Facebook Twitter
Cover > Catalan Translation Dictionary > Carner i Puig-Oriol, Josep
Carner i Puig-Oriol, Josep (Barcelona, 1884 - Brussel×les, 1970). Bellafila, Calíban, Joan d'Albaflor, Joan Sitjar. Escriptor. Va conrear sobretot la poesia lírica i la prosa breu, descriptiva i assagística, amb alguna incursió esporàdica en la ficció. Entre 1903 i 1917 va contribuir decididament, des de la posició d'un professional de les lletres, al projecte polític encapçalat per Enric Prat de la Riba: la consolidació institucional de la cultura en la pròpia llengua, en correspondència amb una organització social moderna, burgesa, de base liberal i amb capacitat d'autogovern. De les seves primeres traduccions, cal destacar-ne les tres de Shakespeare per a la “Biblioteca Popular dels Grans Mestres”, iniciativa de la casa editorial E. Domènech, per a la qual treballava: fetes a partir de versions franceses, revelen un propòsit de dignificació de la llengua literària des de posicions afins a l'arbitrarisme orsià (ben explícites en el prefaci a El somni d'una nit d'estiu, 1908). Va ser editorialista i redactor de La Veu de Catalunya i secretari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i sempre va manifestar "l'honor d'haver estat, cronològicament, el primer ministerial de l'obra de Pompeu Fabra". Rere la mort de Prat encara va portar a terme un dels projectes que tenien el seu suport, l'Editorial Catalana, orientada a proporcionar als lectors de La Veu obres de qualitat (literatura catalana i estrangera i alta divulgació). El catàleg dels anys en què la va dirigir (1918-1921) respon a les seves preferències literàries, ben manifestes en la tria d'obres originals a la “Biblioteca Catalana” i en la selecció rigorosa i coherent d'obres estrangeres i dels seus traductors catalans a la “Biblioteca Literària”. Les traduccions amb què hi va contribuir ell mateix, abundantíssimes, van permetre-li explorar algunes possibilitats estilístiques —usos irònics, neologismes, combinacions d'expressions idiomàtiques i rescats dialectals, arcaïtzants o cultistes— de la llengua acabada de codificar. Pel que fa a les modalitats literàries, són molt variades: d'Andersen a Mark Twain, de La Fontaine i Molière a Arnold Bennett, hi predominen la ironia i l'humor, la fantasia, el relat d'aventures i la narració sentimental refinada. L'any 1921, havent-se distanciat de la radicalització conservadora a què es va veure abocada la Lliga, va buscar una via d'estabilitat econòmica en la carrera consular, però no va ser fins al 1928 que va abandonar La Veu i va portar les seves col×laboracions periodístiques a La Publicitat, el diari d'Acció Catalana. El contacte amb els lectors catalans va mantenir-lo també amb reedicions revisades dels seus llibres de poesia, amb nous títols i amb noves traduccions, algunes publicades en revistes (Bella Terra, D'Ací d'Allà). Entre 1928 i 1931 va traduir tres de les novel×les majors de Dickens per a la biblioteca "A Tot Vent" de les Edicions Proa, la col×lecció de novel×la moderna catalana i estrangera dirigida per Joan Puig i Ferreter. Durant la guerra civil va continuar servint les institucions de la República. L'exili posterior el va portar de primer a Mèxic (1939-1945) i després a Brussel×les (1945-1970), llocs on va apadrinar moltes de les iniciatives polítiques i culturals dels exiliats. La seva experiència de traductor i els propòsits que sempre l'havien guiat estan ben resumits en els aforismes "De l'art de traduir", publicats l'any 1944 a la revista Lletres de Mèxic. Observant-la des de dins, Carner veu la traducció com una tasca alhora necessària i difícil, sempre exposada al fracàs. La condició per evitar-lo és esquivar el risc de la desnaturalització: convé traduir "per cops d'ala intel×lectual", "amb esment dòcil i ploma lliure", sense deixatar, i calen traductors amb geni, els quals infondran necessàriament la seva personalitat a les obres traduïdes. Observant-la des de fora, en subratlla sobretot els beneficis per a la literatura receptora. Tal com havia escrit ja l’any 1908 (en l’article “La poesia d’en Díes Canedo”), la traducció és "la millor escola" per a l'escriptor: "no solament perquè ens du una renova­ció espiritual fondís­sima, i perquè ens obliga a un minu­ciós escatiment de tots els ressorts i les fineses tècni­ques de l'obra original, sinó també perquè ens imposa un estudi sol·lícit de tots els recursos del nostre verb, de totes les faisons, de tota la tradició del propi llen­guatge". Alhora, contribueix a la formació d'un públic lector, perquè les obres literàries traduïdes li donen l'exemple d'uns valors imaginatius i morals positius i de les possibilitats expressives disponibles en la pròpia llengua. És, finalment, una pedra angular en la construcció institucional de la literatura catalana: perquè es troba en la fundació mateixa de les literatures nacionals, i perquè amb l'adopció d'obres clàssiques d'altres literatures es va formant tradició en la pròpia (i d'aquí l'elogi dels escriptors doblats de traductors, anàleg al que havia fet el 1907 a l'article "Del Shakespeare en llengua catalana"). Si organitzar-ne la publicació sistemàtica és una de les responsabilitats pròpies de "tot Estat d'ordenada cultura"-per dir-ho en els termes que encara volia fer servir Carner en l'exili de Mèxic-, aquesta necessitat és doblement sentida pels "pobles amb quadres de cultura incomplets". [Marcel Ortín]
SHAKESPEARE, W.. El somni d'una nit d'estiu. Barcelona: E. Domè­nech, 1908.
BERNARD, Tristan. Menjar de franc. Barcelona: Biblioteca Teatralia, 1909.
MOLIÈRE. El malalt imaginari. Barcelona: Bartomeu Baixarias, 1909.
SHAKESPEARE, W.. Les alegres comares de Windsor. Barcelona: E. Domènech, 1909.
SHAKESPEARE, W.. La tempesta. Barcelona: E. Domènech, 1910.
CARDENAL WISEMAN. Meditacions de la Sagrada Passió de N. Sr. Jesucrist. Barcelona: FPC, 1917.
DICKENS, C.. Una cançó nadalenca. Novel·la de vacances. Barcelona: Editorial Catalana, [1918].
ERCKMANN-CATRIAN. L'amic Fritz. Barcelona: Editorial Catalana, [1918].
, GEORGE ELIOT. Silas Marner. Barcelona: Editorial Catalana, [1918].
MARK TWAIN. Les aventures de Tom Sawyer. Barcelona: Editorial Catalana, [1918].
MARK TWAIN. L'elefant blanc, robat. Barcelona: Editorial Catalana, [1918].
BARRY, William. El papat i els temps moderns. Esbós polític. Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
BENNETT, Arnold. El preu de l'amor. Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
ERCKMANN-CATRIAN. El tresor del vell cavaller. Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
LAGERLÖF, Selma. Els Ingmarsson. Barcelona: Editorial Catalana, [1919].
MOLIÈRE. El burgès gentilhome. Barcelona: Editorial Catalana, [1919].
VILLIERS DE L'ISLE ADAM. Contes cruels. Barcelona: Editorial Catalana, [1919]. [Amb Joaquim Folguera.]
BENNETT, Arnold. Aquests dos. Barcelona: Editorial Catalana, 1920.
MUSSET, Alfred de. Margot. Barcelona: Editorial Catalana, [1920].
LA FONTAINE. Faules. Barcelona: Editorial Catalana, [1921].
MOLIÈRE. El malalt imaginari. El casament per força. Barcelona: Editorial Catalana, [1921].
DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1925.
LEWIS CARROLL. Alícia en terra de meravelles. Barcelona: Mentora, 1927.
THACKERAY, W. M. . La rosa i l'anell. Barcelona: Mentora, [1927].
DICKENS, Charles. Pickwick. Badalona: Proa, 1931.
LA BRUYÈRE. Els caràcters o els costums d'aquest segle. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1931.
DICKENS, Charles. Les grans esperances de Pip. Badalona: Proa, 1934.
DICKENS, Charles. David Copperfield. Barcelona: Proa, 1964.
FRANCESC D'ASSÍS. Càntic del sol. Barcelona: Gustau Gili, 1975.
BACON, Francis. Assaigs. Barcelona: Curial, 1976.
CABRÉ, Lluís. "Josep Carner i Anthony Trollope: els marges d'una traducció". Revista de Catalunya 92 (1995), p. 111-130.
CAMPS, Assumpta. "Josep Carner, traductor de Dante". Revista de Catalunya 117 (1997), p. 87-102.
CAMPS, Assumpta. “Josep Carner i Leopardi (Per una història de la traducció dels Canti). Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 42, (2001), p. 141-165.
FELIU, Francesc. “Esmolar la llengua, a la forja de les traduccions”. A: La llengua de 1907. Girona: UdG / CCG Edicions, 2008, p. 109-128.
FOLCH, M. Dolors. "Poesia xinesa i poesia xinesa en català". Reduccions 25 (1985), p. 57-86
GINÉ, Marta. "Epíleg". A: Villiers de l'Isle-Adam. Contes cruels. Barcelona: La Magrana, 1995, p. 125-148.
JORDANA, Cèsar-August. "Josep Carner, traductor". A: L'obra de Josep Carner. Barcelona: Selecta, 1959, p. 194-197.
MALLAFRÈ, Joaquim. "Carner en terra de meravelles: una traducció de l'anglès". Serra d'Or, 298-299 (1984), p. 58-60.
MANENT, Albert. Josep Carner i el Noucentisme. Vida, obra i llegenda. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1982.
MARCO, Josep. "Funció de les traduccions i models estilístics: el cas de la traducció al català al segle XX". Quaderns. Revista de Traducció 5 (2000), p. 29-44.
OLLÉ, Manel. «Lluna i llanterna: represa de temes xinesos. De Bai Juyi a Josep Carner, passant per Arthur Waley». A: Jaume Subirana (ed.). Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després. Barcelona: Proa, 1995, p. 113-150 Ortín, Marcel. «Les traduccions de Josep Carner». Catalan Review VI, 1-2 (1992), p. 401-419.
Floretes de Sant Francesc. Barcelona: Lluís Gili, 1909.
En Llagosta i el Rei Golafre. Barcelona: Muntañola, [1917?].
Contes d'Andersen. Barcelona: Editorial Catalana, [1918].
Contes i apòlegs de tots els països. Barcelona: Muntañola, [1919?].
Rondalles de Hans Andersen. Barcelona: Joventut, 1933. [Amb Marià Manent.]
El llibre de fades d'Arthur Rackham. Barcelona: Joventut, 1934. [Amb Marià Manent.]
Proverbis d'ací i d'allà. Barcelona: Proa, 1974.
El cavall encantat i altres contes. Barcelona: PAM, 1978.
ALSINA I KEITH, Victòria. “Dickens segons Carner i Sellent.la traducció de l’emotivitat en dos models de llengua”. Quaderns. Revista de Traducció 17 (2010), p. 27-45.
ARQUÉS, Rossend. "Leopardi a la literatura catalana. Panorama general i nota sobre les traduccions de Josep Carner". L'Aiguadolç 15 (1991), p. 23-40.
BUFFERY, Helena. Shakespeare in Catalan. Translating Imperialism. Cardiff: University of Wales, 2007.
BUSQUETS, Loreto. Aportació lèxica de Josep Carner a la llengua literària catalana. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977.
BUSQUETS, Loreto. "Introducció". A: Escrits inèdits i dispersos de Josep Carner (1898-1903), II: Prosa. Barcelona: Barcino, 1984, p. 7-33.
BUSQUETS, Loreto. "Josep Carner, traductor". A: Josep Carner en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, 1984, p. 165-177.
GINÉ, Marta. "Carner y Folguera, traductores de Villiers". A: Francisco Lafarga, Albert Ribas, Mercedes Tricás (ed.). La traducción: metodología / historia / literatura. Ámbito hispanofrancés. Barcelona: PPU, 1995, p.
287-292.

MURGADES, Josep. "Apunt sobre noucentisme i traducció". Els Marges 50 (1994), p. 92-96.
ORTÍN, Marcel. "Les traduccions de Josep Carner". Catalan Review VI, 1-2 (1992), p. 401-419.
ORTÍN, Marcel. La prosa literària de Josep Carner. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
ORTÍN, Marcel. "La Bruyère en l'ideari i en la traducció de Josep Carner". A: Francisco Lafarga, Antonio Domínguez (ed.). Los clásicos franceses en la España del siglo XX. Estudios de traducción y recepción, Barcelona: PPU, 2001, p. 175-196.
ORTÍN, Marcel. "Els Dickens de Josep Carner i els seus crítics". Quaderns. Revista de Traducció, 7 (2002), p. 121-151.
ORTÍN, Marcel. “Les faules de R. L. Stevenson traduïdes per Josep Caner (1927). Notes de lectura”. A: Miquel M. Gibert i Marcel Ortín (eds.). Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). Lleida: PUNCTUM &
TRILCAT, 2005, p. 41-52.
ORTÍN, Marcel. “Llengua literària, teatre i traducció: les reflexions del primer Carner (1903-1910)”.A: Marcel Ortín i Dídac Pujol (eds.). Llengua literària i traducció. Lleida: PUNCTUM & TRILCAT, 2009, p. 105-128.

SELLENT ARÚS, Joan. "La traducció literària en català al segle XX: alguns títols representatius". Quaderns. Revista de Traducció 2 (1998), p. 23-32.
TOUTAIN, Ferran. "Traducció i models estilístics". A: Soledad González, Francisco Lafarga (ed.). Traducció i literatura. Homenatge a Ángel Crespo. Vic: Eumo, 1997, p. 63-72.
CABRÉ, Lluís; ORTÍN, Marcel. "Aproximació a Josep Carner, traductor. Els anys de l'Editorial Catalana (1918-1921)". Els Marges 31 (1984), p. 114-125.
FELIU, Francesc; FERRER, Joan. “La llengua de l’heroi. Notes sobre la llengua del segle xxa partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens”. Quaderns. Revista de Traducció, 17 (2010), p. 47-80.

With the support of: