Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Sales i Vallès, Joan
Sales i Vallès, Joan (Barcelona, 1912-1983). Novel·lista, poeta i editor. Llicenciat en dret, va combatre com a voluntari al costat de la República en la guerra civil, fet que va esdevenir l’eix de la seva única i memorable novel·la, Incerta glòria, escrita al llarg de dues dècades (la primera edició, censurada, sortí el 1956 i, la segona, el 1969), i de les Cartes a Màrius Torres (1976). Exiliat el 1939, fou el principal impulsor a Mèxic dels Quaderns de l’Exili (1943-1947), revista de combat ideològic i cultural que assolí un notable èxit. De retorn a Barcelona, va emprendre l’adaptació, per a un públic jove, d’una mostra de rondalles de Llull, Mistral, Verdaguer, Guimerà, Casaponce, Alcover i de narracions populars de les terres de parla catalana (1949-1952), com també la del Tirant lo Blanc (1954). Des del 1959, al front de la col·lecció “El Club dels Novel·listes”, va editar obres de Sebastià Juan Arbó, Xavier Benguerel, Aurora Bertrana (de qui el 1958 va traduir del castellà, sense fer-ho constar, Entre dos silencis), Maria Aurèlia Capmany, Lluís Ferran de Pol, Ramon Folch i Camarasa, Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga, amb la pruïja d’oferir obres de qualitat i alhora accessibles a un públic ampli, seguint tothora criteris literaris i lingüístics força rigorosos, per bé que polèmics a causa de la suposada laxitud en pro d’un registre col·loquial, alguns dels quals va exposar en els nombrosos pròlegs amb què va obrir una bona part de les edicions de cada obra. Entre 1959 i 1963 va donar a conèixer les quatre traduccions al català signades (al castellà, va traduir Madame Bovary i Salammbôde Flaubert), només dues directes --les més breus. Tant Kazantzaki com Dostoievski, els va traslladar per llengua interposada, compulsant versions franceses, castellanes, italianes i angleses. La desconeixença de l’idioma, segons que argumentava en els pròlegs, no representava un escull insalvable si l’intèrpret, en contrapartida, era capaç d’identificar-se “amb l’esperit i l’estil de l’obra”: també així es podia assolir una correspondència entre la “manera” de l’original i la de la traducció, reformulant i adaptant la matèria lingüística segons les exigències estilístiques de la nova llengua. D’altra banda, El Crist de nou crucificat i Els germans Karamàzov comparteixen amb Incerta glòria algunes línies temàtiques i, en les versions que Sales en va elaborar, una prosa d’una força, claredat i exactitud inimitables, característica de tota la seva obra. [Montserrat Bacardí]
BERTRANA, Aurora. Entre dos silencis. Barcelona: Aymà, 1958.
KAZANTZAKI, Nikos. El Crist de nou crucificat. Barcelona: Club Editor, 1959.
DOSTOIEVSKI, Fiòdor. Els germans Karamàzov. Barcelona: Club Editor, 1961.
DELLUC, Loís. El garrell. Barcelona: Club Editor, 1963.
MAURIAC, François. Thérèse Desqueyroux. Barcelona: Vergara, 1963.
BACARDÍ, Montserrat. “Joan Sales i els criteris de traducció”. Quaderns. Revista de Traducció1 (1998), p. 27-38.
Amb el suport de: