Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Santamaria i Ventura, Joaquima
Santamaria i Ventura, Joaquima (Barcelona, 1854-1930). Agna de Valldaura. Folklorista i poeta. Col·laborà a les revistes La Il·lustració Catalana, Lo Gai Saber L’Aurenetade Buenos Aires o La Llumenera de Nova York. Com a folklorista publicà Tradicions religioses de Catalunya (1877) i, com a poeta i prosista, els reculls Fullaraca (1879) i Ridolta (1882). També és autora d’unes Breus consideracions sobre la dona (1886), assaig de caire conservador. Es dedicà a la traducció en el tombant de la dècada dels setanta i vuitanta, bàsicament a les revistes Calendari Catalài Lo Gai Saber, que dirigia Francesc Pelagi Briz. Hi presentà versions en vers de Rosalia de Castro, Víctor Hugo, Frederic Mistral i Josep Roumanille, a més d’algun text d’autor anònim. Tant en les traduccions dels romàntics i felibres provençals com en l’obra pròpia divulgà el seu ideari tradicionalista. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
MISTRAL, F. . “A mon amich Adolf Dumas. Per la mort de sa tórtora”. Calendari Catalá del any 1876.Barcelona: La Renaixensa, 1876, p. 53-54.
BERTHOUD, Samuel-Henri. “Lo mal donat. Llegenda flamenca”. Lo Gay Saber 1 (1878), p. 110-111.
“Com van ser fets quatre ministres”. Lo Gay Saber 1 (1878), p. 285-286.
HUGO, V.. “Traducció”. Lo Gay Saber 2 (1879), p. 95.
ROUMANILLE, Joseph. “L’Admetller florit”. Lo Gay Saber 3 (1880), p. 107-108.
CASTRO, Rosalía de. “Soleta (De las Follas Novas) ”. Lo Gay Saber 4 (1881), p. 35bis.
PINYOL I TORRENTS, Ramon. “Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció”. Quaderns. Revista de Traducció 13 (2006), p. 67-75.
Amb el suport de: