Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Serrallonga i Calafell, Carme
Serrallonga i Calafell, Carme (Barcelona, 1909-1997). Pedagoga. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1931. L’any següent fou una de les fundadores de l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra civil i suprimits els centres que havia creat la Generalitat, el 1939 creà l’escola Isabel de Villena seguint la mateixa línia pedagògica. Professora d’ortofonia de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la seva passió pel teatre va anar molt més lluny: bona coneixedora de diversos idiomes, especialment l’alemany, l’anglès, el francès i l’italià, traduí una vintena d’obres del teatre universal (alguna encara sense publicar), d’autors com Jean Genet, Zakes Mda, Carl Sternheim, Ester Vilar o el seu admirat Bertolt Brecht. Explicava que havia començat a aprendre alemany per poder conèixer a fons l’obra de Brecht, de qui el 1966 traduí La bona persona de Sezuan, a proposta de Ricard Salvat­, i després cinc títols més. De l’alemany també traslladà autors com Georg Büchner, Heinrich Böll, Alfred Döblin, Friedrich Dürrenmatt, Peter Handke, György Lukács, Goethe, Mozart, Hans Peter Richter, Arthur Schnitzler o Frank Wedekind. De Döblin, màxim representant de l’expressionisme literari, traslladà Berlin Alexanderplatz –una mena de desafiament traductològic–, Els de Lobenstein van a Bohèmia i L’assassinat d’un botó, dos reculls de relats que indaguen sobre les fatalitats culturals que frustren el desenvolupament individual, tema comú entre la majoria dels escriptors germànics que traduí. A més de l’alta literatura alemanya, Serrallonga féu petites incursions en la literatura anglesa i nord-americana, la italiana i, fins i tot, la sud-africana, amb la versió Romàntica història d’una monja de Zakes Mda (inèdita). De l’anglès traduí El dret d’escollir de Brian Clarke, que incorpora a la comèdia els problemes crucials de la societat actual, Una habitació amb bona vista d’E. M. Forster, en què el rígid convencionalisme de les classes mitjanes angleses és retratat sense concessions en un grup de turistes que fan estada a Florència, i A la glorieta de Jane Bowles, la biografia de la qual la fascinava. De l’italià, llengua per la qual sentia certa debilitat, per tal com té “una àmplia disponibilitat de recursos i unes construccions precioses”, versionà El difunt Mattia Pascalde Luigi Pirandello, obra mestra del premi Nobel que aborda amb tendresa i ironia la tragèdia del ser i no ser de l’home modern, El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani, retrat de la comunitat jueva de la Ferrara dels anys trenta, i la famosa Una jornada particular d’Ettore Scola. Del francès traduí Kean. Adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas de Sartre i Per un sí o per no de Nathalie Sarraute. També col·laborà en la traducció castellana de La pell de brau i Primera història d’Estherde Salvador Espriu­. El 1983 l’editorial La Galera li encarregà la traducció d’En Jim Botó i en Lluc el maquinista de Michael Ende. Malgrat ser pedagoga, fins aleshores sempre havia traduït teatre. Després d’aquell primer contacte com a recreadora de literatura infantil, en vingueren molts altres. Féu accessible al públic jove català tota la màgia i el misteri que destil·len les obres de Max Bolliger, Jindra Capek, Sally Cedar, Dagmar Chidolue, Michael Ende, Barbara Gehrts, Maria Gripe, els germans Grimm, Janosch, Peter Härtling, Irina Korschunow, Othmar Franz Lang, Mira Lobe, Boy Lornsen, Lois Lowry, Christine Nöstlinger, Otfried Preussler, Tilman Röhrig, Edith Schreiber-Wicke, Mark Twain i Stépan Zavrel. Traduir és també un intent fallit de suplantar un text originari en una altra llengua que, com apuntava la mateixa Serrallonga, “va lligat a la història de cada poble”. Al llarg de la seva carrera la traductora de Brecht, com sovint l’anomenaven, va rebre diversos guardons de reconeixement, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1989), el premi Ciutat de Barcelona (1992) i el Nacional de les Arts Escèniques (1993). Ja jubilada, a vuitanta-quatre anys, començà a estudiar rus pel plaer de llegir Txèkhov en la seva llengua originària. Abans de morir, treballava en la traducció d’un llibre de poemes d’Anna Akhmàtova i en la peça dramàtica Peer Gynt d’Ibsen. [Pilar Godayol]
BÖLL, Heinrich. El pa dels anys joves. Barcelona: Edicions 62, 1965
RICHTER, Hans Peter. El meu amic Friederich. Barcelona: Edicions 62, 1965.
BRECHT, Bertolt. La bona persona de Sezuan. Barcelona: Aymà, 1966.
BASSANI, Giorgio. El jardí dels Finzi-Contini. Barcelona: Aymà, 1967.
LUKÁCS, György. Goethe i el seu temps. Barcelona: Edicions 62, 1967.
BÖLL, Heinrich. Casa sense amo. Barcelona: Edicions 62, 1970.
BÜCHNER, Georg. La mort de Danton. Mataró: Robrenyo, 1976.
BÜCHNER, Georg. Leonce i Lena: comèdia. Mataró: Robrenyo, 1977.
DÜRRENMAT, Friedrich. Ròmul el gran. Barcelona: IT / Edicions el Mall, 1983.
ENDE, Michael. En Jim Botó i els tretze salvatges. Barcelona: La Galera, 1983.
ENDE, Michael. En Jim Botó i en Lluc el maquinista. Barcelona: La Galera, 1983.
LANG, Othmar Franz. Encara queden fantasmes. Barcelona: La Galera, 1983.
GOETHE, Johann Wolfgang. Urfaust. Barcelona: UB, 1983.
TWAIN, Mark. El príncep i el captaire. Barcelona: La Galera, 1983.
BOLLIGER, Max. La cançó del pastoret. Barcelona: Cruïlla, 1984.
BRECHT, Bertolt. Baal. Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny. El casament dels petits burgesos. Barcelona: Edicions de 1984, 1984.
CAPEK, Jundra. Un infant és nat. Barcelona: Cruïlla, 1984.
CEDAR, Sally. L’uniforme maleït. Barcelona: Cruïlla, 1984.
GRIPE, Maria. La filla de l’espantall. Barcelona: Cruïlla, 1984.
LOBE, Mira. El fantasma del palau. Barcelona: Cruïlla, 1984.
LOBE, Mira. L’Ingo i el dragó. Barcelona: Cruïlla, 1984.
MOZART, Wolfgang Amadeus. La flauta màgica. Barcelona: TL, 1984.
SCOLA, Ettore. Una jornada particular. Barcelona: GC / Pòrtic, 1984.
ZAVREL, Stepán. L’avi Tomàs.Barcelona: Cruïlla, 1984.
BRECHT, Bertolt. Galileo Galilei. La “Courage” i els seus fills. Barcelona: Edicions de 1984, 1985.
BÜCHNER, Georg. Woyzeck. A: Georg Büchner i Imre Madách.Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1985.
KORSCHUNOW, Irina. Iaga i l’homenet de la flauta. Barcelona: Cruïlla, 1985.
MOZART, Wolfgang Amadeus. La flauta màgica. Barcelona: TL, 1985.
RÖHRIG, Tilman. Quan la Tina marraneja. Barcelona: Cruïlla, 1985.
SARTRE, Jean-Paul. Kean. Adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas. Barcelona: Edhasa, 1985.
SCHREIBER-WICKE, Edith. El dia que l’Anton no hi era. Barcelona: La Galera, 1985.
CEDAR, Sally. Alerta, un dinosaure! Barcelona: Cruïlla, 1986.
FOSTER, E. M. . Una habitació amb bona vista. Barcelona: Proa, 1986.
GRIMM, Jacob i Wilheim. La caputxeta vermella i altres contes. Barcelona: La Magrana, 1986.
JANOSCH. En Joanet Capdestopes i l’indi invisible. Barcelona: Cruïlla, 1986.
LANG, Othmar Franz. La casa del pont. Barcelona: La Galera, 1986.
LOBE, Mira. Berni. Barcelona: Cruïlla, 1986.
NÖSTLINGER, Christine. Estimada Susi, estimat Paul. Barcelona: Cruïlla, 1986.
PIRANDELLO, Luigi. El difunt Mattia Pascal. Barcelona: Proa, 1986.
PREUSSLER, Otfried. Hörbe, el del gran barret. Barcelona: Joventut, 1986.
PREUSSLER, Otfried. Hörbe i el seu amic. Barcelona: Joventut, 1986.
SARRAUTE, Nathalie. Per un sí o per un no. Barcelona: GC / Pòrtic, 1986.
SCHREIBER-WICKE, Edith. Hola, em dic Mulp! Barcelona: La Galera, 1986.
WEDEKIND, Frank. El despertar de la primavera. Barcelona: Edicions de 1984, 1986.
CLARK, Brian. El dret d’escollir. Barcelona: GC / Pòrtic, 1987.
DÖBLIN, Alfred. Berlin Alexanderplatz. Barcelona: Edicions de 1984, 1987.
GRIMM, Jacob i Wilheim. El tambor i altres contes. Barcelona: La Magrana, 1987.
HOUSTON, James. Urpa llarga. Una aventura àrtica. Barcelona: Pirene, 1987.
LOWRY, Lois. Anastàsia Altravegada. Barcelona: Aliorna, 1987.
LOWRY, Lois. Anastàsia Krupnik. Barcelona: Aliorna, 1987.
LOWRY, Lois. Anastàsia, pregunta-ho al psicoanalista. Barcelona: Aliorna, 1987.
NÖSTLINGER, Christiane. Estimada iaia, la teva Susi. Barcelona: Cruïlla, 1987.
NÖSTLINGER, Christiane. Històries de Franz. Barcelona: Cruïlla, 1987.
SCHNITZLER, Arthur. La ronda. Barcelona: IT / Edicions el Mall, 1987.
BRECHT, Bertolt. El senyor Puntila i el seu criat Matti. A: Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1988.
CHIDOLUE, Dagmar. La història de la Pätti. Barcelona: Cruïlla, 1988.
COLE, Adrian. El somni dels gegants. Barcelona: Pirene, 1988.
DURRELL, Gerald. El paquet parlant. Barcelona: Alfaguara, 1988.
GEHRTS, Barbara. No en podem parlar mai més? Barcelona: Cruïlla, 1988.
HANDKE, Peter. Insults al públic i altres peces parlades. Barcelona: IT, 1988.
KORSCHUNOW, Irina. Pèl moixí. Barcelona: Cruïlla, 1988.
LOBE, Mira. El fantasma del palau. Barcelona: Cruïlla, 1988.
MORGENSTERN, Susy. Alibí o l’escapada. Barcelona: Pirene, 1988.
COPI. Una visita inoportuna. Barcelona: GC / Pòrtic, 1989.
DÖBLIN, Alfred. L’assassinat d’un botó d’or. Barcelona: Destino, 1989.
HÄRTLING, Peter. Aquest era el Hirbel. Barcelona: La Galera, 1989.
LOBE, Mira. L’Ingo i el drago. Barcelona: Cruïlla, 1989.
LORNSEN, Boy. La llebre de la mitja orella. Barcelona: Joventut, 1989.
SCHEFFLER, Ursel. Fu, el drac vermell. Barcelona: Cruïlla, 1989.
DÖBLIN, Alfred. Els de Lobenstein van a Bohèmia. Barcelona: Destino, 1991.
LOWRY, Lois. Les coses de la Carolina. Barcelona: Aliorna, 1991.
MOZART, Wolfgang Amadeus. La flauta màgica. Barcelona: L’Avenç, 1991.
BOWLES, Jane. A la glorieta. Barcelona: Pagès, 1992.
BRECHT, Bertolt. Vida d’Eduard II d’Anglaterra. A: Teatre complet I. Barcelona: IT, 1998.
BRECHT, Bertolt. Els set pecats capitals dels petits burgesos. A: Teatre complet II. Barcelona: IT, 2001.
Homenatge a Carme Serrallonga. Assaig del Teatre15 (1999).
MAÑÉ, Lourdes; HERRERA, María Dolores. “De la traducció teatral. Parlant amb Carme Serrallonga”. Quaderns de Traducció i Interpretació 5/6 (1985), p. 159-179.
Amb el suport de: