Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bas i Borràs, Gabriel
Bas i Borràs, Gabriel (Barcelona, 1927). Estudià peritatge tèxtil industrial però no exercí mai aquesta professió. Durant els anys seixanta traduí diverses obres per a Edicions 62: algunes, dins la col·lecció “Blanquerna”, d’espiritualitat cristiana; algunes obres filosòfiques o socials i, també, la primera novel·la de Georges Simenon en llengua catalana, La pell d’un home, publicada el 1964. El 1966, enmig d’una intensa activitat traductora, assistí a Raimat a la Primera Taula Rodona de Traductors Catalans promoguda per Josep Vallverdú. Inicià la seva tasca com a torsimany acostant una obra destacada de la dramatúrgia cristiana, de Georges Bernanos. Dins del teatre, versionà una peça de Georges Arnaud, també conegut com Henri Girard. Aquell mateix any traduí una obra sobre un dels pensadors cristians més innovadors del segle xx,Teilhard de Chardin, en què l’autor exposa els eixos de la seva obra i les reaccions que ha suscitat al llarg del temps. Així mateix, el 1966 traduí l’assaig La visió de Teilhard de Chardin, en el qual les idees d’aquest pensador són confrontades amb les de la doctrina catòlica tradicional. També girà una obra d’Henri de Lubac, jesuïta francès estudiós de la història de la teologia. El 1965 traslladà La modificació, d’un dels representants més notoris del nouveau roman francès, Michel Butor (l’obra, del 1957, fou portada al català quatre anys abans que arribés al públic castellà). Se sentí especialment complagut amb l’assaig Religiositat intel·lectual, de José Luís López Aranguren, per la relació que establí amb el filòsof. Del llatinista i historiador de l’antiguitat cristiana Henri-Irénée Marrou versionà una obra sobre sant Agustí i, del pensador catòlic francès Emmanuel Mounier, una conferència sobre la por i la decepció davant el progrés i sobre les possibilitats d’una col·laboració dels cristians amb els marxistes. La seva última traducció publicada, del 1970, fou una obra de recopilació del culte marià a la Cerdanya i al Conflent. Romanen inèdites La princesa de Clèves,de Madame de la Fayette, i la peça teatral Knok o el triomf de la medicina, de Marcel Pagnol, traduïda el 1964; la primera ho fou el 1971, i només tenim esment d’una altra versió anterior de l’obra, de Rafael Marquina, apareguda a l’Editorial Catalana el 1923. [Annacris Mora i Figuera]
ARNAUD, Georges. L’estimball. Barcelona: Albertí, 1964.
BERNANOS, Georges. Diàlegs de Carmelites. Barcelona: Edicions 62, 1964.
CORTE, Nicolás. La vida i el pensament de Teilhard de Chardin. Barcelona: Edicions 62, 1964.
SIMENON, Georges. La pell d’un home. Barcelona: Edicions 62, 1964.
BUTOR, Michel. La modificació. Barcelona: Edicions 62, 1965.
LUBAC, Henri de. Paradoxes i noves paradoxes. Barcelona: Edicions 62, 1965.
LÓPEZ ARANGUREN, José Luis. Religiositat intel·lectual. Barcelona: Edicions 62, 1966.
SMULDERS, P.. La visió de Teilhard de Chardin. Barcelona: Edicions 62, 1966.
MARROU, Henri. Sant Agustí i l’agustinisme. Barcelona: Edicions 62, 1967.
MOUNIER, Emmanuel. La petita por del segle xx. Barcelona: Edicions 62, 1968.
DELCOR, Maties. Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art. Barcelona: Rafael Dalmau, 1970.
Relats d’un pelegrí rus al seu pare espiritual. Barcelona: Edicions 62, 1966.
Amb el suport de: