Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Soldevila i Zubiburu, Carles
Soldevila i Zubiburu, Carles (Barcelona, 1892-1967). Myself, Marçal Pineda, Olga Savarin. Narrador, dramaturg i periodista. Per mitjà de diverses iniciatives, els anys vint i trenta va apropar, preferentment a un públic lector burgès, la literatura contemporània estrangera. Sobresurt, en aquest sentit, la direcció del magazín D’Ací i d’Allà, del 1924 al 1936, on va aparèixer una mostra nodrida i valuosa de la narrativa, el teatre i la poesia de les últimes dècades; ell mateix va publicar-hi dues peces de Charles Vildrac (en els números 85 i 154) (de qui ja n’havia traduït una altra el 1923 i dues més cap al 1925, Michel Auclair i El pelegrí, que encara romanen inèdites), dues d’Arthur Schnitzler (125 i 161), una de Luigi Pirandello (94) i una de Sacha Guitry (158), un relat de Txèkhov (110), una selecció de pensaments de Paul Valéry (116) i El llibre del te d’Okakura (104-108). Així mateix, va dirigir la “Biblioteca Univers” (1928-1936), dedicada bàsicament a traduccions d’obres del segles xviii, xix i xx, sobretot franceses i russes (traslladades sovint, aquestes darreres, per llengua interposada). Soldevila va iniciar-la amb el Càndid de Voltaire, “l’obra mestressa d’un dels escriptors més intel·ligents que hagin existit mai”, “model” estilístic “de la literatura moderna i especialment del periodisme”, del qual el traductor-escriptor devia sentir-se força proper. Abans havia traduït, dins del seu gust, dues obres pulcres i delicioses de les lletres franceses contemporànies: Lletres del meu molí, d’Alphonse Daudet (amb Lluís Bertran­, premiada al “Concurs de Traduccions de l’Editorial Catalana”), i El crim de Silvestre Bonnard, d’Anatole France. Igualment, en la dècada dels vint va donar a conèixer dues novel·les angleses (amb l’ajut del francès, suposem) de caràcter popular, lleuger, dirigides aquest cop a un públic ampli: Seixanta u!, d’Owen Johnson, i L’inventor de canons, de William John Locke; i, encara, La sonata a Kreutzer de Tolstoi, versió per a la qual va empescar-se el pseudònim Olga Savarin, molt emprat després per Josep Miracle­. A l’últim, el 1963 va sortir a llum Un art de viure d’André Maurois, una figura que el traductor admirava de molt temps enrere i una mena de llibre --un manual-- que ell mateix havia cultivat a pler; en una “Nota del traductor” continuava propugnant, com a pauta estilística, un equilibri entre la “vulgaritat ordinària” i el “refinament purità”. Soldevila no va veure impresa la comèdia amable Modes, de l’hongarès Ferenc Molnar (estrenada el gener de 1924); tampoc dos drames d’Henri-René Lenormand, L’agulla roja(estrenat pel gener de 1929) i El pelegrí, traduïts amb Josep Pous i Pagès­, els quals es conserven, igual que les obres de Vildrac esmentades, a l’Institut del Teatre, com també una versió incompleta de Daidamel o el cornut d’Emile Mazaud. De Leonormand, també va girar-ne, de nou amb Pous i Pagès, Els fracassats, peça tràgica i fatalista que va sortir publicada el 1928 a La Revista. [Montserrat Bacardí]
DAUDET, Alfons. Lletres del meu molí. Barcelona: Editorial Catalana, 1923. [Amb Lluís Bertran]
VILDRAC, Charles. El paquebot Tenacity. Barcelona: Editorial Catalana, 1923.
FRANCE, Anatole. El crim de Silvestre Bonnard. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1925.
LOCKE, William John. L’inventor de canons. Barcelona: Mentora, [1926?].
JOHSON, Owen. Seixanta u! Barcelona: Editorial Catalana, [1927].
VOLTAIRE. Càndid o l’optimisme. Barcelona: [1928]. (BU, 1)
TOLSTOI. La sonata a Kreutzer. Barcelona: [1928]. (BU, 2) [Olga Savarin i Marçal Pineda]
OKAKURA, Kakuzo. El llibre del te. Barcelona: [1930?] (BU, 19) [Marçal Pineda]
MAUROIS, André. Un art de viure. Barcelona: Vergara, 1963.
BACARDÍ, Montserrat. “Carles Soldevila, socialitzador de la literatura”. Quaderns. Revista de Traducció8 (2002), p. 51-66.
GALLÉN, Enric. “Ferenc Molnár i el teatre català d’entreguerres”. A: Kálmán Faluba i Ildikó Szijj (eds.). Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: PAM, 2009, vol. I, p. 221-236.
GALLÉN, Enric. “H. R. Lenormand en el teatre català d’entreguerres”. A: Miquel M. Gibert i Marcel Ortín. Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). Lleida: PUNCTUM & TRILCAT, 2005, p. 145-167.
GIBERT, Miquel M.. “Charles Vildrac a Catalunya: aspectes de la recepció d’un autor intersticial”. A: Miquel M. Gibert i Marcel Ortín. Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). Lleida: PUNCTUM & TRILCAT, 2005, p. 132-143.
RIBES DE DIOS, Àngels. La recepció d’Alphonse Daudet en llengua catalana. Traduccions en volum. Lleida: UdL, 2003. Tesi doctoral.
Amb el suport de: