Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Serrahima i Bofill, Maurici
Serrahima i Bofill, Maurici (Barcelona, 1902-1979). Assagista, memorialista, narrador, periodista i advocat. Per bé que la seva tasca com a traductor és migrada i eventual, s’emmarca en el seguit d’iniciatives que va emprendre per divulgar l’obra d’alguns autors que admirava, sovint de filiació catòlica manifesta. Així va dedicar força pàgines a Chesterton, Baring, Mauriac o Mounier, i, per damunt de tot, a Proust (la qual cosa revela el seu escàs dogmatisme ideològic), sobre qui va compondre, entre d’altres escrits, l’assaig Marcel Proust (1971) i de qui va traduir al castellà una selecció de la Recherche que la censura va prohibir. Amb el pseudònim de Ramon Setantí, i sota els auspicis de Josep Janés, els anys quaranta va reescriure en castellà uns quants llibres més: de Chesterton, François Piétri, Georges Duhamel o Mary Webb. Al català, la dècada dels seixanta, va traduir, per a “La Cua de Palla”, una novel·la de Simenon, per qui professava una devoció incondicional (a Del passat quan era present no oculta que Estimat senyor fiscal s’emmiralla en Lettre à mon juge), i, per a una editorial de caire marxista, dos treballs biogràfics: una semblança un pèl novel·lada de Ben Bella i l‘autobiografia de l’aleshores carismàtic poeta soviètic Ievtuixenco --per mitjà de la versió francesa. En tots tres llibres devia veure-hi una via d’introducció de gèneres no gaire conreats en català, susceptibles d’esdevenir populars i que, a més, presentaven el repte d’haver de servir-se d’una prosa planera i ajustada, si fa no fa com la que l’intèrpret va assajar en tota la seva obra. [Montserrat Bacardí]
SIMENON, Georges. El penjat de Saint-Pholien. Barcelona: Edicions 62, 1964.
MERLE, Robert. Ahmed Ben Bella. Barcelona: Edició de Materials, 1966.
IEVTUIXENCO, E.. Autobiografia precoç. Barcelona: Edició de Materials, 1967.
Amb el suport de: