Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Vidal i Jové, Joan Francesc
Vidal i Jové, Joan Francesc (Manresa, 1899 – Newcastle, Anglaterra, 1978). Dramaturg i narrador. Autor del relat Per les donzelles de colors de rosa (1919), del llibre de tall autobiogràfic Històries del meu temps (Abans d’ara) (1970) i de diversos textos teatrals, fou finalista del Premi Ignasi Iglésias amb La senyoreta Oest (1934). L’octubre de 1936 s’exilià a França i el 1941 anà a viure a Madrid, on durant els anys cinquanta i seixanta es consagrà a diverses tasques literàries, sobretot a traduir al castellà autors catalans (Benguerel, Espriu, Folch i Camarasa, Muntaner o Rodoreda) i francesos (Balzac, Rabelais, Rimbaud, el marquès de Sade o Zola), amb fites remarcables com ara el Tirant lo Blanc (1969) i l’Obra poética de Joan Maragall (1984). Féu una versió al català modern de la Crònica de Ramon Muntaner (1973). Resta inèdit el seu únic llibre traduït al català, l’Ulisses de James Joyce, amb data de 1966, que roman dipositat a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares (bé que va obtenir el vistiplau de la censura), i que fou donat a conèixer per Alberto Lázaro el 2006. Vidal dugué a terme la versió a partir de la francesa, d’Auguste Morel, amb la col·laboració del seu gendre, l’hispanista G. J. G. Cheyne, professor de la Universitat de Newcastle, i de la seva filla, Assumpció Vidal (A. F. Cheyne). Aquesta traducció, que havia de presentar-se amb un pròleg de Camilo José Cela i havia d’aparèixer a la col·lecció “La Renaixença”, de l’editorial barcelonina A. H. R. (dirigida per Alfredo Herrero Romero), és la primera a l’Estat espanyol de la gran novel·la de l’irlandès, força anterior que la castellana de José María Valverde (1976) i la catalana de Joaquim Mallàfre (1981). Es tracta d’una traducció íntegra, presidida per un breu prefaci del mateix Vidal i del text introductori que apareix en la prestigiosa traducció francesa. En el panorama de les traduccions hispàniques de l’Ulisses, se singularitza per la intel·ligibilitat, la riquesa idiomàtica i la fluïdesa estilística. Magnífic intèrpret de Joyce, Vidal hi exhibeix un gran coneixement diacrònic i sincrònic del català i un sentit de la llengua molt genuí. Si bé essencialment és fidel al text original, no es constreny a la literalitat, sinó que se serveix dels seus dots creatius i del bon ofici per a resoldre amb encert elements fonamentals del complex text joyceà, com ara els jocs de paraules, les al·literacions, els harmònics, la imbricació entre el llenguatge vulgar i el poètic, la ironia, les referències culturals i l’humor. Vidal es mostra especialment brillant en el cèlebre monòleg interior de Molly Bloom que clou la novel·la: tot i que opta per una solució formal i estilística més convencional i entenedora que l’original en l’articulació del flux de la consciència (amb una morfologia i una sintaxi ordenades), hi recrea amb gràcia i intel·ligència la naturalesa transgressora del parlar ordinari del personatge, sense atenuar les tan polèmiques irreverències, la comicitat escatològica i l’explicitació sexual. [Teresa Iribarren]
JOYCE, James. Ulisses. Alcalá de Henares: Archivo General de la Administración, (03) 50.06 SIG 21/17975, [1966].
LÁZARO, Alberto. “El misterio del primer Ulises catalán: la odisea de Joan Francesc Vidal Jové”. A: Santiago J. Henríquez i Carmen Martín Santana (coords.). Estudios joyceanos en Gran Canaria: Joyce “in his palms”. Madrid: Huerga & Fierro, 2007, p. 159-173.
Amb el suport de: