Facebook Twitter
Soler i Sans, Joan (Maó, 1754 – Madrid, 1809). Doctor en dret (Avinyó, 1774), diplomàtic i erudit. Negociador de les paus d'Espanya amb Trípoli i de Nàpols amb la mateixa regència, cònsol general espanyol davant l'imperi otomà (Constan­tinoble, Esmirna), políglota, dominava l'anglès, el castellà, el francès i l'italià. Fou mem­bre fundador de la Societat Maonesa (1778-1778), ateneu cultural impulsat per Joan Ramis i David Causse. El 1779 hi llegí una "Tradu­cció d'una especula­ció de l’Espec­tador anglès”, amb algunes reflexions afegides, que és l'única comu­nica­ció editada de les presentades a l'entitat (el 1931, a cura de Francesc Hernàndez Sanz, acom­panyada de l'origi­nal anglès). Tanmateix, es tracta més aviat d'una imitació de "Sapphi­ra", una prosa narrativa de to moral basada en un fet de l'època de Carles I de Bor­gonya. L'autoria de l'original s'atribueix amb tota proba­bilitat a Richard Steele, coedi­tor amb Joseph Addison del famós The Spec­tator, on aparegué publicat al número 491 (23 de setembre de 1712). La imitació de Soler es trans­for­mà en un poema de 190 alexan­drins apa­riats, els 18 primers origi­nals seus (introdu­cció i dedicatò­ria a Joan Ramis); conté supressions i afegits respecte de l'ori­ginal, i també canvis d'estil indirecte a directe. El tema de la "Sap­phira" havia estat tractat anteriorment en la tragèdia Lucrècia (1769) de Ramis, la qual presen­ta ecos estilístics de la versió de Soler. [Vicent de Melchor]
"Sapphira". Revista de Menorca 36 (1931), p. 183-194.
Amb el suport de: