidència de 1944 a 1959. Col·laborà habitualment als […]
(Lleret, Pallars Sobirà, 1909 – Barcelona, 1974). Religiós franciscà i biblista. Féu estudis bíblics a Roma i Jerusalem i, després d’un temps de docència en diversos centres de l’orde franciscà, a partir del 1948 exercí de professor d’exegesi bíblica i llengües bíbliques […]
(Bellcaire d’Urgell, 1907 – Perpinyà, 1981). Polític i escriptor. El 1928 participà en la constitució del Partit Comunista Català, com també el 1931 en la del Bloc Obrer i Camperol i el 1935 en la del Partit Obrer d’Unificació Marxista. Col·laborà en nombrosos periòdics, […]
(Barcelona, 1903-1971). Gramàtic i corrector lingüístic, amb una llarga trajectòria de publicacions i d’influència pedagògica. La seva activitat traductora se centrà en el teatre. En primer lloc, la traducció del francès de Monsieur Beverley, una peça en quatre actes […]
(Barcelona, 1896-1989). Nom religiós del carmelita, escriptor i músic Lluís de Santa Maria. Ordenat prevere el 1920, fou rector de diverses parròquies i mestre de capella de la catedral de Perpinyà i del Vendrell. Publicà alguns assaigs religiosos i musicològics, […]
(Barcelona, 1912-2000). Tísner. Escriptor. Novel·lista, periodista, ninotaire, pintor, escenògraf, creador dels mots encreuats en català, autor de reportatges d’investigació i de guions de cinema i de televisió, activista cultural, va relatar part de les seves experiències […]
(Barcelona, 1847-1891). Periodista i dramaturg. Identificat amb la ideologia federal, fou soci fundador del Centre Català i secretari del I Congrés Catalanista (1880), que convocà Valentí Almirall. Col·laborà a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de […]
(Castellar del Vallès, 1891-1982). Poeta i assagista. Ocupà durant molts anys càrrecs administratius a la Cambra de Comerç i de la Indústria i al Gremi de Fabricants de Sabadell, on tingué una notable activitat literària, sobretot durant el període comprès entre el 1914 (any en què […]
(Tortosa, s. xvi). Professor de decrets a la universitat d’Osca, vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona. És autor de Responsum sive Tractatus de Synodo diocesana per Episcopum indicenda atque habenda, de que illius statutis condendis sine consensu Capituli (1604). […]
(Organyà, 1898 – Montserrat, 1979). Religiós benedictí i biblista. Es doctorà en teologia amb una tesi sobre Ramon Llull (1923). Féu una llarga estada a Palestina des de 1930 a 1948, on estudià a l’École Biblique de Jerusalem, s’inicià en el mètode exegètic historicocrític […]
(Palma, 1950). Metge. Oncòleg de professió, l’interès per la cultura i el món hel·lènic l’ha dut a estudiar grec modern i a dedicar-se a la traducció com a exercici lingüístic, juntament amb Bartomeu Garcés. Tots dos van traduir, per primera vegada en català, […]
(Barcelona, 1871 – Vilassar de Mar, 1939). Historiador del lul·lisme. Fou deixeble de Salvador Bové i consagrà nombrosos treballs a l’estudi i la figura i l’obra de Ramon Llull, entre els quals destaquem la primera Història del Lul·lisme (1925) i la versió catalana […]
(Olot, 1901 – Barcelona, 1961). Xavier d’Olot.Religiós caputxí, poeta. Publicà diversos llibres de poesia els anys trenta. Amb el pseudònim Agha donà a conèixer adaptacions al català de cançons europees: “Marial” o “Fulls al vent”. […]
(Dorres, Cerdanya, 1818 – Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1894). Rector de diverses parròquies nord-catalanes, és autor d’una Novena de Sant Josep(1889) i de reculls de pregàries. El món catòlic, en agraïment a la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció […]
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: