Facebook Twitter
Cover > Catalan Translation Dictionary > Cortada i Sala, Joan
Cortada i Sala, Joan (Barcelona, 1805-1868).Escriptor i historiador. Estudià dret a Barcelona i a Saragossa. El 1860 es llicencià en dret civil i canònic i, el 1867, en filosofia i lletres. Fou agent fiscal a l’audiència barcelonina; després es dedicà exclusivament a les lletres i a l’ensenyament, com a professor de geografia i història a la Universitat de Barcelona i a l’institut de segon ensenyament. Col·laborà al Diario de Barcelona i a El Telégrafo amb els pseudònims Abén-Abudemai Benjamín, respectivament. Un conjunt d’articles publicats a El Telégrafo en defensa de l’actuació històrica dels catalans i l’afirmació de la individualitat catalana donà lloc a Cataluña y los catalanes(1860). Escriví sis novel·les històriques i romàntiques, en castellà, sovint sobre temes catalans, i quatre reculls de narracions moralitzants. Divulgador de la història, és autor d’obres molt diverses –com un Tratado de la urbanidad(1838), amb més de cinquanta edicions–, de llibrets d’òpera i de nombroses traduccions del francès i de l’italià (Massimo D’Azeglio, Antoine Cassé de Saint-Prosper,Mechiore Gioja,Anatolij Nikolaevic Demidov oEugène Sue). En el manuscrit “Discurso sobre la utilidad que trae el saber los principios del idioma nativo”, pronunciat el 1827 a Llotja, es conserva la traducció en vers del cant VII de La Gerusalemme liberata de Torquato Tasso.Defensà sempre la llengua catalana, per bé que hi escriví poc: el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona de 1864, a la restauració dels quals havia contribuït de manera decisiva, i, suposadament, la traducció de La fuggitivade Tommaso Grossi, del 1834. La traducció, però, és molt probable que sigui obra de Miquel Anton Martí­(autor delprimer llibre de poesia en català de la Renaixença, Llàgrimes de viudesa, del 1839), el qual, defugint la notorietat, demanà al seu amic Cortada que se’n fes responsable. Com a captatio benevolentia inclogué una nota “Al lector” en què assegurava que traduí el Romans per amor al país i que ho féu “en dialecte català” per la “molta semblança que li trobí amb lo milanès” i advertia que “alguna vegada he sacrificat la rigorosa puresa a la més fàcil intel·ligència”. Col·laborà també en unDiccionari català-castellà-llatí-francès-italià(1838-1839) en quatre volums i, amb Lluís Bordas i Miquel Anton Martí, confeccionà un Diccionario castellano-catalán-latino-francés-italianoen tres volums (1842-1848) [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
GROSSI, Tomàs. La noya fugitiva. Romans escrit en dialecte milanés y en octaves reals..,. y traduit en lo mateix metro y en dialecte catalá per Joan Cortada. Barcelona: Joaquim Verdaguer, 1834.
ARQUÉS, Rossend. «Joan Cortada, traductor de La fuggitiva de Tomasso Grossi. Notes sobre la recepció de la cultura italiana a la Catalunya de la primera meitat del segle xix». A: Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença. Barcelona: Curial, 1992, vol. I, p. 423-457.
MAS I VIVES, Joan. «Sobre Miquel Anton Martí i la traducció de La Fuggitiva, de Tommaso Grossi». Els Marges 53 (setembre 1995), p. 71-76.
With the support of: