Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > San Vicente i Urondo, Ricard
San Vicente i Urondo, Ricard (Moscou, 1948). Professor. Com a fill de pares que havien estat “nens de la guerra” civil, visqué a Moscou fins al 1956. A Barcelona cursà estudis de filosofia i, un cop acabats, començà a traduir gràcies a l’ajut d’August Vidal. Iniciava així una llarga i prolífica trajectòria com a traductor literari del rus al castellà (amb noms insignes, com Bulgàkov, Dostoievski, Puixkin, Tolstoi o Txèkhov), paral·lela a la seva tasca com a professor de literatura russa a la Universitat de Barcelona. A més, en tant que editor ha completat la difusió dels grans autors russos clàssics i contemporanis, especialment dels que foren silenciats durant el període soviètic. Com a traductor en llengua catalana, la seva producció es redueix a dues obres. D’una banda, tingué cura de l’antologia Poesia russa contemporània, que completava el volum de Poesia russa, a càrrec d’Helena Vidal i Miquel Desclot, que no havia inclòs els poetes del segle xx; col·laborà amb Esteve Miralles en les versions dels poemes de Blok, Briússov i Pasternak i amb Júlia Ferrer en les de d’Akhmàtova, Gumiliov i Tsvetàieva. De l’altra, a quatre mans amb Maria Antònia Oliver, traslladà un recull de narracions de Txèkhov, que contenia El pavelló número 6 –de contingut ètic i filosòfic–, la petita joia estilística L’estepa i dinou dels contes més representatius de l’autor, des dels més humorístics als més tràgics. [Judit Figuerola i Peró]
TXÈKHOV, Anton P. . L’estepa i altres narracions. Barcelona: Edicions 62, 1982. [Amb Maria Antònia Oliver]
Poesia russa contemporània. Antologia. Barcelona: Edicions 62, 1991. [Amb Esteve Miralles i Júlia Ferrer]
Amb el suport de: