Facebook Twitter
Bertran i Bros, Pau (Collbató, 1854– Esparreguera, 1891).Folklorista i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, des del 1881 recollí materials sobre el cançoner català. Estudià l’origen i l’essència de les rondalles i la ciència folklòrica. És autor del volum de poesia pròpia De flor a flor(1877) i de les obres Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat(1885), La poesia popular búlgara. Notícia crítica amb mostres en llengua catalana(1887) (que signà amb el pseudònimUn folklorista rimaire i conté traduccions en vers català) i El rondallari català(publicat, pòstumament, el 1909). Vers 1917 la Il·lustració Catalana edità Poesies, que aplegava, a més de la producció original, força traduccions seves i un estudi de Josep Franquesa i Gomis (aparegut, arran del seu traspàs, el 1891 a La Il·lustració Catalana). Hi afirmava que Bertran i Bros havia projectat de traduir l’Odissea d’Homer, que havia preparat una monografia sobre Safo i que l’havia traduïda. En morir, havia enllestit la versió en vers de Museu, Hero y Leandro, publicada anys després amb data d’octubre de 1888, com un apèndix de la traducció de la mateixa obra de Lluís Segalà i d’Ambrosi Carrión. Segons que constava al manuscrit, li mancava “el treball de llima”. En el recull de Poesies de 1917, hi figuraven una traducció d’Horaci, una d’Alexandre, una “Anacreòntica”, una “Cançó romanesa”, un poema titulat “De Camoens” i una selecció de tretze poesies populars búlgares extretes deLa poesia popular búlgara, amb alguna nota folklòrica al final. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
HORACI. “A Apol·lus”. La Renaixensa IX, 1 (1879), p. 186.
BERTRAN I BROS, Pau. Poesies. Barcelona: Ilustració Catalana, [1917].
“Poesias búlgaras”. La Renaixensa XVII (1887), p. 245-248.
UN FOLKLORISTA RIMÁYRE. La poesia popular búlgara. Noticia crítica ab mostres en llengua catalana. Barcelona: La Renaixensa, 1887.
MUSEU. Hero i Leandre. A: Hero i Leandre, poema atribuit a Museu (segle V), amb la versió literal en prosa de Lluís Segalà i en vers d'Ambrosi Carrión, duent en apèndix les traduccions inèdites de Pau Bertràn i Bros i Josep Mª Pellicer i Pagès. Barcelona: Institut de la Llengua Catalana, [1915?], p. 45-57.
Amb el suport de: