Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bassegoda i Amigó, Bonaventura
Bassegoda i Amigó, Bonaventura (Barcelona, 1862-1940). Escriptor i arquitecte. Participà en la reforma urbanística de Barcelona i ocupà el càrrec de president de l’Associació d’Arquitectes. Col·laborà a L’Avenç, la Il·lustració Catalana i La Renaixença i fou crític del Diario de Barcelona i de La Vanguardia. Vinculat a la Lliga de Catalunya i a la Unió Catalanista, guanyà diversos premis als Jocs Florals de Barcelona, tant en prosa com en vers. Recollí l’obra poètica a Joventut (1891), publicà narracions de costums breus i estrenà sainets costumistes en un acte. El 1892 donà a conèixer quatre relats de Tolstoi: “D’on ve el mal”, “Lo que fa viure als homes”, “Un pobre diable” i “Katia”, dins Contes i novel·les curtes, volum que inaugurava la col·lecció “Novel·les Catalanes i Estrangeres” de La Renaixença. El llibre es completava amb dues narracions traduïdes per Ernest Moliné i Brasés­ i dues més per Sebastià Farnés­. Les traduccions no procedeixen de l’original rus, sinó de les versions franceses que des del 1886 es publicaren a França i eren conegudes a Catalunya. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols / Judit Figuerola i]
TOLSTOI, Lleó. Cuentos y novelas curtas. Barcelona: 1892. (NCE, I, p. 1-146.) [Amb Sebastià Farnés i Ernest Moliné i Brasés]
DURAN TORT, Carola. “La Renaixensa”, primera empresa editorial catalana. Barcelona: PAM, 2001, p. 187-188.
Amb el suport de: