Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bertran i Pijoan, Lluís
Bertran i Pijoan, Lluís (la Canonja, 1892 – Barcelona, 1959). Poeta, narrador i assagista. Féu estudis eclesiàstics a Tarragona i a Roma i es llicencià en filosofia i lletres. Militant de la Lliga Regionalista, fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i redactor de La Veu de Catalunya (després del 1939 ho fou de Solidaridad Nacional). Fundà i dirigí el setmanari humorístic El Borinot (1923-1927) i l’anuari L’Abella d’Or (1924-1935). Del 1927 al 1934 col·laborà a La Paraula Cristiana amb la secció “Els llibres de l’any”, en la qual es proposava inventariar la producció catalana de l’any anterior. És autor de tres reculls de poesia, de to manifestament catòlic, i d’alguns estudis, entre els quals sobresurt el pioner La literatura catalana a l’estranger, publicat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat el 1937. Traduí del francès, amb Carles Soldevila, Lletres del meu molí d’Alphonse Daudet (premi del “Concurs de Traduccions de l’Editorial Catalana”), i, amb la cooperació d’Alexei Markov, traduí del rus El miracle de la muntanyade N. S. Lieskov (encara avui, l’única traducció catalana d’aquest escriptor decimonònic). Segons una carta de Josep Carner (molt amic seu) a Carles Riba (del 19 de març de 1914), també traslladà una part de Gènesi i la Medeade Sèneca. [Montserrat Sanfeliu]
DAUDET, Alfons. Lletres del meu molí. Barcelona: Editorial Catalana, 1923.
LIESKOV. El miracle de la muntanya. Barcelona: [1924].(NE, 4) [Amb A. Markov]
Amb el suport de: