Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Segalà i Estalella, Lluís
Segalà i Estalella, Lluís (Barcelona, 1873-1938). Hel·lenista. Deixeble del pioner en hel·lenisme de l’Estat espanyol, Antoni Bergnes de las Casas, fou catedràtic de grec a Sevilla i posteriorment a Barcelona. Excel·lent traductor dels clàssics al castellà (les seves versions d’Homer es troben entre les més sòlides i perdurables en aquesta llengua), emprengué molt poques traduccions al català: el poema Hero i Leandre de Museu i, més destacable, el primer cant de la Ilíada d’Homer; en les paraules introductòries que precedeixen aquest darrer trasllat, constata que es tracta de la primera versió directa en català, i passa revista de les altres quatre de què té notícia, una “calcada” del francès i les altres tres inèdites. És important la seva tasca com a mestre d’intel·lectuals que havien de convertir-se en traductors d’empreses com la Fundació Bíblica Catalana i la Fundació Bernat Metge, als quals sabé transmetre un sòlid coneixement del grec, els seus principis traductològics i la convicció que la traducció era el mitjà més idoni per a superar l’endarreriment en tradició clàssica que aleshores patia el país. [Victòria Alsina]
HOMER. “Ilíada. Cant I.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 14 (1929-1930), p. 65-67.
MUSEU. Hero i Leandre, poema atribuit a Museu (segle V), amb la versió literal en prosa de Lluís Segalà i en vers d'Ambrosi Carrión, duent en apèndix les traduccions inèdites de Pau Bertràn i Bros i Josep Mª Pellicer i Pagès. Barcelona: Institut de la Llengua Catalana, [1915?].
GARRIGA, Carles. "La Ilíada catalana de L. Segalà". Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica 2 (1986), p. 189-196.
MIRALLES, Carles. “Lluís Segalà, entre tradició i Noucentisme”. A: Del Romanticisme al Noucentisme. Els grans mestres de la filologia catalana i la filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Barcelona: UAB, 2004, p. 67-77.
Amb el suport de: