Magí Verdaguer i Callís (Vic, 1849 – Palma, 1925). Humanista. Catedràtic de llatí i castellà en diversos instituts. Escriví diversos manuals de preceptiva literària i l’assaig Las cruzadas: su caràcter, influencia de las mismas en la sociedad bajo el triple aspecto religioso, moral y literario (1881). Traduí del grec, en vers, dos Idil·lisde Teòcrit: El ciclop, publicat a la revista La Renaixença, i Els pescadors, que aparegué a La Veu de Montserrat, els quals aplegà posteriorment en un sol volum. En la nota “Al lector”, farcida de fórmules de modèstia i disculpes davant l’agosarada tasca de l’anostrament, mencionava la propera publicació dels altres idil·lis de Teòcrit, ja traduïts, tot i que sembla que mai no arribaren a sortir a llum. També enllestí una versió castellana escolar, en prosa, de l’Epístola a los pisones d’Horaci (1893). A la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 3141 i 3142) es conserven dues traduccions més, inèdites, al català: els cants x i xi de la Ilíada, d’Homer (datats el 1874), i Dues rondalles de l’Alhambra (“El llegat del moro” i “El muntanyès de ‘Las Alpujarras’”), de Washington Irving, “traduïdes directament de l’anglès” (i sense data). [Xus Ugarte]