Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Sardà i Lloret, Joan
Sardà i Lloret, Joan (Sant Quintí de Mediona, 1851 – Barcelona, 1898). Escriptor, periodista, crític literari i advocat. Fou, juntament amb Josep Yxart, el crític més influent de la seva època i un teòric destacat del corrent realista-naturalista. En aquest sentit, el pròleg a la seva traducció castellana de Nabab (1882), d’Alphonse Daudet, s’ha considerat el primer text programàtic naturalista a Catalunya.La seva producció com a traductor al català no adoptà mai el format de llibre i, publicada en diverses revistes, se centrà en els clàssics grecollatins, dels quals fou, sens dubte, el traductor més important dels anys setanta i vuitanta del segle xix. Traduí, en prosa i en vers, un conjunt que abraça una trentena de poemes d’Horaci, una desena d’epigrames de Marcial, una peça d’Anacreont, tres de Catul que no es publicaren i que es conserven manuscrites, un fragment del cant vii de l’Eneida i, encara, sembla que tenia el projecte de traduir Lucreci, però que no trobà editor. L’aproximació de Sardà als clàssics obeí a l’afany de buscar uns principis estètics i ètics que l’ajudessin a fonamentar la seva tasca de teòric i crític literari. S’interessà, també, per autors vuitcentistes, des de Victor Hugo a Alexander Puixkin, passant per Alexei Tolstoi, Giacomo Leopardi, Edmond Gosse o Antonio Castilho, de qui oferí versions catalanes aparegudes en publicacions periòdiques. Gairebé totes les seves traduccions foren aplegades pòstumament en el volum Obres escollides (1914), que conté un«Estudi necrològic» de Joan Maragall. [Ramon Pinyol i Torrents]
SARDÀ, Joan. Obres escullides. Barcelona: Francisco Puig y Alfonso, 1914.
VALENTÍ I FIOL, Eduard. Els clàssics i la literatura catalana moderna. Barcelona: Curial, 1973, p. 27-29.
Amb el suport de: