Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Sucona i Vallès, Tomàs
Sucona i Vallès, Tomàs (Reus, 1842 – Tarragona, 1907). Eclesiàstic i biblista. Estudià de primer al seminari de Tarragona (1861-1868) i després a Roma (1869-1871), on féu estudis de grec i de llengües orientals (hebreu, siríac i, potser, àrab). Es llicencià en dret canònic i filosofia i lletres a València i es doctorà en teologia. El 1879 guanyà una canongia a la col·legiata del Sacro Monte de Granada, on fou rector i professor de geometria, metafísica i hebreu. Escriví dos manuals, l’un de metafísica i l’altre d’ètica, seguint les orientacions del pensament de Tomàs d’Aquino, de qui el papa Lleó XIII havia impulsat la recuperació. El 1882 retornà a Tarragona i guanyà la canongia de la catedral el 1885. Catedràtic de grec d’hebreu al seminari, publicà dos manuals de filosofia. A partir d’aleshores es dedicà d’una manera especial a la traducció. Entre els anys 1882 i 1898 publicà a La Veu de Montserrat la traducció dels Salms, la primera traducció bíblica científica al català a partir del text hebreu; aparegué en forma de llibre el 1901, amb alguns aspectes millorats. Tant en les observacions de cadascun dels salms de la primera traducció com en les observacions finals de la segona, hi inclogué les diverses interpretacions o comentaris de la història dels textos i qüestions i dificultats diverses amb què es trobà com a traductor, a vegades comparant-les amb les solucions d’altres. El 1906 publicà la versió, també des de l’hebreu, del Càntic dels Càntics. Sucona mostra un bon coneixement de la filologia hebrea i dels estudis alemanys més moderns (sobretot els de G. Bickell sobre la mètrica hebrea) i busca la translació del ritme hebreu original. Pel que fa a la llengua catalana, no es manifesta com un estilista ni com un poeta. La seva prioritat és oferir d’una manera curosa i responsable una versió dels salms que reflecteixi la qualitat literària de l’original hebreu, seguint-lo amb fidelitat, però sense caure en una literalitat estreta. Ho hagué de fer sense cap model proper en català i havent de sortejar tota mena de barbarismes i vulgarismes. Cal esmentar també la publicació de l’estudi Traducción del salmo Exurgat Deus(1893) i d’una gramàtica hebrea en castellà: Elementos de lengua hebrea, editada a Leipzig el 1891, amb una nova edició ampliada, impresa a Tarragona el 1903, amb el títol Gramática elemental de lengua hebrea. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols / Joan Naspleda]
Los Salms de David. Tarragona: F. Arís y Fill, 1901.
El Cantar dels Cantars. Tarragona: F. Arís y Fill, 1906.
“Assaig de traducció catalana dels Salms de David. Dissertació preliminar sobre lo valor de la Vulgata”. La Veu de Montserrat 5 (1882), p. 34-35 i 42-44.
“Assaig de traducció catalana dels Salms de David. Digressió sobre alguns termes de música que es troban en los títols dels Salms y necessitan d’alguna interpretació”. La Veu de Montserrat 5 (1882), p. 139-140.
BONET I BALTÀ, Joan. “La renaixença que no ens deixà la Bíblia catalana en publicà fraccions escollides”. A: Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixenç. Barcelona: Curial, 1992, vol. I, p. 299-316.
PUIG I TÀRRECH, Armand. “Dues traduccions catalanes dels Psalms en el segle XIX”. A: Antoni Ferrando (ed.). Actes del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989, vol. VIII, p. 693-698.
PUIG I TÀRRECH, Armand. “Tomàs Sucona, primer traductor modern dels Salms al català”. Revista Catalana de Teologia 20 (1995), p. 277-292.
PUIG I TÀRRECH, Armand. “Tomàs Sucona,traductor bíblic al català”. A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura de Reus, 2005, p. 55-56.
Amb el suport de: