Facebook Twitter
Berga, Pau (Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1864 – Royan, França, 1948). Poeta i gramàtic. Enginyer d’obres públiques de professió, com a funcionari de l’Estat francès visqué vint-i-cinc anys a la Indoxina francesa i sovint allunyat del Rosselló. Literàriament pertany a la segona generació de la Renaixença rossellonesa, agrupada en la Société d’Études Catalanes (SEC). Articulista molt actiu, divulgà el sistema ortogràfic de L’Avençal Rosselló. És autor de diversos articles en francès a revistes nord-catalanes, principalment a la Revue Catalane. Traduí vint-i-sis faules de La Fontaine en “la langue littéraire de Catalogne qui nous a semblé finalement devoir être la nôtre”. L’obra és singular per l’extens prefaci, pel resum ortogràfic que l’acompanya –“Système orthographique de l’Avenç”– i per l’”Aperçu sur la versification catalane”. El prefaci justifica la tria de la llengua literària emprada i descriu la situació sociolingüística i cultural del català al Rosselló al principi del segle xx. El resum ortogràfic rebla els criteris de L’Avençadoptats per la SEC el 1906. L’“Aperçu” és bastit amb citacions de poetes del Principat i de les Balears. Tot plegat fa que aquesta traducció encarni genuïnament la ideologia de la SEC: adoptar i divulgar al Rosselló una llengua literària unitària, enriquint-la amb mots i expressions rossellonesos. La traducció és conseqüent amb el plantejament anunciat. Les faules s’acompanyen de nombrosíssimes notes al marge i a peu de pàgina, les quals, més extenses, comenten aspectes morfològics, lèxics i gramaticals. Les notes al marge ofereixen la traducció del mot català al francès, al dialecte rossellonès (indicat per R), al català d’Espanya (E), al mallorquí (M) o al valencià (V) quan la paraula anotada pot no ser compresa pel lector de cadascuna d’aquestes àrees dialectals. El poeta rossellonès Juli Delpont afirmà que Berga posà “tot lo català que tenia pel cap i al cor” en aquesta versió. També és autor de diverses traduccions parcials, de les quals cal destacar Cinna de Corneille (Acte V, escena I) i Ifigenia en Aulidade Racine (Acte IV, escena IV), i d’una de completa de Molière, Les Femmes savantes, avui perduda. Traduí al francès alguns poemes esparsos de Jacint Verdaguer i el cant IV del Canigó, el qual no s’ha conservat. [Josep Gallart i Bau]
LA FONTAINE. Fables. Perpinyà: J. Comet, 1909.
BERGA, Pau. “Cinna”. Revista Catalana 83 (1913), p. 326-330.
BERGA, Pau. “Ifigenia en Aulida”. Revista Catalana 84 (1913), p. 365-370.
DELPONT, Juli. “En Pau Berga”. Revue CatalaneIII (1909), p. 214-215.
VALLS, Miquela. “Pau Berga (1866-1948). Llengua i obra”. A: Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà. Barcelona: IEC, 1995, p. 91-124.
VILA, Pep. “Les traduccions d’obres franceses i italianes en el teatre català al Rosselló”. Revista de Catalunya 109 (juliol-agost 1996), p. 103-129.
Amb el suport de: