Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Salvat i Ferré, Ricard
Salvat i Ferré, Ricard (Tortosa, 1934 – Barcelona, 2009). Director teatral i escriptor. Després de diverses estades a Alemanya entre 1956 i 1962, on va estudiar ciències teatrals, sociologia i filosofia, va fundarl'Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Maria Aurèlia Capmany (1960). Va dirigir el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986), va ser catedràtic d'història de les arts escèniques de la Universitat de Barcelona ifundador, president i director de l'Associació d’Investigació i d’Experimentació Teatral i de la seva revista Assaig de Teatre.Renovador de l’escena teatral catalana de la segona meitat del segle xx, va dirigir més de dues-centes obres; Ronda de mort a Sinera (1965 i 2002), creat a partir dels textos de Salvador Espriu, és potser el seu espectacle més emblemàtic. Va ser el principal introductor de Bertolt Brecht a Catalunya, en traduccions que va encomanar a Carme Serrallonga i que ell mateix va prologar. Igualment, va proposar traduccions teatrals d’obres italianes a Maria Aurèlia Capmany i d’angleses a Manuel de Pedrolo i a Jordi Arbonès. Si bé com a traductor en sentit estricte va publicar pocs títols, és fonamental la seva tasca com a dramaturgista. Així, resulta rellevant el seu escrit inèdit “El traductor com a dramaturgista” (comunicació presentada a les Jornades de Traducció Teatral, el gener de 1989). Hi defensa la importància d’aquesta figura, habitual en el teatre alemany per a designar la persona que s’encarrega de seleccionar repertoris, d’adaptar el text en funció de la interpretació anhelada, d’intervenir en els assaigs com a primer crític i, en definitiva, d’inscriure la interpretació en un projecte integral. Salvat hi emfasitza les relacions estretíssimes entre aquesta tasca i la del traductor. Tot i que el seu nom s’associa indissolublement al teatre, és autor de diverses traduccions al català de poesia, fruit de la seva col·laboració en algunes iniciatives editorials tetralingües (en castellà, català, gallec i euskera), liderades per Xesús Alonso Montero i Gabriel Aresti: va traduir Tomás Meabe i García Lorca. També va traduir al català les set cantigues gallegues del poeta medieval Martín Códax, en una edició d’homenatge en vuit idiomes (castellà, gallec modern, català, basc, francès, italià, anglès i alemany) i els textos de l’àlbum Nós de Castelao en una altra edició multilingüe (les versions castellanes eren d’Antonio Buero Vallejo i, les basques, de Gabriel Aresti). Al castellà, els anys seixanta va traduir-hi diverses obres teatrals catalanes:Misterio de dolor d’Adrià Gual, Las aleluyas del señor Esteve de Santiago Rusiñol, Antígona i Ronda de muerte en Sinera de Salvador Espriu i Viento del sur y un poco de miedo de Maria Aurèlia Capmany. Així mateix, el 1966 va traslladar al castellà un assaig de Jacques Desuché sobre Bertolt Brecht. Romanen inèdites les traduccions catalanes del guió fílmic de Maria Rosa, d’Armando Moreno, i de l’obra teatral Cosa de dos..., de Gloria Montero. [Eva Espasa]
MEABE, Tomás. 14 fabulas. 14 alegia. 14 faules. 14 fábulas. Ed. de Gabriel Aresti. Bilbao: Kriselu, 1968.
CASTELAO. Nós. Madrid. Júcar, 1974.
GARCÍA LORCA, Federico. Seis poemas galegos. Ed. de Gabriel Aresti. Madrid: Akal, 1974.
Homenaxe a Martín Codax. Ed. de Xesús Alonso Montero. Vigo: Colexio Universitario de Vigo, 1983.
ALONSO MONTERO, Xesús. “Las letras gallegas, los dramaturgos gallegos y los artistas de Galicia en la vida y en la obra de Ricard Salvat (Primera aproximación)”.Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca14 (2008-2009), p. 157-173.
Amb el suport de: